Publicitat
Publicitat

En moto del Pallars a la Ribagorça

Quimi Portet ens porta fins a Viu de Llevata, un pas desconegut entre les comarques del Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça que encara manté la virginitat turística

El coll de Viu de Llevata no ha perdut l'essència de paradís perdut per als motoristes de llargs trajectes com Quimi Portet. Tot i que el març passat el foc va devastar 246 hectàrees de la zona entre el Pont de Suert i Tremp, amb arbres, cultius i pastures entre els terrenys més afectats, aquest pas entre les comarques del Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça és un perfecte desconegut del gran públic a Catalunya i manté la seva virginitat turística gràcies al fet, sobretot, que l'Alta Ribagorça continua sent una de les comarques més aïllades del territori.

Els pocs habitants de la zona -l'antic poble de Viu té només deu veïns censats oficialment i ara pertany administrativament a Pont de Suert- s'han acostumat a haver de superar Perves i Viu de Llevata per carreteres solitàries. El vell projecte de túnel de mig quilòmetre entre els nuclis de Malpàs i Xerallo ha quedat gairebé en l'oblit etern. "Com que a mi m'agrada anar en moto, trobo que Viu de Llevata té un paisatge increïble i representa en certa manera un retorn al món antic i romàntic", explica Portet, que complementa amb aquestes escapades la seva fama de vigatà i la reivindicació de barcelonauta del Guinardó que fa habitualment en la seva biografia.

L'ex-Último de la Fila, en aquests moments en plena promoció del seu setè disc en solitari, Oh my love (Quisso / Música Global), és un ferm defensor d'aquesta filosofia de conservació del medi ambient, que en els seus inicis de carrera artística va resumir en la proclama Volvamos a los árboles -de fet, una cançó de Los Burros, el grup anterior a El Último-. Quan Portet va estabilitzar-se com a parella musical de Manolo García, tots dos van signar cançons d'escapisme urbanita com El Monte de las Águilas (" Árboles bajo el cielo, libertad de los ríos; / los tesoros de los bosques, las ardillas en los pinos ") o Dios de la lluvia (" Dios de la lluvia abrázame / y bajo tus nubes volveré a considerar / las múltiples formas de besar / el aire bañado en tu perfume singular "). En el seu nou disc en solitari, l'astre intercomarcal no deixa a l'atzar alguna referència a aquesta voluntat d'escapisme. Per exemple, en un dels singles assegurats del disc, Tinc una bèstia dintre meu , canta: "Quan la xurma em ve a buscar / amb teies, forques i garrots, / vaig al bosc i sóc boscà / i a les viles sóc vilà / però sóc sempre perillós. / Tinc una bèstia a dintre meu / i jo la deixo anar a passeig / a cavall, en cotxe o a peu / prop del Pirineu / mirant de fer mal".

Pas de comarca

Viu de Llevata, segons Portet, també té els valors de frontera natural de "separar dues comarques" i de presentar paisatges nevats durant bona part de l'hivern. No per casualitat és a 1.240 metres d'altitud i està envoltat al nord per les muntanyes del Corronco (2.546 m), la pica Cerví de Durro (2.742 m) i la serra de Sant Gervàs (1.887 m). Si el visitant s'atura al poble, hi podrà trobar l'església parroquial romànica de Santa Maria de Viu de Llevata i les restes de la capella també romànica de Santa Llúcia. El principal nucli de població, el Pont de Suert -d'onomàstica basca-, és lluny: a més de deu quilòmetres. Però hi ha més alternatives suggerents cap a la Franja de Ponent administrativament aragonesa, com Areny de Noguera, o cap al Pallars mateix, com Gerri de la Sal, Senterada i la Torre de Cabdella.

Per als visitants que s'acostin fins a aquests paratges i busquin encara més documentació, els treballs del poeta Xavier Macià, fill de Viu i altrament conegut com "el xic de cal Forn", parlen de l'antigor i la modernitat i fins i tot de Woody Allen. Potser, però, els autors més coneguts d'aquestes contrades són encara Pep Coll, professor de Macià a Pont de Suert i autor prolífic de contes i llegendes del Pirineu, i Maria Barbal, la gran novel·lista del Pallars, que a País íntim i a Camins de quietud. Un recorregut literari per pobles abandonats del Pirineu va retratar gairebé poble a poble els paisatges i les persones que el motorista Portet es deu haver trobat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT