Ha tingut un paper secundari a les pel·lícules, però Caterina d'Aragó, la primera esposa d'Enric VIII, és un personatge clau en la història del Regne Unit. No és estrany que Giles Tremlett, corresponsal de The Guardian a Espanya i col·laborador de The Economist , s'hi hagi interessat prou per dedicar-li la documentada biografia Catalina de Aragón. Reina de Inglaterra (Crítica). "Caterina va canviar el rumb d'un país i no ho va fer d'una manera passiva, com s'ha explicat fins ara, sinó governant i prenent decisions a consciència -explica-. Ella va ser la causa de la creació de l'Església anglicana, la que va separar Anglaterra de Roma, un fet clau en la història".

Nascuda l'any 1485 a Alcalá de Henares, la infanta Caterina era filla d'Isabel de Castella, la dona més poderosa d'Europa, i de Ferran d'Aragó. La petita de cinc germans, va rebre el nom de la seva àvia anglesa, Caterina de Lancaster, casada amb Enric III de Castella. "Nosaltres diem que era rossa i de pell clara per herència anglesa. Als tres anys la van prometre amb Artur, príncep de Gal·les, el germà gran d'Enric". Havia après a llegir i a escriure als sis anys, parlava francès i llatí però, comenta Tremlett, "curiosament, no li van ensenyar anglès".

El 21 de maig de 1501 l'adolescent Caterina va iniciar un llarg i accidentat camí cap a Anglaterra, on l'esperava Artur, de catorze anys. D'aquesta aliança, l'avariciós sogre Enric VII volia un nét de seguida per perpetuar la dinastia dels Tudor. "Però Artur tenia poca salut i abans d'un any va morir de tuberculosi o, segons altres fonts, d'un càncer de testicles. Amb setze anys, vídua, desconcertada i sembla que encara verge, es va convertir en un peó del tauler de la política".

Després d'un altre pacte econòmic i de la dispensa papal, la van prometre amb Enric, el nou hereu de només onze anys. Però van trigar anys a casar-se. "Es va haver d'enfrontar a enganys i intrigues polítiques duríssimes per deixar-la fora de joc que farien empal·lidir el guió de la magnífica sèrie televisiva Els Tudor. Un cop mort el seu sogre, es va casar amb Enric VIII i es va convertir en Katherine, the Qwene . Ell tenia divuit anys i ella vint-i-tres. A diferència d'Artur, Enric era alt, fort, bell, impulsiu i un gran esportista. Es respectaven, es divertien junts, s'admiraven intel·lectualment i tenien un projecte comú: tenir fills mascles".

Aquesta va ser la seva creu. Després de sis embarassos i de parir dos nens que van morir prematurament, finalment va néixer Maria, l'hereva de la corona que li va acabar arrabassant Isabel. "Caterina va conviure amb Enric durant vint-i-quatre anys, governant el regne sola mentre ell liderava la guerra contra França -comenta l'investigador-. Ella sola va organitzar tres exèrcits, i va dirigir la guerra contra Escòcia, que va guanyar. Va ser una reina estimada i popular". No hi ha dubte que tenia caràcter. "En tot era intensa, apassionada, perfeccionista i coherent amb les seves creences".

Però, explica Tremlett, l'ànsia d'Enric per tenir un hereu i la passió desfermada per la jove i bella dama de Caterina, Anna Bolena, van provocar la ruptura del seu matrimoni. "Caterina no va acceptar mai el divorci, acceptat per l'Església anglicana que havia creat Enric expressament per poder fer-ho, i es va considerar reina fins a l'últim dia de la seva vida. De fet, va guanyar el judici al Tribunal de la Rota i, per tant, el matrimoni seguia sent vàlid per a l'Església catòlica". La gran pregunta és per què Enric no li va tallar el cap com va fer després amb Anna Bolena. Tremlett ho té clar: "Per por del que podria fer Carles V, el nebot de Caterina i l'home més poderós a Europa, i perquè Enric VIII, sentimental i no sempre gaire equilibrat, en el fons, la continuava estimant".