Diumenge Ara Tu 10/02/2013

Un mirador sobre la ciutat

La reforma d'aquesta casa a Vallvidrera reinterpreta espais, itineraris i pautes decoratives buscant la màxima funcionalitat. Distribuïda en dues plantes, les seves estances blanques s'obren a la llum i el paisatge

Belén Ginart
3 min
Accés des del carrer a la parcel·la | OSAM ARQUITECTURA / PERE TORDERA

No va ser una feina fàcil. Els propietaris d'aquesta casa situada a Vallvidrera, amb Barcelona als peus, van invertir vuit mesos de dedicació intensa a trobar un espai que s'ajustés a les seves necessitats. Volien tenir jardí, "i al centre les poques cases que hi ha tenen un preu inaccessible", constata el Jean-Christophe, el propietari. "Però tampoc ens volíem allunyar gaire de la ciutat. Al final, després de molt buscar, vam trobar aquesta, a deu minuts de la plaça de Catalunya".

El cert és que malgrat el bon estat de conservació no s'ajustava gens a l'estil que els agrada, ni a la seva manera de viure. "Ens encaixaven els volums, la ubicació i les vistes. Però no estava gens al nostre gust". S'havia de reformar, i s'hi van implicar amb una passió que va esdevenir estreta complicitat amb Carme Muñoz i Joan Arnau, de l'estudi 05 AM Arquitectura, que va projectar i dirigir les obres, executades per l'empresa Construcciones Fernández Cuadras. L'exigència i el rigor han estat una constant al llarg de tot el procés, des del moment mateix de la tria de l'equip.

"No volíem treballar amb amics, perquè és la millor manera de barallar-se", sentencia el Jean-Christophe. "El que sí que vam fer va ser demanar als nostres coneguts que ens recomanessin professionals. Ens van passar el contacte de quatre estudis i vam fer un concurs entre ells per escollir el que consideràvem més adient", diu. Abans del concurs, el Jean-Christophe i la seva dona, l'Anne, van preparar una extensa documentació sobre la família. "Amb els nostres tres fills hem viscut en molts països, fins i tot hem viscut en un vaixell. Tenim molta història vital al darrere.

Al llarg del camí hem acumulat moltes coses de què no ens volíem desprendre i desitjàvem abocar tot això a la nostra casa, que d'altra banda és la primera que fem. En els papers que vam redactar no ens interessava parlar de materials, sinó d'estil de vida, de com ens agrada rebre els amics, mantenir una relació fluïda amb l'exterior, tenir espais molt oberts per poder estimular la convivència i també poder-nos tancar si ens cal".

Amb aquestes premisses, que van servir a la Carme i el Joan per familiaritzar-se amb els clients sense conèixe'ls, es va definir un projecte que va començar per netejar i replantejar vies d'accés, recorreguts, vistes, prioritats. En origen l'accés a la casa obligava a fer-hi la volta per l'exterior i utilitzar una escala monumental que envoltava la façana i li donava un aire solemne que disgustava tant els arquitectes com els propietaris. A més condemnava la sala a perdre les vistes més interessants de l'exterior.

El fet de replantejar-la va permetre convertir en vidriera la zona més ben orientada i guanyar llum i panoràmica. Entre la sala i la gran cuina annexa hi ha una porta corredora, com ho és també la que tanca l'estudi. "Així podem estar sopant a la cuina amb amics mentre els nostres fills miren la televisió amb els seus, i tots tenim la nostra independència. Però normalment està oberta", indica el Jean-Christophe.

Estètics però funcionals

La cuina, de grans dimensions, simbolitza de manera perfecta l'objectiu central dels arquitectes en plantejar l'obra: aconseguir que els espais siguin tan lluminosos com sigui possible, estètics però, sobretot, molt funcionals. Els panells de fusta que contenen els armaris són també un accés discret a espais auxiliars, com ara un lavabo de cortesia i el safareig, on es guarden la rentadora i l'assecadora. La primera planta també té dues grans terrasses, privilegiats miradors sobre la ciutat. Una escala interior, integrada en un moble-envà-contenidor que fa servei tant a l'estudi com a la cuina, dóna pas al segon pis, on la funcionalitat i l'aprofitament de l'espai ofereix exemples magistrals.

"El petit distribuïdor organitza l'entrada a les habitacions de dos dels fills, la dels pares i al lavabo", explica Carme Muñoz. Per evitar un guirigall de portes, es va prescindir de les manetes i es van pintar totes del mateix color, que és també el de les parets. Però, a més, es va plantejar una solució gens convencional: els petits racons que quedaven lliures es van reservar, respectivament, per a un lavabo-tocador, un vàter i una dutxa. "Així evitem les cues al matí: tots podem estar utilitzant simultàniament una part del bany", explica el propietari, encantat de la troballa de l'equip d'arquitectes. "Ha sigut un projecte molt gratificant, pel resultat i perquè els propietaris han estat molt oberts als nostres suggeriments", resumeixen al seu torn Joan Arnau i Carme Muñoz.

stats