Diumenge Ara Tu 17/06/2012

La serralada Litoral, fre a vies ràpides

L'escriptor Rafael Vallbona ens acompanya per la serralada que hi ha entre el Maresme i el Vallès i la seva tranquil·litat

Albert Balanzà
3 min
La serralada Litoral, fre a vies ràpides  SANT MATEU

La serralada Litoral, entre el Maresme i el Vallès, no és el paisatge més bonic de Catalunya ni l'entorn natural més protegit; ni tan sols és un indret atractiu per als turistes. Ho diu l'escriptor Rafael Vallbona, que ha trobat en aquest espai el seu petit país. "Però per a mi és un lloc calm, amable i tranquil que m'ajuda sovint a trobar l'harmonia perduda i a reconciliar-me amb la vida", apunta. Fa 42 anys que Vallbona va fer del Maresme casa seva després de néixer en els estrets carrerons de Gràcia, una vila amb la qual no perd el contacte escrivint als mitjans de comunicació locals i dedicant-li una part de la seva obra narrativa o poètica.

Primer a aquestes muntanyes hi anava amb l'agrupament escolta i després amb els amics i amb la seva filla Teresa. "Ara no hi ha setmana que no hi pugi en bicicleta de muntanya per recordar qui sóc, d'on vinc i on vull ser". La ruta fixa de Vallbona, que ha triat aquest racó de món tot i haver recorregut quasi tot Catalunya a dues rodes amb el suport de les càmeres de BTV, engega al turó de Sant Mateu, amb l'impressionant mas i l'ermita romànica: "Una nit de tempesta vam dormir-hi tota una colla i hi vaig anar moltes vegades a veure el pessebre per Nadal". La creu de Montcabrer pels verds i blaus del paisatge, el castell de Burriac per la petja medieval i el turó d'en Cirer, "on els matins clars d'hivern es veu perfectament la serra de Tramuntana mallorquina", són les següents etapes del nostre guia.

Paisatge entre velocitat

Mirant el mapa d'aquest racó de món, la serralada Litoral queda en certa manera amagada entre dues grans vies ràpides on sembla que tot ens dugui, d'una banda, a Granollers o a la Roca del Vallès, i, de l'altra, a Mataró o a les platges de Premià, Vilassar i Arenys. Entre la plana i el mar, la serralada està constituïda, a banda de Sant Mateu, per la Conreria i Céllecs com a punts neuràlgics. El parc que conformen té un paper ecològic fonamental perquè posa en contacte el litoral amb les valls interiors. Clima mediterrani i situació estratègica són els elements bàsics que han fet que des dels segles dels segles hi hagi dòlmens, restes ibèriques, ermites i castells que conviuen amb masies encara ben envoltades de conreus. El caminant o el ciclista que faci el pas de trencar barreres per carreteres secundàries, sobretot gràcies al sender de gran recorregut GR-92, descobrirà una muntanya entre Martorelles i Alella, entre Vilanova del Vallès i Teià, entre Orrius i Cabrils, entre la cara més costeruda d'Argentona i Cabrera.

Dòlmens, ermites... i llibres

Vallbona, seguint aquestes indicacions de restes mil·lenàries, cita el dolmen de la roca d'en Toni, el turó d'en Baldiri, la font de can Gurgui, el mirador de la Cornisa ("un autèntic balcó sobre Barcelona", diu l'escriptor), la font d'en Mamet, el torrent de can Maimó, l'ermita de Sant Bertomeu i el turó de Céllecs (que, amb 534 metres, és el cim de la serralada).

Però no tot són elements de la geohistòria, sinó que a la serralada també s'hi barregen sensacions del passejant. "El ramat de xais i cabres d'en Miquel, un sorprenent corrent fluvial, les roques d'en Punsola, refugi natural del poeta mataroní", diu en referència a la poesia del malaguanyat Josep Punsola (1913-1949), un dels autors que més ajuda a documentar sentimentalment la serralada, gràcies a la seva doble condició de membre actiu de la Unió Excursionista de Catalunya i autor de les Cançons de muntanya, de nit i de camí (1949).

Vallbona té aquests referents literaris per a la serralada, on no falten les rutes literàries dels escolars, però també recomana la novel·la Anna K, de Martí Rosselló, i l'obra poètica de Valerià Pujol ( Destinatari d'albes , Els breus estius o Limito al nord només amb el teu sexe). "Aquests racons formen i formaran sempre part de la meva educació sentimental. Són el meu lloc al món; per això i perquè són part de la meva vida quotidiana, són els meus paisatges preferits".

stats