Publicitat
Publicitat

El sabater de la 'jet set'

Norman Vilalta és un advocat que un dia va canviar la corbata i el maletí pel martell i una cadira baixeta i esgavellada en què passa mesos creant un únic parell de sabates. Té clients actors reconeguts i membres de l'aristocràcia que es poden permetre el caprici de fer-se fer un calçat a mida.

"En aquesta professió hi ha una dita: les eines entre artesans mai han de descansar", explica Norman Vilalta mentre assenyala un panell farcit d'eines que diu que va heretar de l'artesà Jaume Ponsa, que venia de quatre generacions de sabaters catalans. Només hi ha 15 tallers com aquest en tot el món. Aquest, situat al número 5 del carrer Enric Granados de Barcelona, té una atmosfera especial, una barreja de laboratori, on hi ha experiments com uns botins de dona fets exclusivament de paper, i d'escenari de conte nostàlgic, per la presència de màquines centenàries que s'utilitzaven per reparar calçat.

Vilalta, que va néixer a la Patagònia argentina, va viatjar a Florència per aprendre l'ofici i el 2004 va obrir aquest espai tan màgic on passa les hores fent sabates com es feien fa 150 anys. "Les sabates que s'acosten a la perfecció són com un joc de ceràmica japonesa; per fora són tasses rústiques i molt orgàniques però per dins són d'un or laminat molt ben polit".

Vilalta busca la perfecció en la imperfecció i cuida l'exterior i l'interior de les sabates. Hi deixa escrits missatges secrets que només llegirà el propietari o hi crea departaments per portar coses personals. Actualment treballa en unes sabates per al seu gran amic Mario Nanni, tot un referent en el món de la il·luminació. "Són unes vambes de paper farcides de llavors de plantes i flors del meu hort de Mallorca, que quan s'escalfen desprenen bona olor. Si els toqués la llum les hores necessàries, hi podria créixer fins i tot un hort".

El procés d'elaboració no comença assegut a la seva cadira, sinó des del moment que el client entra per la porta del seu taller. "De vegades hi tinc una entrevista, parlem de qualsevol cosa menys de sabates. La meva feina no només es fer sabates sinó capturar l'essència de la personalitat del client". Encara que pot trigar més de tres mesos a fer el calçat, ell comenta que la sabata mai l'acaba: "Al cap de 3 o 4 anys el client me la porta perquè li repari la sola. És un procés en què la sabata va guanyant bellesa, perquè la part visible de la sabata es va gastant i, en canvi, la part de sota està completament nova i reparada".

El seu repte és "dissenyar la sabata del futur" i els seus projectes més avançats són trobar un espai a Nova York per llançar el seu producte, endinsar-se més en els dissenys de sabates femenines i fer bolsos. "Quan m'avorreixo puc fer des d'unes ulleres de fusta fins a un bolso. Ara hem fitxat una artesana de la prestigiosa casa Hermès perquè col·labori amb el tema dels bolsos".

No li agrada desvelar ni els preus ni el nom de les persones famoses per a qui treballa, que són moltes i de diferents països, però sí que comenta que les sabates que porta avui són una primera prova que està fent per a un còmic molt famós, unes sabatilles de skate molt especials, que amaguen certs trets de sabata clàssica. Sens dubte, un experiment perfectament imperfecte.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT