Publicitat
Publicitat

L'ENTREVISTA DEL DIRECTOR

Andrea Motis: "Abans de parlar ja cantava"

Quedem a casa del mestre i descobridor de l'Andrea, amb qui ara comparteix escenaris. El títol del seu primer CD conjunt és J oan Chamorro presenta Andrea Motis i demano al Joan que faci això, que ens la presenti.

___ Joan Chamorro: La senyoreta Andrea Motis es va creuar al meu camí ara farà sis anys i vaig veure que tenia molt de talent, molt d'interès, molta concentració i que escoltava molta música, que és un llenguatge que entra per l'oïda, més que pel paper. En un moment donat, dins de la Sant Andreu Jazz Band, jo vaig dir: "Qui vol cantar?" I ella va ser la primera. D'això en farà tres anys i mig. I a partir d'aquí va ser descobrir la seva veu i veure que podria fer feliç i emocionar molta gent. Ens vam reunir amb els seus pares i vam dir: "Voleu que treballem en aquesta línia?" I va començar a treballar al meu grup. Vaig fer un disc en què en principi ella només havia de col·laborar en quatre o cinc temes, i al final va posar veu a quinze dels disset temes del disc. Així, el disc ja va passar a ser de tots dos.

___ Fem-ho al revés: Andrea Motis presenta Joan Chamorro.

___ Andrea Motis: El Joan és un enamorat del jazz, i sap transmetre el que ell sent a nens superpetits. Als membres de la Sant Andreu Jazz Band, i m'hi incloc, ens ha fet un grandíssim favor, ens ha obert una cosa molt important i ens ha unit a tots com a amics, ha fet que la música sigui un mètode més de comunicació entre nosaltres. També ha fet que el jazz s'escampi, perquè arran que nosaltres toquem hi ha hagut joves que han començat a escoltar aquest tipus de música. A mi particularment m'ha donat seguretat, m'ha donat confiança en mi, m'ha fet participar en projectes que per a mi són com un somni.

___ Què és el Joan: un segon pare, un mestre, un tutor, un amic, un germà gran...?

___ AM: Moltes coses: treballem junts, som amics. És el meu mestre, el meu pare musical. És que és de la família.

___ Joan: Hi ha una distància generacional important, però som amics. L'Andrea és una persona molt autèntica, és molt sincera, i té una profunditat musical des de la senzillesa de la qual aprenc molt.

___ Des de quina edat cantes, Andrea?

___ AM: Els meus pares diuen que gairebé abans de parlar ja cantava o taral·lejava les cançons. Dels tres als cinc anys havia estat en una coral, perquè al meu pare sempre li ha agradat molt la música i ell també feia cant. Tinc records del cotxe, de saber-me discos de memòria d'aquests de pop, de Shakira, i de cantar molt. Sempre he cantat a casa, a la dutxa, al col·le.

__ _Tens molta memòria?

___ AM: Musical, sí. Per exemple, els solos que em vaig aprendre fa dos o tres anys i que no he fet més encara els recordo si m'hi poso. De les lletres me n'oblido, però ja m'espavilo.

___ Vols dir que t'ho inventes?

___ AM: Alguna vegada. De vegades el primer dia la canvio una mica i ja em queda gravada així, i si hi caic al cap d'un temps me l'he de tornar a aprendre bé.

___ ¿Fas que més joves s'interessin pel jazz?

___ AM: Jo ho he notat a l'escola, pels amics que sí que ho venen a veure i ho escolten. I sé que hi ha gent jove que com a mínim ha sentit a parlar del jazz, no només de la Sant Andreu Jazz Band, sinó també de Louis Armstrong, de la Fitzgerald, dels que nosaltres escoltem. I això és important. També penso que ara la moda vintage es porta, tant en roba com en tots els estils. I últimament jo estic sentint jazz en botigues i en llocs públics.

___ Joan: Tant als concerts de l'Andrea com, sobretot, als de la Sant Andreu Jazz Band veus les primeres files plenes de nens de quatre, cinc, sis anys que aguanten allà. Vam fer un concert a Castellar del Vallès i quan vam acabar va venir una mare i em va dir: "Tinc un fill de deu anys amb TDAH i no hi ha manera que es quedi quiet. Ha estat una hora dret escoltant-vos, sense moure's". Em vaig emocionar, li vaig fer una abraçada.

___ Quina part de sacrifici té això?

___ AM: Al principi, quan vaig començar a tocar la trompeta, als set anys, perquè era la plaça que hi havia, no ho tenia clar i volia deixar-ho, perquè és difícil començar amb la trompeta. Després vaig descobrir el jazz i tocava els temes perquè m'agradaven, me'ls aprenia. Llavors vaig entrar a la Sant Andreu Jazz Band i hi estava molt a gust, fèiem molts concerts. I després el Joan em va dir que col·laborés amb el seu grup, i encara estem creixent en això. Ha anat sortint sol. He anat treballant a mesura que ho he anat volent, que m'han anat sortint coses i que he volgut aprendre temes.

___ Quantes hores estàs sense trompeta?

___ AM: Doncs poques. He tingut una setmana de vacances i feia com a mínim dos anys que no estava una setmana sense tocar. He estat aprenent i cantant temes de veu, però no tenia trompeta. I de tant en tant pensava que em venia de gust tocar i gairebé em posava nerviosa. És allò de dir: "Deus estar perdent llavi, has de tocar i fer-te un mètode de treball per escalfar per tornar a agafar llavi"... Però la veritat és que quan he agafat la trompeta a casa, tranquil·lament, i escalfant bé, he notat que la sents diferent quan fa tant de temps que no la toques. Tu mateixa et sents diferent, i això va bé perquè és més fresca. No he perdut el temps estant sense tocar.

___ Quanta estona assages al dia?

___ AM: Dec tocar una hora i mitja cada dia. Tinc classes de trompeta al col·le i els assajos i els concerts, i toco a casa.

___ Joan, què passa quan ets profe d'una alumna tan avantatjada? Com es porta?

___ Joan: Jo a l'Andrea pràcticament no la veig com una alumna des de fa temps amb el saxo, perquè no l'estudia. De vegades tenim algunes baralles amb això. Però esclar, després li sona i llavors el professor ha de callar. Sí que li dic que ella ha de ser conscient, i ho és, perquè és molt intel·ligent, que el seu actiu és la seva veu. Però jo sé que amb els instruments també serà molt bona. Perquè té capacitat d'improvisació, perquè té memòria, perquè té aquella cosa que té un músic de jazz. Però per estar al nivell haurà d'estudiar molt més. Parker estudiava cada dia 12 o 14 hores; no és qüestió d'això, però sí que hi ha un impàs. Ara va a l'institut i el temps és el que hi ha. Més endavant serà ella qui ho decideixi.

___ Ho disfrutes tot igual? Trompeta, saxo, cantar...?

___ AM: Hi ha dies que em sento més a gust tocant la trompeta i hi ha dies que em ve de gust cantar i noto que tocar em costa més. No sé ben bé per què és. Sí que trobo a faltar tocar més entre concert i concert, perquè veus els teus errors i tens moltes coses a millorar, i fins a l'altre concert, entre que vas a classe i tens moltes coses per fer, no practiques els errors. I jo això ho trobo a faltar.

___ Com van els estudis?

___ AM: Ara faré segon de batxillerat. Estic fent el treball de recerca, sobre la societat utòpica.

__ _Puc preguntar per les notes?

___ AM: M'han anat molt bé. He tret un set, dos vuits i la resta nous.

___ Quants bolos heu fet aquest estiu? És el rècord?

___ Joan: Molts, sí. Fa tres anys que estem in cescendo i aquest any ha sigut... Uns 40 o 50, i a molts hem dit que no per respirar una mica.

___ ¿I a l'hivern quina política teniu de concerts per fer-ho compatible amb els teus estudis, Andrea?

___ AM: Durant la setmana intentem no agafar-ne. De vegades n'hi ha, sobretot a Barcelona. I pràcticament tots els divendres i dissabtes tenim concert.

___ ¿T'has trobat algun dia a les 12 de la nit tocant a Barcelona i l'endemà a les 9 fent un examen de mates? Això passa?

___ AM: Sí, sí que passa. De vegades m'he emportat un llibre per al camí de tornada. Havia de llegir Tristany i Isolda , tenia un concert el dia abans i encara em faltaven 20 pàgines o més, i al cotxe de tornada vaig llegir-les.

