Publicitat
Publicitat

BELLESA

ITV per a l'estiu

Arriba l'estiu i el cos necessita una posada a punt per suportar amb dignitat l'exposició al sol i als ulls aliens. Dos cronistes del diari, el Cristian Segura i l'Eva Piquer, fan d'exploradors en el fabulós món de l'estètica amb un tast d'alguns dels tractaments més sol·licitats.

ELS MIRACLES TENEN UN LÍMIT, per Eva Piquer

En lloc d'una manicura, em caldria un miracle. Tinc les mans més lletges del món mundial, i no són manies meves: puc aportar el diagnòstic mèdic que ho justifica. Però aquí em teniu, fent-me un tractament de mans i peus que m'ha de deixar a punt per presumir d'ungles i de sandàlies. "Et quedarà el peu d'un bebè", m'asseguren a l'spa de l'hotel Mandarin Oriental, i penso que si em veiessin descalça no gosarien fer aquesta promesa. El pobre Benoit, l'encarregat d'aconseguir que els meus peus tinguin cara i ulls, exclamarà d'aquí a una estona que m'hauré tret uns quants quilos del damunt, un cop ell m'hagi deslliurat de tanta pell morta. O sigui que m'aprimaré i tot, pel mateix preu.

Que no és barat, ep: rebre una manicura i pedicura sincronitzades en una hora i quart costa 165 euros. Això sí: en teoria n'hi ha prou amb una sessió cada sis setmanes. Es veu que no hi ha color entre els luxosos tractaments a quatre mans de la Sophie i el Benoit, deixebles del també francès Bastien González (conegut com "el podòleg de les  celebrities ": ha tocat els dits grossos de Naomi Campbell i Gwyneth Paltrow), i el que et fan a qualsevol centre d'estètica d'estar per casa, però em falten elements de comparació: no m'he fet mai res de semblant enlloc. I així he sobreviscut 43 anys, intrèpida de mi.

"La majoria d'  esthéticiennes no poden fer servir bisturís", em diu la Sophie, donant a entendre que ells, sí. Faig cara de pànic: no vinc preparada per afrontar una operació quirúrgica. "No t'espantis, no et farem cap mal", em tranquil·litza. L'objectiu és restaurar la "bellesa natural", ehem, de les ungles, sense necessitat d'esmaltar-les; rebaixar les pells seques amb un torn de pols de diamant (no s'hi posen per poc) i activar el benestar de les extremitats.

El 30 per cent dels clients que se sotmeten a l'anomenat Bastien's Duo són homes. "Els executius han de tenir les mans impecables, per poder fer encaixades com cal", afirma la Sophie. Coi: fer negocis és més complicat del que sembla. Amb raó no he passat de cronista, jo. Una cronista d'ungles brillants, això sí: val a dir que la Sophie i el Bastien s'han guanyat el sou, avui. Quan surto de l'hotel Mandarin encara no superaria un càsting de mans (els miracles tenen un límit, fins i tot en aquest paradís d'alt  standing ), però admeto que el canvi és es-pec-ta-cu-lar. Amb cinc síl·labes.

La pedra de l'amor

La segona prova del dia també és dura. No m'agrada gaire que em maseguin, però tinc hora per fer-me un senyor massatge, el Rose Therapy. "Ets tu la que et véns a fer els  mimitos ?", em pregunten a l'institut Francis (on ofereixen massatges exprès de deu euros, massatges per gaudir en parella i plans de bellesa personalitzats per a nuvis). L'últim cop que vaig sentir parlar de  mimitos , en castellà i en diminutiu, se'ls reclamaven mútuament Carme Chacón i Alfredo Pérez Rubalcaba, abans de perdre les eleccions. A mi no em castiguen els votants, sinó la massatgista: em toca no sé on i ai, quin mal. "És un punt ansiolític", m'informa. Si me'l prem més fort, em sortiran els sentiments cap enfora i és probable, diu, que em posi a plorar. Preferiria estalviar-m'ho: ja sóc prou bleda.

Per compensar, la Isabel em col·loca al cor una pedra de quars rosa, que atreu l'amor. Confio que l'efecte sigui poc fulminant: només em faltaria haver de trobar temps per a hipotètics amants. "Estàs garratibada, tens les escàpules contracturades, la musculatura gens tonificada i emocions reprimides. Deixa't anar, carinyo, relaxa't!". Però no. Potser sí que ploraré, d'histèria: com vol que em destensi si m'acaba de dir que estic per llençar al contenidor de matèria orgànica, o directament al de rebuig? Em passa com a cal ginecòleg, quan pretén que em senti còmoda mentre em té en aquella postura humiliant.

