Publicitat
Publicitat

"Vaig ser feliç tot i estar malalta"

Clara Valera té 27 anys i ha superat un càncer de mama. El seu esperit lluitador l'ha portat a no deixar de gaudir de la vida i l'ha ajudat a vèncer la malaltia.

Clara Valera només té 27 anys però parla amb una serenor sorprenent. Aquesta jove tot just es desperta d'un malson que ha durat gairebé dos anys i que va començar durant unes vacances, quan el seu xicot li va trobar un bony estrany al pit. "Estàvem a Amsterdam, hi havíem anat a passar uns dies", recorda la Clara, i van decidir no donar gaire importància a aquella protuberància inquietant. Quan van tornar a Barcelona ella va anar al metge. A l'equip de ginecologia del seu CAP li van dir que no era res i que es podia quedar tranquil·la. I ella afegeix: "Sort que tenen un protocol per a aquests casos i em van enviar a Sant Pau perquè em fes més proves". La Clara hi va anar sola, tranquil·la, convençuda que no tenia res perquè era el que li havien dit, però un cop fetes les proves, els metges li van dir que li havien de fer una biòpsia per descartar algun problema més seriós. Allà es va acabar la tranquil·litat. Al cap de dues setmanes va anar al CAP a recollir els resultats. "Vaig veure que era un resultat dolent", diu, i reconeix que va ser un dels moments més difícils de la seva vida. "Un cop a l'hospital, el metge em va ajudar molt, em va explicar que l'any següent seria molt fotut però que em curaria. I jo em vaig agafar a aquelles paraules".

La fertilitat, afectada

Una de les primeres conseqüències que va haver d'afrontar va ser el tema de la fertilitat. La Clara i el seu xicot ja feia un temps que estaven junts i havien parlat de tenir fills. "Ho planejàvem a un any vista, a partir d'aquell moment", recorda ella. Però a l'hospital li van explicar que la quimioteràpia que li havien d'aplicar afectava la fertilitat. "Vam plorar molt, teníem molt clar que volíem tenir fills i per això vam optar per congelar els meus òvuls". És una teràpia quasi experimental, que, tal com diu la Clara, en altres hospitals no es fa. En el seu cas, també era un procés difícil perquè el seu tumor era inmunodependent i això vol dir que podia créixer si s'hormonava. Per tant, a part de les hormones que va haver de prendre per poder congelar els òvuls s'havia de prendre unes pastilles per controlar aquests nivells i fer-se analítiques constants. El procés va anar bé i confessa que està molt "agraïda" amb l'hospital per haver-li donat aquesta oportunitat. Ara no poden pensar a tenir fills fins d'aquí cinc anys, i saben que ho hauran de fer sota un control mèdic estricte, però és possible, i amb això ja en tenen prou. La quimioteràpia va ser el següent pas. Els metges van decidir fer-li el tractament abans d'operar-la perquè tenia un tumor de més de 5 cm i volien que es reduís. Li van explicar tot el que li passaria i la Clara va decidir que faria la vida més normal possible. "No em volia tancar a casa -diu- i per això vaig mantenir algunes rutines, com el dinar dels dijous amb els meus companys de feina o anar a jugar a bitlles. La gent em veia allà, sense cabells, rient, i em miraven al·lucinats. Suposo que no encaixava amb la imatge típica dels malalts de càncer, però jo mai vaig voler deixar de lluitar i vaig ser feliç, tot i estar malalta", reconeix.

Sense perruca

I és que la Clara va decidir no portar perruca. Quan al cap d'algunes sessions li van començar a caure els cabells, va anar a una perruqueria oncològica. "Però m'hi vaig sentir molt incòmoda", reconeix. De manera que va decidir mostrar el seu nou aspecte. "Sabia que era com portar un cartell dient que estava malalta, però em sentia millor amb mi mateixa", explica. Després de la quimioteràpia -que va ser un èxit-, la van operar i li van fer radioteràpia. Un cop es va acabar el tractament, la Clara va decidir obrir el seu blog Rompiendo estadísticas i allà va entrar en contacte amb gent que havia passat per una experiència com la seva. "Vaig pensar que podria ajudar persones que estan passant pel mateix", diu.

Avui la Clara està curada. Dilluns es reincorpora a la feina perquè ha patit durant aquest temps alguns efectes secundaris dels tractaments, però té clar que es vol reincorporar amb calma. "Jo treballava moltíssim, tenia un estrès i un esgotament brutals i això no ho vull tornar a passar", diu.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT