Publicitat
Publicitat

Els Vilars d'Arbeca: La fortalesa ibèrica misteriosa

L'escriptor arbequí Vidal Vidal ens porta fins als Vilars, una de les restes ibèriques més espectaculars de Catalunya

La fortalesa dels Vilars d'Arbeca és una de les restes ibèriques més impressionants que es conserven a Catalunya. La construcció té 2.800 anys d'antiguitat però, malgrat que els veïns d'Arbeca coneixien de feia temps l'existència d'unes restes molt antigues a pocs quilòmetres del municipi, els arqueòlegs no es van interessar pel jaciment fins al 1975.

L'inici de les excavacions, deu anys més tard, va posar al descobert una joia: una fortificació circular amb catorze torres envoltada per un fossat inundable i a l'interior de la qual hi van viure unes 200 persones entre els segles VIII i IV abans de la nostra era.

L'escriptor arbequí Vidal Vidal destaca que la vila fortificada dels Vilars se situa "al mig de la plana de Lleida, en una cruïlla dels camins que es dirigien a les muntanyes i a la costa, en un lloc que més endavant esdevindria estratègic, poblat pels ilergets però molt proper a on vivien els cossetans".

Envoltat de camps de conreu i d'un silenci majestuós, els Vilars amaga com a mínim tres misteris. Vidal Vidal n'assenyala un. ¿Per quina raó els ibers van escollir un indret tan "extraordinàriament pla" per instal·lar-se i no van buscar la protecció d'un turó, molt més fàcil de defensar? Ell mateix apunta una possibilitat: que ho fessin per l'aigua dels rius Corb i Aixaragall, encara que la tria els obligués a bastir una construcció de gran complexitat per a l'època. "La protecció se la van haver de fer ells", conclou Vidal.

La fortalesa devia ser inexpugnable amb les armes de l'època. Els Vilars disposava del fossat, de muralles de cinc metres d'altura i, entremig, d'un camp frisi format per pedres clavades verticalment que dificultaven l'accés als visitants hostils. La vida quotidiana a l'interior del recinte estava marcada per una falta d'espai que devia ser asfixiant. Perquè, certament, les cases i els carrers -alguns amb clavegueres- són minúsculs.

La vila fortificada va estar habitada fins al 325, quan, de manera tan sobtada com inexplicable, va ser abandonada. El motiu pel qual la van desocupar després de quatre segles d'ocupació és el segon misteri dels Vilars. Els arqueòlegs han especulat amb la possibilitat que la mida reduïda del recinte, constret per les muralles, n'impedís el creixement i que això obligués a abandonar-lo en temps de pau, però és tan sols una hipòtesi.

El tercer misteri dels Vilars és d'on procedia la gran quantitat de pedres utilitzades en la construcció. El terreny en el qual s'assenta és sedimentari, totalment orfe de material sòlid, així que la resposta s'ha de buscar en les muntanyes que, en dies clars, s'albiren a l'horitzó.

L'avantpassat de la cervesa

"Dins de la civilització ibèrica, els Vilars és segurament la resta més important que tenim a Catalunya. S'hi han descobert restes de cavalls enterrats, s'hi han recuperat aliments com farines, llavors, ossos i els precedents d'una beguda semblant a la cervesa -explica Vidal-. Però la gràcia és que s'ha descobert i exhumat en poc més de vint anys, un temps rècord, en un projecte dirigit per Emili Junyent, de la Universitat de Lleida".

Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1998, els Vilars va obrir les portes al públic l'any 2010. "Des del sector turístic vam tenir un gran debat amb els arqueòlegs per convence'ls que un lloc així havia de ser visitable, per donar-lo a conèixer i perquè això permetria generar uns ingressos", recorda Vidal, que va ser director dels Serveis Territorials de Comerç i Turisme de Lleida fins al 2010.

Vidal Vidal recomana completar l'excursió a Arbeca visitant les ruïnes del castell renaixentista que hi ha al poble, aquest sí, dalt d'un turó. "Diu la llegenda que tenia tantes finestres com dies té l'any, que cada dia hi entrava el sol per una de diferent i que les reixes eren d'or. Els ducs de Medinaceli, dels quals depenia, van prometre un duro als que plantessin oliveres i per això es van importar del Pròxim Orient uns exemplars que van donar lloc a la varietat de l'oliva arbequina, que avui fa el millor oli del món".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT