L'Anna i l'Eugeni Bach feia anys que buscaven un pis a l'Eixample, més concretament a la zona del Mercat de la Concepció, que és per on tenen l'escola dels nens. "En vaig veure molts, però quasi tots estaven arreglats, amb el sostre abaixat, aire condicionat, alumini a tot arreu..., i era absurd, perquè això suposava fer una despesa extra per recuperar els elements originals, que era el que nosaltres volíem", explica l'Anna. "Aquest estava absolutament fet pols, no s'hi havia fet res des de la construcció el 1910 i, a sobre, abans hi vivia un home que tenia síndrome de Diògenes. Estava molt brut, però com que no s'havia reformat mai i havia estat ple a vessar se n'havia conservat el principal: els sostres, els terres i part de les fusteries. A més, ens agradava perquè tenia la distribució i les estances que ens interessaven". No s'ho van pensar gaire i malgrat que era l'any 2007, el pic de la bombolla, van aconseguir un bon preu i contents van ingressar al club de la hipoteca.

Ara tot això que expliquen sona quasi a ciència-ficció perquè el seu pis, un segon de 130 metres quadrats al carrer Consell de Cent, sembla de revista. Hi ha ajudat que l'Anna i l'Eugeni, els propietaris, en són també els arquitectes, i estan acostumats a treballar amb pocs recursos. Tenen despatx plegats (Anna & Eugeni Bach Architects) i a més ell també treballa al despatx del seu pare, Jaume Bach. "Canvia molt quan treballes per a tu o per a un client", comenta l'Anna. "La galeria, per exemple, l'hem feta fer tota de fusta perquè la que hi havia ja estava podrida, però això surt una mica més car que posar les portes d'alumini. Nosaltres tenim clar que la fusta dóna més calidesa i és el que pertoca a un pis com aquest. Hem preferit gastar en coses així que en un sofà de marca o en rajoles especials per al bany".

Prioritats clares

La prioritat, expliquen, va ser mantenir els sostres amb motllures i els espectaculars mosaics hidràulics. Les estances on es conservaven aquests dos elements s'han mantingut amb la seva estructura inicial. Només es va enderrocar un envà que separava les dues habitacions que donen a la galeria, i que, com explica l'Eugeni, no tenia cap funció estructural, per guanyar una gran sala menjador. Les estances del centre del pis, petites i sense elements singulars, s'han rehabilitat del tot. De fet, aquest era un pis típic de l'Eixample, allargat i encara amb la cuina i el bany de l'època en què es va construir. "No es podia salvar res perquè queia a trossos", comenta l'Anna.

"La sort és que quan vam comprar el pis estàvem molt enfeinats al despatx i el vam anar projectant molt a poc a poc", comenta l'Eugeni. "Això ha estat bo perquè cada setmana anaven sortint idees noves", afegeix l'Anna. On hi havia una petita habitació ara hi ha la cuina, i al costat, on hi havia la cuina, hi han fet el bany de la seva habitació, elevat per guanyar un espai a sota amb accés des del passadís. Una altra estança petita, la del servei, ara és un petit bany i, a més, s'ha guanyat lloc per a l'armari encastat d'una de les dues habitacions dels nens. El bany té la banyera sota la dutxa, la nevera s'encasta a l'armari de l'entrada i el passadís és llibreria i magatzem.

"Volíem recuperar tot el que es podia però adaptant-ho a les necessitats d'avui dia", explica l'Eugeni. "De fet, ho hem tocat tot, perquè s'han canviat les instal·lacions, hem posat calefacció i té les comoditats de la vida moderna, però sembla que s'hagi tocat gaire". El més interessant d'aquesta reforma, però, és que s'ha fet "amb mentalitat de pis petit", aprofitant al màxim tots els racons.

Pensat al mil·límetre

"Tot està pensat al mil·límetre, una mica ja és la nostra manera de fer al despatx", comenten. "Pocs mitjans, sentit comú, treure profit del que tens i mirar de treballar amb els materials que estan a l'abast", explica l'Eugeni. "I si no hi són, els vas a buscar, però abans sempre t'has de demanar: realment fan falta?", afegeix l'Anna. El que queda clar, diuen, és que adaptar un pis així al ritme d'avui té un cost econòmic, "però sobretot intel·lectual". "S'ha de ser conscient que no pots aprofitar de la mateixa manera els metres quadrats que en un pis nou. Això és l'Eixample, i està pensat per a un estil de vida de fa cent anys. Si hi vols viure, has d'adaptar-te una mica a l'espai". Ells ho han fet i n'estan contents. "Vam estar nou anys vivint contents en un pis de 60 metres quadrats, i quan ens vam mudar aquí fa tres anys tot el dia ens dèiem: «Quina sort!» Encara ho pensem".