Quan llegim no som conscients de les moltes coses que passen al nostre cervell, però la paraula escrita n'estimula parts molt concretes que satisfan la fam intel·lectual i desperten emocions. Lletres, síl·labes, paraules i frases s'entrellacen davant nostre per desencadenar també canvis en el nostre cos que ens aporten benestar. El llibre, sigui en paper o en format electrònic, n'és l'eina. I l'entorn facilita aquest procés. Molts lectors habituals tenen un racó propi de lectura, un espai íntim per llegir els resulta especialment plaent. "És com un vestit a mida que et vas fent", explica l'actor Josep Maria Pou assegut a la butaca amb orelles que va comprar a Londres.

Com si es tractés d'un niu, aquest espai íntim és diferent per a cadascú. L'empresària Maria Reig i la cantant Anna Roig s'introdueixen en la lectura envoltades de blanc i llum natural. L'escriptor Jaume Cabré, la periodista Pilar Rahola i el mateix Pou prefereixen un espai amb colors càlids, vermells, marrons i ocres, i una llum puntual. La política Dolors Camats s'abstreu al sofà de casa quan tothom dorm. L'expresident Jordi Pujol llegeix assegut davant una taula, com si fos a la biblioteca. I el cantant de Mishima, David Carabén, fa servir el seu iPad al llit, a les fosques, amb la cara il·luminada per la pantalla del dispositiu. Malgrat les diferències, però, tots tenen coses en comú. És el marc on troben la tranquil·litat i la intimitat que necessiten perquè el llibre que tenen a les mans es converteixi en una finestra oberta a altres realitats. El seu espai és confortable i els permet abstreure's.

Una de les virtuts de la lectura és que permet perdre de vista el món que ens envolta. Però de la mateixa manera, absorbits per les històries en què ens introduïm, es pot acabar adoptant males postures que provoquin mal d'esquena, als ronyons o a la vista. Els amants dels grans volums fins i tot poden patir dolor als braços. L'ergonomia ja ha estudiat la millor manera per llegir. Sigui quin sigui l'entorn que ens sedueix, cal seure apropiadament i tenir una bona il·luminació.

La postura de l'astronauta

En situació d'ingravidesa, els viatgers de l'espai adopten una postura de semiflexió, amb les cames lleugerament aixecades. "La postura de l'astronauta és la millor per llegir", especifica Sonia Barroso, ergonosmista de l'escola de disseny Elisava i coordinadora de l'àrea tècnica del servei de prevenció de l'Hospital Clínic.

Quan es treballa, assegut a la cadira, la inclinació del cos aconsellada és de 90 graus. Per llegir, però, els experts recomanen formar un angle una mica més obert, d'uns 115 graus. "Es suficient per relaxar els discos intervertebrals i que la columna no estigui en tensió", explica Tomás Zamora, enginyer industrial i director de l'àmbit d'hàbitat de l'Institut de Biomecànica de València (IBV). El seient també hauria de fer la corba natural que fa l'esquena a la cintura, a l'alçada de les lumbars. "Una butaca ben dissenyada és la que aconsegueix que relaxis totes aquestes parts del cos; aleshores, l'experiència de llegir és molt més positiva", resumeix Zamora.

Recolzar tot el que pesa

Cal aplicar l'ergonomia a totes les parts del cos, començant pel cap, que pesa entre 6 i 7 quilos. És una de les parts més denses, mentre que les vèrtebres que el sostenen, les cervicals, són les més petites i les que més es mouen. Si en llegir s'abaixa massa el cap s'acaba forçant la seva postura natural i se'n ressenten. Per evitar-ho, el millor és que el sofà tingui un reposacaps o fer servir un coixí. "Sigui el que sigui, que pugui regular-se", aconsella Zamora.

Les extremitats, els braços i les cames, també s'haurien de poder recolzar. "L'ideal és tenir un reposabraços a una alçada d'uns 20-25 centímetres des del seient per posar-hi els colzes", diu Zamora. No és imprescindible aixecar les cames, però resulta més còmode, sempre amb precaucions: "El genoll no ha de pujar per sobre del maluc", alerta Barroso. Si no, es trenca amb l'angle obert del cos, és a dir, amb la postura de l'astronauta.