___ Els pares què en pensen?

___ AM: Estem tots junts. Vénen sempre, sempre. Com que jo no puc conduir depenc del meu pare: ell m'acompanya a tot arreu i m'ajuda a dur-ho tot.

___ Joan: Ho vam estipular quan vam començar, perquè jo no em podia fer càrrec de la responsabilitat d'una menor. Ara ja és una doneta, però quan vam anar a fer la primera gira a Mallorca tenia 13 anys, havia d'anar amb el pare.

___ Els cau la bava?

___ AM: No. Ja em coneixen, canto a casa, i a mi ja em tenen supervista. Són més objectius i analítics, igual que nosaltres. La meva mare de vegades diu: "Aquí podríeu fer això, perquè el públic és gran i ho coneixeran".

___ ¿Pateixen perquè no et pugin els fums?

___ AM: Ells no m'ho diuen. El Joan me'n parla més, que em prengui les coses amb calma, que no estigui pressionada, que he d'estar tranquil·la, com sempre. Els avis pateixen més: "Ai, nena, ¿ja estàs bé, no estàs cansada, ja menges bé, ja dorms?"

___ ¿No pots fer vida de noia normal de disset anys, ni sortir?

___ AM: Tinc la majoria de dies ocupats amb concerts, però després ja m'ho munto i me'n vaig un cap de setmana amb una amiga... Vaig fent el que puc.

___ Què és el que et fa més feliç a part de la música?

___ AM: De vegades em ve molt de gust posar-me a cuinar, anar al cinema, anar canviant de coses.

___ D'on surt aquest anglès tan bo que llueixes cantant?

___ AM: D'escoltar cançons i traduir-les i fixar-me en com diuen les paraules. I igual que aprenc la música, intento aprendre la lletra així. Per exemple, ara estic aprenent alguns temes en portuguès i em costa molt més perquè no hi he cantat mai. Parlant em falta deixar-me anar, no sóc superfluida. Em sabria espavilar, però realment l'anglès el pronuncio millor que no el parlo.

___ T'agradaria compondre?

___ AM: M'agradaria, però tampoc no m'ha sortit mai una cosa molt clara. De vegades si tinc una petita idea l'escric. No ho faig cada dia, però ho vaig fent. Quan em passa una cosa pel cap.

___ Joan: En el món del jazz hi ha molts músics molt bons que no composen. Però jo crec que té molt bones idees i missatges, té bons sentiments, i jo la incito a fer-ho.

___ Tu, Andrea, ja comences a manar a dalt de l'escenari.

___ AM: De vegades si em ve de gust un tema ho dic, o dic que no a algun que proposa el Joan.

___ Joan: Hi ha un transvasament de poders, ara ja marca tots els tempos. Hi haurà un moment que ella triarà el seu ordre de temes o directament sobre l'escenari dirà què vol tocar sense necessitat d'ordre de temes.

___ Com definiries el seu caràcter?

___ Joan: Té caràcter, i molt. Per començar és molt bona persona. Els músics que treballen amb ella tots són molt bona gent. A part de ser molt bons artistes, se l'estimen molt. La veritat és que no ens hem enfrontat mai, mai hem discutit, tot es pot parlar.

___ Als 13 anys eres una nena que va entrar en un món de senyors grans. Se't feia estrany?

___ AM: És veure el teu professor tocant amb músics molt bons, a tu te n'estan ensenyant, i et deixen tocar amb ells. Veient-ho des de fora em sembla impressionant que vulguin tocar amb mi: jo estic aprenent i ells ja estan consolidats.

___ ¿Actuar davant de molta gent et condiciona?

___ AM: Hi ha concerts en què pel que sigui no estic pensant en el públic. Estic pensant en els músics i en el que passa a l'escenari i no penso gaire en el públic. Hi ha concerts en què estic mirant quina cara fa la gent, qui hi ha, si hi ha nens, intento fixar-me en la gent. Tampoc és que tingui por.

___ Tens nervis abans del concert?

___ AM: El concert no em posa gaire nerviosa, però depèn de com estigui d'estat d'ànim m'ho prenc d'una manera o d'una altra. La tarda abans decideixo amb la meva germana si em pentino així, o amb els meus pares si em vesteixo amb això...

