"TORNARIA A FER EL QUE VAIG FER A BANESTO". Així de contundent era el titular d'una entrevista a Mario Conde publicada a El Mundo el 2008. Genio y figura... Aquest gallec de 63 anys va ser el banquer revelació dels anys vuitanta, un jove advocat amb la planta de Don Draper i fortes conviccions catòliques i conservadores que abans de fer els 40 anys ja havia guanyat milions d'euros i havia arribat a ser president d'un banc. "Un intel·lectual de la banca que busca l'equilibri ètic": així el va definir, davant del rei, l'exambaixador d'Israel a Espanya Shlomo Ben-Ami. Va ser durant la presentació de la investidura del banquer de moda com a doctor honoris causa per la Universidad Complutense de Madrid, ahir va fer 19 anys. Pocs mesos després, el Banc d'Espanya intervenia Banesto i, amb el temps, Conde va ser condemnat a 20 anys de presó per estafa i el banc va acabar en mans dels Botín. Ell sempre va negar la mala gestió i si abans havia estat un tauró de les finances, es va transformar en un corcó dels mitjans i, ara, de les xarxes socials.

Col·legues. En llibertat condicional des del 2008, un any després de la mort de la seva dona, Conde es dedicà a explicar en llibres i tertúlies televisives la seva visió de l'economia i de la vida. Fa poc va enviar una carta a Rodrigo Rato, l'expresident de Bankia, en què feia memòria i assegurava que les excuses d'avui no li van ser acceptades a ell en el passat. No és que critiqui Rato, membre d'un partit en què se sent estimat, però pretén que li reconeguin que ell va fer el mateix i l'hi van fer pagar car. El forat de Banesto era de 3.900 milions d'euros, el de Bankia puja fins als 23.000 milions.

Responsables. Conde va patir un càstig exemplar, tot i que en va sortir igualment ric. Ara ni tan sols n'hi ha exemples. La responsabilitat per la feina mal feta sembla que va a compte dels que, sense saber-ho, es van deixar enganyar. Il·lusos.