No concedeix entrevistes però és hiperactiva a Facebook. Una ràpida mirada al mur, obert a tothom, d’Angélica Rivera (primera dama de Mèxic des que el seu marit, Enrique Peña Nieto, va accedir a la presidència, l’1 de desembre del 2012) dibuixa perfectament la seva personalitat i clarifica el missatge que vol emetre. Sopars protocol·laris i fotos familiars es barregen amb referències constants al seu marit, a qui diu que acompanya sempre amb molt de gust.

Després de tenir tres filles amb el seu primer marit, va aconseguir la nul·litat davant l’Església catòlica. Té tres fills més amb l’actual dirigent mexicà. “Convertir-me en mare va transformar la meva vida”, diu com a presentació a la seva web. És la presidenta nacional del DIF (Sistema Nacional per al Desenvolupament Integral de la Família) i el més agosarat que ha fet fins ara és denunciar les agressions a les xarxes als menors d’edat, sempre en un to amable i benintencionat, pròxim al manual d’autoajuda.

Deu el seu sobrenom, la Gaviota, al personatge de l’última telenovel·la que va protagonitzar, Destilando amor, després de ser un dels rostres més populars de la televisió mexicana durant dues dècades. Títols inequívocs com Simplemente María i Sueño de amor la van consolidar en aquest subgènere, que sembla que reivindiqui la dona forta i rebel quan, en realitat, fa apologia de l’heroïna romàntica que lluita pel seu home per després esvair-se. Tot molt coherent amb el paper que va assumir després.

El casament entre la reina dels culebrons i el prometedor polític del PRI es va convertir en una versió mexicana del matrimoni entre la folklòrica i el torero. L’impacte mediàtic va ser extraordinari. Però Angélica Rivera de Peña, acostumada a la fama i a ser el centre de les mirades, es va situar en un discret (i fotogènic) segon pla i va cedir tot el protagonisme al seu marit. Havia après ràpid.

La Gaviota es va tancar, voluntàriament, a la gàbia de vidre. I des de llavors sembla encantada de la vida. Aviat, però, tornarà a aixecar el vol perquè les pròximes eleccions mexicanes són al juliol i la maquinària preelectoral comença a engegar tot just ara. Aquí sí, com a somrient i complaent comparsa, pot ser decisiva per ajudar el seu marit a guanyar-se una part de la població que encara enyora i adora l’actriu. No se li coneix cap escàndol ni cap sortida de to. Els analistes consideren que és políticament correcta i impecable en les formes però que no aporta res rellevant al país. “Una primera dama de baix perfil”, diu l’escriptora Guadalupe Loaeza, especialista a radiografiar les nenes mexicanes de casa bona.

En definitiva, resulta inofensiva: més Nancy Reagan i Barbara Bush que no pas Hillary Clinton o Michelle Obama. I als antípodes d’Eva Perón, la primera dama amb més pes polític de la història de l’Amèrica Llatina, que va superar amb escreix la popularitat del seu marit fins a haver de renunciar a ser candidata a la vicepresidència.