Publicitat
Publicitat

MEMÒRIA

El dia que va morir Lady Di

La majoria de britànics de certa edat recorden què feien aquell diumenge d’estiu en què es van assabentar de la mort de Lady Di. Parlem amb tres anglesos residents a Catalunya sobre el 31 d’agost del 1997 i sobre el camí cap a l’oblit de la princesa més fotografiada de la història


El 31 d’agost del 1997 era un dia d’aparent calma a Birmingham. No se sentia soroll al carrer i el sol regalava els últims rajos de l’estiu. Nahim Riaz, de 24 anys, no es va aixecar fins ben passat el migdia. Va enfilar cap a la cuina i, mig adormit, va començar a preparar-se l’esmorzar. Mentre posava l’aigua a bullir i endollava la torradora, va encendre la ràdio. Al principi no va parar atenció al que deien. La mateixa xerrameca incessant de sempre. Però, poc després, va començar a no comprendre res. “Parlaven dels paparazzis, de Lady Di, de París. Encara estava mig adormit i no ho entenia”. A poc a poc, la notícia es va anar aclarint: la princesa de Gal·les havia mort en un accident de cotxe. Mentre fugia d’un núvol de fotògrafs, el seu Mercedes s’havia estavellat en un pont parisenc que portava per nom la profètica paraula ànima.

Quinze anys després, el Nahim viu a Barcelona i treballa per a una multinacional tecnològica. Quan mira enrere per recordar com es va viure a Anglaterra la mort de la “princesa del poble”, pensa que se’n va fer un gra massa. “Sóc britànic però també republicà. Em va saber greu que Diana morís, però no més greu que la mort de qualsevol persona jove”, afirma. Sobre els dies que van seguir aquell fatal 31 d’agost, el Nahim assenyala: “Tot plegat va ser d’una gran hipocresia. La premsa que abans criticava Lady Di, va començar a lloar-la i a elevar-la a la categoria de màrtir”. El resum és que tothom va fer caixa amb la princesa morta. “Fins i tot Tony Blair va utilitzar-la per apujar la seva popularitat”.

Nahim Raiz és un dels milions de britànics a qui la mort de Diana Spencer va agafar per sorpresa en un plàcid diumenge d’agost. Aquell dia, legions d’admiradors plorosos es van acostar a Kensington Palace, la residència oficial de la princesa, a portar-hi flors i missatges. Una altra gran majoria silenciosa, entre la qual hi ha el mateix Nahim, va acollir la notícia amb la indiferència dels que no ploren les morts de persones alienes. Però, malgrat el ventall de diferents reaccions, hi ha un fet innegable: tant els detractors com els admiradors de Lady Di recorden amb sorprenent detall què feien quan es van assabentar de la notícia. En relació a aquest fenomen, Chris Hampson, periodista de la NBC, va comentar en un article escrit el 2007 amb motiu del desè aniversari del fatal accident: “Hi ha alguns moments a la vida que no oblides mai. Per a milions de persones, tant si l’adoraven com si la detestaven, la mort de Lady Di és un d’aquests moments”.

El record de l’accident fatal

Sophie Reynolds, de Londres, tenia tan sols nou anys quan es va assabentar de la notícia de l’accident fatal de Lady Di. “Ho recordo molt bé”, subratlla. “Era a casa de la meva àvia. Aquell dia, així que vaig sortir del llit, em vaig posar a veure la televisió i la notícia ja era a tots el canals”, relata. “Vaig trucar a la meva mare i no s’ho creia”. Empleada en una gran companyia de traduccions, la Sophie viu des de fa quatre mesos a Barcelona i pertany a l’era d’una altra Lady, la Gaga. En preguntar-li sobre si creu que va haver-hi un abans i un després de la mort de Lady Di a la família reial anglesa, assenteix. “Ella va inaugurar un estil més humà de fer les coses. La família reial n’ha pres bona nota. Durant els mesos següents al funeral, la popularitat de la reina i del príncep Carles estava molt baixa. Però ara, els Windsor tornen a ser estimats”, explica. “Fins i tot la reina s’ha convertit en una noia Bond”, bromeja en relació a l’aparició d’Elisabet II amb Daniel Craig, intèrpret de James Bond, a la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Londres. Claudia Joseph, experta en els Windsor i autora dels llibres Kate Middleton: princess in waiting i Kate: the making of a princess, coincideix amb Sophie Reynolds en la percepció que la mort de Lady Di va quedar inscrita en la memòria col·lectiva dels britànics i va canviar per sempre més la manera de fer a Buckingham Palace. “La família reial ha après de les lliçons del passat. Estan introduint Kate Middleton a la vida pública a poc a poc i amb molt de compte. Aquesta delicadesa contrasta molt amb l’experiència de la princesa de Gal·les, que sovint culpava els Windsor d’haver-la «llançat als llops» sense miraments”.

Per a Margaret Beales, una britànica resident a Altafulla (Tarragonès) des de fa 29 anys, Lady Di va donar un missatge a totes les testes coronades del món: “Recordo aquella entrevista que va concedir a la BBC a mitjans dels 90 en què va confessar que havia estat infidel al seu marit. D’aventures amoroses n’hi ha en totes les cases reials, però ella va tenir la valentia de seure davant d’una càmera i reconèixer-ho. Va ser un moment molt honest que va fer que milers de persones s’identifiquessin amb ella i amb el patiment que desprenia a causa del seu matrimoni fracassat”. Com la resta de britànics entrevistats, la Margaret recorda perfectament on era i què feia el matí del 31 d’agost de fa quinze anys. “Tenia 42 anys i passava les vacances amb la família a Tenerife. De bon matí, van venir les meves filles a despertar-me amb la notícia. La reacció va ser d’incredulitat total”. ¿Els anglesos oblidaran algun dia Lady Di? “Ja està passant. A la família reial ara torna a haver-hi gent jove, maca i amb estil, com ara Kate Middleton, que acaparen l’atenció mediàtica. A poc a poc, la imatge de Diana de Gal·les perd força. És llei de vida”, conclou.


Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT