L'ENTREVISTA DEL DIRECTOR
Diumenge Ara Tu 08/07/2012

Comtes de Sert: "Si tens un títol i l'utilitzes has de ser monàrquic"

Carles Capdevila
7 min

Em reben a la seva torre a Barcelona. Viurem durant dues hores un parèntesi de tranquil·litat, de calma, la vida a un altre ritme, que s'encomana. Ell ha escrit sobre gastronomia i sobre el seu oncle Sert, ella encara treballa de comissària d'art, presumeixen de viure austerament, de saber administrar el que tenen, fins i tot de tenir part de la vivenda llogada. Són comtes d'esquerres i fan un discurs d' indignats . La cultura és el que més els interessa, els diners el que menys.

___Els dos sou experts en el pintor Sert.

___ Francisco de Sert: El que està clar és que la meva dona és la que sap més del Sert, això està claríssim.

___ Maria del Mar Arnús: Perquè jo catalogo. Vam començar a Madrid fa 25 anys a fer la gran exposició, i la de les Drassanes a Barcelona.

___ Ella és experta en l'obra i vostè en la vida?

___ FdS: Jo sóc un enamorat del Proust i he llegit potser més de quatre vegades A la recerca del temps perdut , i hi apareix la figura de Misia. Em van oferir traduir les memòries de Misia escrites per ella mateixa i vaig fer-ho, i com que la Misia fantasiejava molt, jo vaig fer notes que moltes vegades anaven en contra del que deia ella. Però la política també és interessant, defensar que el Sert era un radical socialista. El van acusar de franquista, però només per la catedral de Vic. Ell havia treballat per la República.

___Sert continua d'actualitat?

___ FdS: Ja podem dir que és l'any Sert a París perquè, d'una banda, hi ha el Josep Maria Sert al Petit Palais i la Misia, que va ser la dona important de la seva vida, és al Museu d'Orsay. Han tornat a ser tots dos a París, que era on vivien. Van ser una parella molt intel·ligent i constructiva del París del primer terç del segle XX.

___ MM: T'oblides de l'exposició més important, que és la meva [riu]. La vaig fer a l'Arts Santa Mònica, és una exposició itinerant i ara se n'han enamorat els del museu de Valladolid: al setembre la volen allà. Després potser va a Nàpols, a Nova York i a Girona. Això és la seva exposició. És la demostració d'un Sert conceptual i és tan important el procés de treball com el resultat final.

___Vostè, senyor comte, ha estudiat l'evolució de la gastronomia.

___ FdS: Vaig veure el començament de la nouvelle cuisine . Al Neichel va ser un dels primers llocs on vam fer nova cuina a Catalunya, després els bascos ens van guanyar perquè estaven més estructurats. Ara hi ha uns grans cuiners, com els Roca, i aquest país és molt savi: de cuinar i de menjar en sabem. El nivell que tenim aquí no el trobes a qualsevol país.

___Un títol nobiliari encara facilita la vida?

___ FdS: Hi ha gent que fa servir el títol per reservar una taula al restaurant, jo no. O l'uses o no l'uses, i si ho fas l'uses en tot. És perquè tu consideres que és un honor que el rei va donar a la teva família. Si tens un títol i l'utilitzes has de ser monàrquic, si no no l'utilitzis.

___El 2012 a Catalunya la gent com veu un comte?

___ FdS: Aquí a Catalunya costa. Encara em diuen senyor Sert i els dic: "Fa 35 anys que no sóc el senyor Sert. O em diu Franki o em diu senyor comte, però senyor Sert no". A París ho tenen molt més clar. Al millor restaurant mitja hora abans pots reservar la millor taula.

___Es pot renunciar a un títol?

___ FdS: Sí, esclar. Hi ha molta gent que hi ha renunciat.

___ MM: El meu rebesavi hi va renunciar. Li van oferir un títol perquè era un financer de la Renaixença, Evarist Arnús.

___Li costa més ser monàrquic ara?

___ FdS: Ho sóc i, a més, a mi m'agrada aquest rei. El defenso en el tema de l'elefant perquè tothom pot tenir un mal moment. Aquest país ha tingut els 30 anys més feliços, lliures i pròspers de la història d'Espanya amb la monarquia parlamentària de Joan Carles I. Ara no està en el millor moment, però sobretot pel cas del gendre. Suposo que Urdangarin serà expulsat i apartat del tot.

___Es pot ser comte i d'esquerres?

___ FdS: Sí, jo he dit sempre que sóc socialista. Tinc moltes discussions sobre monarquia-república i Catalunya-Espanya amb l'Oriol Bohigas, que és molt amic meu. Recordo perfectament que una vegada li vaig preguntar si acceptaria un títol, es va quedar un minut pensant i va acabar dient que sí. Com el va acceptar el Tàpies.

___Com veu el PSC?

___ FdS: Encara ens en sortirem, però no passem el millor moment. El millor moment va ser amb el Pasqual Maragall. Moltes de les idees d'una Espanya diferent i una Espanya més que federal sortien d'una tertúlia a casa nostra. La primera etapa de Zapatero va estar bé, va fer tot el que no havia fet Felipe González, com el matrimoni homosexual, i si no hagués vingut la crisi aquesta etapa hauria posat fi al predomini de l'Església, que és una altra assignatura pendent.

___I Montilla?

___ FdS: Em va agradar la idea que aquest país tingués un president que era un xarnego. Això no ho fa cap país.

___Vol la independència de Catalunya?

___ FdS: No, això mai. Jo em sento molt espanyol tot i que a Madrid em diuen que sóc nacionalista català. A mi el que m'agradaria és que fóssim una Ibèria amb Portugal. En lloc de separar Catalunya d'Espanya, que s'hi unís Portugal. I tots seríem més importants.

___ MM: Jo com que sóc de pagès considero que el meu territori és Andalusia, també. No ho veig clar això de perdre territori perquè sí. A mi la independència em sembla una utopia. Jo crec en les utopies, crec que la utopia ha de ser-hi, que es necessària, però que ara no és un moment per a les utopies. Ara toca treballar la interdependència, amb els Països Catalans, amb la resta d'Espanya, amb Portugal. Crec en la llibertat però no podem permetre'ns el luxe d'abandonar unes terres que ens pertanyen des de fa segles: Andalusia és nostra i hi hem invertit molt. I sobretot després que els andalusos ens hagin ajudat tant ara no podem dir adéu. Hem d'aguantar... però no a costa d'oferir, per exemple, uns terrenys valuosos -el Parc Agrari del Llobregat- per fer una ciutat del joc quan aquests tipus d'inversions es fan en territoris deprimits.

___I el dèficit fiscal com s'arregla?

___ FdS: Els catalans a Espanya som els alemanys d'Europa. Nosaltres diem que Alemanya necessita Europa i de la mateixa manera Catalunya necessita Espanya.

___Sortirem de la crisi?

___ MM: De moment hem de salvar l'euro, és la prioritat. Jo sóc de la Fundació Europeista Catalunya Europa que va fundar el Maragall.

___ FdS. Aquesta crisi pinta molt malament.

___Qui mana al món? La noblesa, encara?

___ FdS: No, i ara! Ni els polítics. Manen els quatre dels bancs.

___Però els banquers també estan perdent crèdit.

___ FdS: I espero que encara perdin més crèdit.

___ MM : Són uns especuladors.

___ FdS: Això de Bankia és una vergonya. Amb això té completament la raó l'esquerra del Cayo Lara, que diuen moltes bestieses, però amb aquesta qüestió l'encerten. És indignant. Ara la gent viu molt millor que l'any 36 però les diferències entre rics i pobres són molt més marcades que mai, perquè els rics són tan rics que és una vergonya.

___Vostès no ho són, rics?

___ FdS: No.

___No viuen malament.

___MM: Sabem viure.

___Viure bé i treballar molt no deu ser compatible...

___ FdS: Jo crec que no.

___ MM: S'ha de treballar només el que cal per viure.

___ FdS: I fer les coses que t'agradin, des que t'aixeques fins que te'n vas a dormir. Defensar les coses que t'agraden, ser independent.

___ MM: Ser lliure. Això és el més important i el més difícil.

___Has de tenir la vida resolta per ser lliure.

___ MM: Sí, ¿però quan decideixes que tens la vida resolta?

___ FdS: ¿ Has de canviar de cotxe cada tres anys? No. No som consumistes. Ara hem estat a Eivissa: agafem el ferri que amb 25 minuts ets a Formentera i a Formentera agafem una bicicleta, i està tot ple de vaixells imponents. Jo dic: "Nosaltres demà tornarem amb les bicicletes xino-xano i aquests hauran d'anar a treballar ràpidament per pagar el iot"

___ MM: La cobdícia és tremenda, ho ha destruït tot.

___El món va massa accelerat.

___ FdS: És molt poc tranquil, la gent té molta mala llet.

___ MM: Moltes malalties són culpa de l'estrès.

___Els fills els heu educat així?

___ MM: Com nosaltres, en el món de la cultura.

___ FdS: La filla petita treballa al món de la literatura, el segon és arquitecte, la gran fa el doctorat en filosofia.

___Feu d'avis?

___ MM: Sí, tenim quatre néts i a mi m'encanta.

___ FdS: Jo, poquet. A mi no m'agraden els nens.

___Maria del Mar, li agrada estar casada amb un comte?

___ MM: Ell no ho era quan ens vam casar, ho era el seu oncle. Però, de fet, la meva mare volia que em casés amb un " grande de España ", era tremenda.

___Va ser una rebel?

___ MM: Sí, tinc un esperit crític molt marcat des de sempre i m'agradava portar la contrària per conèixer la gent.

___ FdS: Ella és una rebel de casa bona, que en diuen. La generació Boccaccio, la Gauche Divine. Vam avançar molt, érem més oberts que molts joves d'ara.

___ MM: Hem viscut el 68, la mort de Franco, quan tot era possible. Jo vaig començar a estudiar a la universitat ja casada i amb fills.

___I què els ha unit més?

___ MM: La cultura, i una manera de veure la vida.

___ FdS: La meva dona quan arriba a una ciutat el primer que vol són els museus, en veu quatre al dia, i jo vaig a voltar i a buscar llibres i altres coses.

___Fan molta vida social?

___ MM: Poca, només amb els amics.

___ FdS: Que cada vegada són menys perquè es van morint.

___ MM: Havíem fet molts concerts a casa. Un dia Monsalvatge hi va interpretar l'obra que va dedicar a Mompou i va descobrir que el nostre piano no té l'últim si.

___ FdS: Tenim amics al món de l'art. Ho érem del Tàpies.

___ MM: I l'Antoni Llena és molt amic nostre, tenim moltes coses seves. I el Perejaume, el Ricardo Bofill...

___A les entrevistes ell sempre diu que és molt important el sexe. Ho diu i prou o ho és?

___ MM: Sí, el sexe s'ha de fer fins a la mort.

___ FdS: Buf, això ja és més complicat per a un home.

___ MM: No sé com ho farem, però jo penso continuar fent sexe.

.....................................

PERFIL El comte de Sert, a qui si no se l’anomena així diu que l’anomenin Franki, és nebot del pintor Josep Maria Sert. Casat des del 1966 amb Maria del Mar Arnús, tots dos han estudiat l’art i la vida del seu celebrat oncle muralista, i són responsables de biografies i exposicions sobre ell. Viuen des del 1977 a la torre que Sert va encarregar a finals de segle a Enric Sagnier, i que Federico Correa va remodelar. Tenen tres fills i quatre néts, i per casa seva hi ha passat certa intel·lectualitat d’esquerres i el món de l’art durant anys. Ell ha escrit sobre gastronomia llibres com El goloso, una historia europea de la buena mesa, i ha publicat en premsa. Ara diuen que la seva felicitat és viure a poc a poc, anar en bicicleta a Formentera i ser lliures de dir el que volen, com es demostra en aquesta conversa, en què manifesten la seva indignació amb el món dels diners i la seva voluntat de viure la cultura des de l’austeritat.

stats