Tommy Robredo té molt clar que en el futur vol tornar a viure a Olot perquè és el lloc que considera casa seva. Aquest esportista, nascut a Hostalric, estima la capital de la Garrotxa, la seva tranquil·litat i la seva gent, i els coneix molt bé perquè hi va viure dels cinc als catorze anys. El tenista viu actualment a Barcelona però reconeix que sempre que pot s'escapa a la Garrotxa. "Quan creues els túnels, un cop passat Vic, i arribes a la zona dels volcans et trobes tot aquell verd al davant i ja respires tranquil·litat", explica amb emoció. Olot i tot el seu entorn natural són el seu racó preferit de Catalunya. El seu pare hi continua vivint i ell s'ha comprat una masia al bell mig de la fageda d'en Jordà amb l'objectiu de restaurar-la i gaudir al màxim d'un entorn natural privilegiat.

Robredo recomana als visitants que no es perdin el casc antic d'Olot, i que dediquin una bona estona a passejar pels seus carrers. A la capital de la Garrotxa hi ha una presència molt important del modernisme arquitectònic. Al centre de la ciutat hi ha diverses cases d'aquest estil, com la Casa Pujador, la Casa Escubós, la Casa Gaietà Vila, la pastisseria Ferrer i la portalada lateral de l'església de Sant Esteve.

L'herència modernista s'escampa per la ciutat fins al passeig de Barcelona, un espectacular camí arbrat, i l'anomenat Eixample Malagrida, una zona residencial amb cases senyorials envoltades de jardins que es va inspirar en les ciutats angleses. Tot i que els terratrèmols que ha patit la zona al llarg de la història no han deixat gaires edificis històrics drets n'hi ha dos que val la pena visitar. Es tracta del claustre del Carme, del segle XVII, i l'església de Sant Esteve, del segle XVIII.

Robredo destaca que més enllà de la bellesa arquitectònica l'encant de la ciutat és la seva gent. "Els olotins són gent molt hospitalària i agradable, els agrada molt gaudir de la natura i de l'esport. Són gent d'esperit tranquil, al contrari dels que viuen en ciutats, que no paren mai i viuen sotmesos a l'estrès", explica. A més, al tenista li agrada molt el fet que, tot i ser una ciutat, "a Olot tothom es coneix i és molt difícil recórrer un carrer sencer sense trobar-te algun amic". "Això és fantàstic", resumeix.

Els paratges de la Garrotxa

A més del centre històric, Robredo destaca els paisatges "incomparables" dels voltants de la població. "Els visitants han de parar, per força, a veure la fageda d'en Jordà i el volcà de Santa Margarida", recomana. La fageda és un paisatge espectacular amb un toc màgic, com si estigués embruixat. Es tracta d'un bosc de faigs espectacular que forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, on també hi ha el volcà Santa Margarida, apagat des de fa segles, que fa 700 metres d'altitud. El volcà és a l'oest del municipi de Santa Pau i es calcula que l'última vegada que va entrar en erupció va ser fa uns 11.000 anys.

Al tenista li agrada molt sortir a passejar per aquests paratges a cavall o en quad, i així desconnecta abans d'afrontar algun torneig important. També li agrada endinsar-se per la comarca, cap al nord-est, fins a la vall de Bianya, un paisatge fascinant format de petites i grans valls que inunden un territori molt ric. Els boscos d'alzines, roures i faigs d'aquesta vall són dels millors testimonis del pas de les estacions i converteixen aquest paratge en una excursió perfecta en qualsevol moment de l'any.

Per agafar forces, Robredo aconsella fer un bon àpat a Ca la Nàsia, a Llocalou, un petit poble de la vall de Bianya. Ofereixen cuina tradicional catalana amb algunes especialitats com la perdiu a la col, el senglar estofat, el faisà a la terra, el cabrit a la llosa i l'espatlla de cabrit embolicada amb pell de porc. I en tornar a Olot, el tenista disfruta de la tranquil·litat de nou. "No m'agraden les grans ciutats -diu-, a Barcelona no li pregunto al veí si té sal perquè no sé ni com es diu. A Olot, en lloc de sal et donaran un pollastre sencer, si fa falta", comenta.