___ I l'èxit sí que t'afegeix pressió?

___ AM: Sí que hi ha dies que hi ha molta gent, les entrades es van vendre fa setmanes i penso: "Potser aquesta gent espera molt de mi i després els decebo". De vegades quan començo a sentir la música en comptes de pensar en el que faré penso com si estigués escoltant un disc, com si ja estigués gravat, no pot fallar res, i llavors començo a cantar i un cop entres en el ritme d'estar a gust ja està.

___ Et cuides molt la veu?

___ AM: No faig res especial, els mocadors no m'agraden gaire i quan n'he de portar en porto, però em fan nosa. Bec aigua natural però perquè m'agrada més. Fa molt de temps que no em poso malalta ni em refredo ni res. Intento menjar bé. M'agraden molt el tomàquet i la taronja, i això hi fa molt.

___ Si haguessis de fer un pronòstic, Joan, l'Andrea d'aquí vint anys cantarà jazz i prou?

___ Joan: El jazz és una cosa tan àmplia... Ella als nostres concerts fa un jazz bastant clàssic, però també estem oberts: farà una cançó de Leonard Cohen, ara en farem una de l'Amy Winehouse, en farem una de la Nina Simone que és mig soul... Jo la veig molt jazzwoman , quan canta, quan interpreta, juga molt amb les melodies. I té capacitat d'improvisació. No me la imagino de cantant de pop, cantant sempre el mateix tema de la mateixa manera amb el mateix cos a darrere. Però evidentment ella és la jefa .

___ ¿Si ets una jazzwoman et perdrem de vista i aniràs a fer les Amèriques?

___ AM: Jo tinc ganes d'anar a fora a aprendre. I a veure com està el jazz en altres països i a posar-me en contacte amb altra gent per veure i per aprendre i perquè a part m'encanta viatjar. Sóc d'aquí i m'encanta ser aquí, i segur que hi torno, però m'agradaria viure en diferents llocs.

___ Saps quan vols marxar?

___ AM: Faré segon de batxillerat, i ara aquí tenim un projecte tan maco que és una tonteria marxar. Estudiaré música, jazz i trompeta al Taller de Músics, o sigui que com a mínim cinc anys més seré aquí. Però si puc ho combinaré, i potser faig una estada d'un mes a Nova York, per exemple.

___ Veieu a prop la separació?

___ Joan: Jo crec que hi haurà un projecte comú que s'anirà difuminant o no i que ella i jo tindrem la necessitat de fer altres coses. Però crec que serà d'una manera natural, gens forçada. Els músics de jazz són lliures. Ella decidirà tocar amb qui vulgui i fer la música que vulgui.

___ AM: Canvio molt d'opinió. No en tinc ni idea, ara estic molt a gust i si un dia estic sola no sé tampoc què faré. A mi m'agrada el que estic fent ara, potser quan no estigui amb el Joan puc fer una altra cosa i toco pel meu compte. Seguiré tocant, seguiré amb la música segur. Potser vull fer projectes de discos i no vull portar la vida de músic constantment. O potser veig una oportunitat i conec uns músics que m'encanten i vull muntar un projecte...

..............

PERFIL Andrea Motis (Barcelona, 1995) té 17 anys i en els últims quatre ha passat de nena revelació a jove promesa del jazz amb un talent reconegut que omple escenaris. Ja ha fet dos Palaus de la Música (l'últim, divendres passat) i comença a fer gires internacionals i atreure l'atenció de músics consagrats. Toca la trompeta des de fa deu anys, va entrar a la Sant Andreu Jazz Band fa cinc anys i en fa quatre que actua en les formacions de Joan Chamorro. Canta i toca la trompeta i el saxo. Al setembre actuarà al Brasil i al novembre al Festival de Jazz de Barcelona. Chamorro i ella tenen a punt dos nous CD, un amb repertori nou i l'altre amb el concert al Coliseum de fa un any, aquest últim també en DVD. Al novembre s'estrenarà una pel·lícula de Ramon Tort sobre la Sant Andreu Jazz Band, aquesta formació de nens lierada també per Joan Chamorro d'on va sorgir l'Andrea, i on hi ha altres joves talents que prometen i garanteixen un nou planter de música de jazz catalana. Un fenomen que augura la possibilitat d'una jazzwoman catalana i que està fent interessar molta gent per aquest gènere, sobretot nens i joves.


Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT