Quan va recollir el Globus d'Or al millor actor de repartiment pel seu paper de Tyrion Lannister, que té la llengua molt esmolada, el personatge més semblant a un heroi de la sèrie èpica de sexe i espases Juego de tronos , Peter Dinklage es va sorprendre a ell mateix. El micròfon es va adequar a la seva alçada d'1 metre i 35 centímetres i l'actor va fer els agraïments que tocaven. Després va dir: "Volia esmentar un senyor d'Anglaterra. Es diu Martin Henderson. Busqueu-lo al Google". Es tracta d'un home de 37 anys i 1,27 metres d'alçada que va ser agredit per un desconegut, va tenir una paràlisi i des de llavors necessita un caminador. Aquella nit, Henderson va ser trending topic al Twitter. "La gent ho pinta més romàntic del que va ser. Només volia dir: «És fotut». Els nans encara són el blanc de les bromes. És un dels últims bastions dels prejudicis inacceptables. No només pels borratxos anglesos, també pels mitjans, per tothom -diu l'actor-. Pots dir no . Pots no ser objecte de ridícul".
La trajectòria de Dinklage, de fet, és molt corrent: un actor que dubta uns anys, treballa assíduament uns quants anys més i aconsegueix un gran rol que el fa famós. Tyrion Lannister li ha donat el Globus, un Emmy i un exèrcit de fans que mai el van veure a Viure rodant (1995), als escenaris amb Ricard III o a la pel·lícula amb què es va donar a conèixer, The station agent [ Vies creuades ] (2003). La seva sobtada categoria d'estrella dóna mèrit al seu talent, tenint en compte que la indústria de l'entreteniment no sol premiar els que rebutgen papers, i molt menys si no segueixen un ideal estètic concret.
Dinklage es va traslladar a Nova York el 1991 amb la intenció de formar part d'una companyia com la famosa Steppenwolf de Chicago. Va començar a treballar en films de baix pressupost, però no aconseguia feines comercials perquè no estava interessat en el tipus de feines que pagaven bé als nans: no volia fer ni d'elf ni de follet. Fins i tot després del seu primer paper memorable a Viure rodant , una comèdia indie de Steve Buscemi, no va aconseguir un agent. "Vaig començar a covar ressentiment", confessa l'actor.
A finals dels 90 encara tenia un estil de vida precari. Seguint la recomanació de Buscemi, Alexandre Rockwell el va fitxar per a la comèdia 13 moons (2002). Després es va fer amic d'un llicenciat de Yale, Tom McCarthy, que va veure'l com l'actor perfecte per a un guió en el qual treballava, The station agent , sobre un home introvertit aficionat als trens que se'n va a viure a New Jersey per viure aïllat. "Mai hauríem imaginat que aquella conversa canviaria les nostres carreres", va dir McCarthy. La pel·lícula va guanyar el premi del públic a Sundance i va ser un revulsiu per a la trajectòria tant de l'actor com del director.
El títol més estrany i inexplicable de la seva filmografia és Tiptoes (2003), protagonitzada per Kate Beckinsale i Matthew McConaughey, una parella que veu que la seva relació perilla quan ella s'assabenta que tota la família d'ell són nans. Gary Oldman hi feia de nan! "Hi va haver crítiques. Per què s'ha de posar Oldman agenollat? Tinc la meva opinió sobre la correcció política, però... era Gary Oldman! Pot fer el que vulgui i jo estava encantat de ser-hi. Era una bona idea de pel·lícula, però el resultat va ser just el que intentàvem combatre".
Ni barba ni sabates de punxa
En la primera trobada per a la sèrie Juego de tronos, Dinklage va ser caut. A Les cròniques de Nàrnia : el príncep Caspian (2008) es va passar set mesos a Europa de l'Est i Nova Zelanda suant sota una barba. Quan li van oferir ser Tyrion Lannister va posar-hi condicions: ni barba ni sabates de punxa. "Els nans, en aquest tipus de gènere, sempre tenen aquest aspecte". Però David Benioff i Dan Weiss li van oferir "un ésser humà real, romàntic i popular". Va signar abans d'acabar la reunió.
La seva interpretació ha fet de Tyrion un dels personatges més populars. És l'únic home modern en un món primari, violent i fangós. Li agrada el bon menjar, una bona conversa i un bon llibre. A més, té les frases més divertides de la sèrie. "Com voldries morir?", li demana un guerrer brandant la destral. "Al meu llit, als 80 anys, amb el melic ple de vi i atès per una dona", etziba.
Fa poc, l'actor va confessar a l'autor de la saga, George R. R. Martin, que només s'havia llegit el primer llibre. "Semblava ferit. Em va saber greu. No és falta de respecte, tampoc no he llegit tot Tolstoi. Necessito saber la història passada, però ¿la que vindrà?", es pregunta. De fet, també la sap: "És al·lucinant quanta gent mor". Tyrion sembla intocable. L'actor diu que ha signat per a sis temporades, més enllà del que tothom, excepte l'autor, imagina.
És afortunat? "Vivia a Brooklyn, en un apartament sense calefacció, i pagava el sopar amb monedes de deu cèntims. Feia obres per 50 dòlars intentant ser fidel a mi mateix com a artista i rodava anuncis de follet. Dir que vaig tenir sort seria negar que vaig treballar de valent i i escopir al noi que es congelava el cul a Brooklyn". Un Lannister sempre paga els seus deutes.