Els lectors d'alt rendiment que llegeixen moltes hores haurien de posar el taxímetre i aixecar-se a estirar les cames cada cinquanta minuts, durant uns cinc minuts, explica Barroso. És el moment per relaxar també la vista, mirant cap a l'horitzó, ja que s'han estat molta estona enfocant-la a prop.

És molt important cuidar la llum. Ben focalitzada, facilita la concentració i la intimitat del lector. Però cal vigilar quin tipus de llum es fa servir. La il·luminació càlida relaxa més i té un efecte mes íntim. La llum freda es fa servir quan cal més concentració, en feines d'estudi o en l'àmbit laboral, sobretot quan cal manipular objectes amb precisió. L'inconvenient és que la vista es cansa més ràpidament. Els ergonomistes aconsellen situar bé la làmpara respecte al llibre. "El millor és un llum de peu, posat de manera que no es generin ombres. A darrere del lector perquè il·lumini la pàgina. I zenital, ja que sovint se situa a un cantó i no és correcte, perquè aleshores hi ha més llum per a un ull i l'altre s'acaba cansant més", diu Zamora.

Un aliment per al cervell

Dins del cervell, la lectura desencadena un procés complex en què intervenen tres àrees: al lòbul frontal s'hi processen les imatges; al lòbul occipital s'hi associen els símbols que percebem (les lletres) a un significat, i al lòbul temporal es fa l'equivalència fonològica del que hem llegit. De fet, les persones que pateixen danys en algunes d'aquestes zones del cervell poden tenir dificultats per llegir. El neuròleg i divulgador Oliver Sacks explica en un dels seus contes el cas d'un escriptor anglès, Howard Engel, que després de patir un vessament cerebral no podia llegir adequadament perquè les lletres se li barrejaven, però sí que podia continuar escrivint.

Alhora, tots els estímuls que rep el cervell quan llegim es tradueixen en senyals que afecten tot el cos. La lectura calma i desestressa. Moltes persones dormen millor si abans llegeixen una estoneta. Això s'explica per l'efecte evasiu, que permet desconnectar dels problemes quotidians. Aquest efecte fins i tot s'està començant a experimentar per alleujar les molèsties dels malalts ingressats en hospitals. En experiències pilot, s'ha vist que llegir i escriure els serveix a alguns per pal·liar el patiment, perquè els permet en certa manera sortir mentalment de l'entorn en què estan.

Llegir habitualment també perfecciona el processament del llenguatge oral i fa que les persones siguin més ràpides mentalment. És una forma de realitat virtual que permet adquirir experiència mentre s'enriqueix el vocabulari.

Hi ha estudis que demostren que llegir, i en general activar les neurones, té un efecte protector davant les malalties neurodegeneratives que poden sorgir amb l'edat. Estimula la producció de matèria grisa i blanca, i augmenta la plasticitat del cervell, perquè l'ajuda a generar el que els experts anomenen reserva cognitiva . És a dir, que en cas de pèrdua de neurones per una malaltia neurodegenerativa com l'Alzheimer o un vessament cerebral, el cervell de la persona que ha llegit molt és més capaç de funcionar igual que abans restablint nous circuits amb les neurones que es conserven. D'aquesta manera, la pèrdua fisiològica no es tradueix en pèrdues cognitives, o triga més si la malaltia avança. Hi ha un famós estudi amb més de 600 monges al monestir de Notre Dame, als Estats Units, que mostra clarament que gràcies a la seva exhaustiva activitat intel·lectual (entre les quals, llegir molt) trigaven més a desenvolupar els símptomes visibles de l'Alzheimer que la població general, malgrat que tinguessin el cervell igual d'afectat.

Aquesta reacció del cervell davant la paraula escrita és pròpia dels Homo sapiens . I encara que com a espècie apareguéssim abans que fóssim lectors (els primers escrits de què es té constància tenen 5.000 anys), aquesta especialització del cervell ja servia per llegir altres significats de la natura. A causa d'això, segons estudis lingüístics, a tots els alfabets hi ha semblances entre les formes de les lletres i les de la natura. Potser per això les punxes de la M i la N ens poden fer pensar en muntanyes, i la T en un arbre. Estimular la imaginació, en definitiva, ens fa més humans.