Buranovo va ser durant anys un poble moribund. És un dels molts que van deixar de banda el boom del petroli que va animar les grises ciutats soviètiques i que es va endur els joves del camp. En llocs així, les granges col·lectives sovint fan fallida, les cabanes s'inclinen i s'enfonsen a terra, les carreteres es transformen en barrancs fangosos i les botigues sobreviuen venent vodka. Trencar el cicle del declivi és molt difícil, si no impossible.

Però el poble de Buranovo, amb tres-cents anys d'història, està demostrant que és l'excepció que confirma la norma, i això gràcies a una banda local formada per vuit dones, la majoria d'elles velles i encorbades, conegudes com les Buranovskiye Babuixki[Les àvies de Buranovo], que van triomfar el maig passat al Festival d'Eurovisió.

Les babuixki , la més gran de les quals té 86 anys, van quedar en segona posició en la competició musical. Menudes, engalanades amb vestits tradicionals i mocadors al cap, van ser les protagonistes d'una actuació de rock'n'roll que va fer que tothom rigués una mica veient-les arrossegar els peus per l'escenari mentre cantaven una versió pròpia d'un himne festiu, arrodonit amb una tornada en anglès: "Tothom a la festa, a ballar! Au, a ballar!" El vídeo de l'actuació va ser un èxit a internet, que es va afegir als més de cent milions de televidents que ja les havien vist.

La bona sort d'aquestes dones no només està transformant les seves vides, sinó també Buranovo. En reconeixement a la quasi victòria de la banda, el govern local hi està construint una xarxa de distribució d'aigua potable -no n'hi havia-, està instal·lant llums al carrer, asfaltant les carreteres i garantint l'accés a internet d'alta velocitat a l'única escola que hi ha al poble. "Deú havia oblidat aquest lloc abans que les iaies cantessin", afirma Aleksander Malkov, un dels veïns del poble, mentre observa des del pati de casa seva com passen els camions carregats de canonades.

Com passa amb gran part del camp rus, Boranovo és alhora un poble pintoresc i la imatge més evident de la penúria rural. Els seus habitants subsisteixen dels productes lactis que generen les granges, els horts casolans i el menjar que recullen als boscos, com mel i bolets. El vent aixeca onades als camps verds de sègol i als jardins de les cases hi ha muntanyes de llenya tallada. Olga Tiurikova, que va donar de menjar a les gallines d'una de les àvies durant el Festival d'Eurovisió, assegura que la banda de iaies ha salvat el poble. "Si no fos per les babuixki, ningú s'hauria adonat que no teníem aigua", diu.

Olga N. Tuktareva, la líder del grup musical, que té 43 anys i encara no és àvia, explica que tot va començar com un miracle. Tuktareva recorda com fa uns anys passejava pel poble amb una amiga lamentant-se d'un trist episodi que hi havia tingut lloc: la destrucció de l'església de la Trinitat, derruïda com moltes altres durant la Rússia de Stalin. Construïda el 1901, tenia tres altars dedicats a la trinitat, l'arcàngel Miquel i el profeta Elies. Els comissaris del partit la van tancar el 1937 i, dotze anys després, un equip que buscava petroli al riu Volga la va tirar a terra i van fer servir els maons per construir barraques per als treballadors.

Mentre caminaven, a Tuktareva li va sonar el mòbil. Era un productor musical de Moscou que havia sentit a parlar de les babuixki -ja feien concerts locals- i els volia fer una proposta: pagar la banda perquè cantés We are the champions , de Queen, en la seva llengua nativa, l'udmurt, davant d'una audiència d'executius del petroli a Moscou. "Vaig pensar que era molt estrany", recorda Tuktareva. "Acabava de dir que era impossible reconstruir l'església quan em va sonar el mòbil. No podia ser casual".

Després d'això, el grup es va anar donant a conèixer cantant cançons dels Beatles, Deep Purple i The Eagles en udmurt i va crear un fons per reconstruir l'església amb els beneficis dels concerts. Totes les membres de la banda són molt devotes i asseguren que van seguir-ho sent en temps de la Unió Soviètica, però en secret.

Reconstruir l'església

Les babuixki ja van intentar representar Rússia a l'Eurovisió del 2010, però encara no s'havien convertit en una banda de rock i no les van seleccionar. Es van adonar que necessitaven més anglès i més coreografia. Al Festival d'aquest any van cantar Festa per a tothom , una peça amb lletra de Tuktareva en udmurt i de Mary Susan Applegate, lletrista de Modern Talking, en anglès. Mentre la banda era a Bakú, la capital de l'Azerbaidjan, a Boranovo es va començar a reconstruir l'església amb els diners del fons. Quan van tornar, escortades per una caravana de vehicles policials des de l'aeroport regional, les esperaven muntanyes d'acer i ciment. "Vam resar i vam plorar", recorda Tuktareva.

Les babuixki no han fet diners directament amb Eurovisió, ni per a elles ni per al fons de l'església. Però obtenen beneficis sucosos dels concerts . Natàlia Y. Pugaxiova, una de les membres del grup, va treballar durant un any en una granja de porcs abans de fer-se famosa. "La vida era així", diu.

De tornada al poble, la fama els està canviant la vida. Des del Festival d'Eurovisió, les escoles de molts quilòmetres als voltants solen enviar els seus alumnes a visitar-les. I l'església s'està reconstruint. "Vaig tenir el pressentiment que alguna cosa canviaria al poble -assegura una de les cantants, Alevtina Begixeva, de 60 anys-. Però mai hauria imaginat que podríem recuperar l'església d'aquesta manera".