El massatge, "molt femení", me'l fa amb essència d'oli d'Hongria i juraria que és del tot aconsellable per als qui saben regalar-se aquesta mena de plaers. "D'aquí n'hauries de sortir flotant, més alegre, alliberada de les penes", m'explica la Isabel. Ara ve el retret: "Però has d'estar predisposada a rebre el que et donem". I salta a la vista que sóc una mala clienta: m'estressen fins i tot els intents de posar-me guapa.


UN DIA DE MIMITOS, per Cristian Segura

Tant si és estiu com hivern, sempre em dedico les mateixes atencions estètiques: tallar-me els cabells un cop al mes, rebentar-me els grans que em surten després d'afaitar-me i arrancar-me els pèls de les orelles que ja superen el centímetre de llarg.

La meva imatge no em preocupa gaire. És per això que quan l'ARA em va demanar que invertís un dia a fer-me una sèrie de tractaments de bellesa em va costar reaccionar. M'hauria imaginat cobrint un conflicte bèl·lic o un concurs de gossos d'atura, però no ser sotmès a un lífting o a descàrregues elèctriques als ulls.

El dia de la missió vaig esmorzar el cafè i el plàtan de costum, acompanyats d'un ansiolític i un vas de Jameson amb gel. Calia rebaixar l'emoció per les experiències que viuria. Si havia d'introduir-me en el fascinant món dels tractaments de bellesa per a homes, ho faria en condicions que em permetessin mantenir la concentració i no perdre el control. No és habitual que et demanin de vestir-te només amb un tanga fet amb dos fils prims i una bossa de tela per subjectar els testicles. No sabia que als hotels de cinc estrelles com el Mandarin Oriental obsequiessin amb aquestes peces de roba tan incòmodes i poc elegants. Sembla que facilita que els massatges siguin més exhaustius. Per sort, a mi no m'havien de fer cap massatge.

L' spa del Mandarin Oriental és un lloc amb fama de luxe ben merescuda: instal·lacions precioses, confortables i un servei de bandera. El Mandarin m'organitza una sessió de tonificació de cames i aprimament a base de descàrregues elèctriques que fan amb una màquina que es diu Caci. Amb la Caci també m'aplicaran unes lleus descàrregues elèctriques a la cara que m'introduiran una combinació de proteïnes de soja i col·làgens. Per acabar, m'aplicaran una màscara d'àcid hialurònic i oli de roses, "un lífting sense cirurgia", m'explica la Núria, la terapeuta. El tractament facial costa 135 euros. Si, a més, contractes el servei de tonificació de músculs, el preu ascendeix a 185 euros.

Quan passa mitja hora de tractament, començo a avorrir-me i pregunto per serveis més extrems. "Feu blanqueig d'anus?", pregunto a la Núria. Ella mai havia sentit a parlar d'això malgrat que a Hollywood fa anys que és moda. Com que el tema no qualla, la Núria continua aplicant-me electricitat al cos. A l'entrada et demanen si pateixes una sèrie de malalties: evidentment, per a gent amb problemes cardíacs la Caci és una joguina prohibida. També et pregunten si pateixes depressió, èczemes, afecció de tiroides, claustrofòbia o si estàs sotmès a teràpies hormonals. Quan ja m'he acostumat a les pessigolles a l'entrecuix, la Núria m'aplica les pinces elèctriques a la zona dels ulls i em sento com si fos el protagonista de La taronja mecànica : veig llums, parpellejo sense voler, sento com petits cops de martell. La Núria m'assegura que és normal, però jo reso perquè no em quedi així per sempre.

Després del Mandarin tenim hora al mític Institut Francis de la ronda de Sant Pere. Ens rep la cap de comunicació, Cristina Fabre, que ens garanteix que ens faran " mimitos ". Els preus aquí són assequibles per al gran públic, oscil·len entre els 10 euros del massatge exprés als 120 euros d'un tractament facial. Al passadís de la planta de massatges sona la Cadena 100 i a les butaques d'espera et pots distreure fullejant l' Hola .

La Marta és la massatgista que em farà mitja hora de quiromassatge amb olis cítrics; el preu és de 36 euros. La Marta és forta i em deixa planxat i lliure de contractures. Com al Mandarin, a l'Institut Francis també encenen espelmes i guarneixen les sales de teràpia amb pedretes de riu i música ambiental de l'estil d'Enya.

El resultat de l'experiència és positiu, si per positiu enteneu que durant unes hores m'he oblidat que patim la pitjor crisi des de la Guerra Civil. I he après que necessito cuidar més la meva imatge: a partir d'ara, després de rebentar-me els grans em posaré crema hidratant.


Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT