Publicitat
Publicitat

MODA

"Les ulleres són per lluir"

Pionera a reivindicar les ulleres com a complement, Teresa Gimpera es disfressa "de Gimpera" i ens ensenya unes quantes muntures de la seva col·lecció

Ens rep amb ulleres de sol, per fer broma, però se les treu així que comença la conversa perquè "és de mala educació parlar amb algú amb les ulleres de sol posades". L'idil·li de Teresa Gimpera amb les ulleres es remunta als anys seixanta, quan era una model i actriu conegudíssima, "i molt tímida", musa de la intel·lectualitat i símbol de glamur autòcton però exportable. "Les utilitzava per camuflar-me. Amb ulleres de sol em semblava que anava més protegida. Però mai no et pots amagar del tot", admet.

En el cas de la Gimpera, passar desapercebuda era i és una missió quasi impossible: la mitja melena rossa i, sobretot, una veu inconfusible la delaten.

Queda establert ja d'entrada que les ulleres de sol no només protegeixen del sol. De la fama, per descomptat. Però… d'alguna cosa més? De l'estat d'ànim, potser? Ella creu que no: "Tant si estàs trist com si estàs content, amb ulleres se't notarà igual".

La imatge de Teresa Gimpera amb ulleres és quasi tan icònica com la fotografia del seu cos tatuat amb el logotip de la discoteca Bocaccio, arran de la campanya publicitària que va protagonitzar per a General Optica l'any 1964. Creu que la van escollir perquè, gràcies a la seva fesomia, pràcticament totes les ulleres li queden bé. "Bé, les molt petites no, m'ajunten molt els ulls", reconeix.

Malgrat que la campanya subratllava que "l'elegància comença a les ulleres", quan ella en va necessitar de graduades no en va trobar del seu gust. "Entrava a les botigues i preguntava: «I no en teniu de vermelles?»" Durant anys va aprofitar els viatges per comprar muntures divertides per posar-hi després els vidres graduats que li calien. Recorda la història que s'amaga darrere de cada ullera i el seu lloc de procedència. "Biarritz, Brussel·les, molts indrets dels Estats Units…".

En els últims anys, "per sort", el panorama ha canviat tant que la seva òptica de referència és al costat de casa seva. "Ara les ulleres graduades es tenyeixen per convertir-les en ulleres de sol i hi ha formes i colors diversos, però fins fa quatre o cinc anys aquí no era així. Jo he estat com una pionera en aquest país". L'actriu italiana Claudia Cardinale podria ser un referent internacional. I l'actriu nord-americana Meryl Streep, un exemple de com les ulleres han passat a ser un element fonamental en l'estilisme dels personatges públics, com va quedar palès amb l'elecció d'un model a conjunt amb el vestit i les joies en la passada cerimònia de lliurament dels Oscars.

En aquest punt, Gimpera formula la seva teoria: "Normalment, les persones que necessiten ulleres es compren una muntura i la porten fins que es trenca. I les ulleres no són una pròtesi mèdica. Són per lluir. Cal considerar-les un complement que s'ha de poder combinar amb tot el que portes. Oi que tothom té més d'un parell de sabates?" Reconeix que les muntures poden ser cares, però anima a remenar entre el "rebombori que hi ha ara" perquè "només cal que el vidre sigui bo".

En moda, tot torna

Des que la van operar de cataractes el procés s'ha invertit: ara s'ha de fer canviar els vidres graduats per poder-les continuar portant. Conserva ulleres des dels anys setanta perquè li agraden, perquè és de guardar-ho tot i perquè ella més que ningú sap que, en moda, tot torna. Per il·lustrar-ho ens en mostra unes en forma de papallona i unes altres amb estampat felí que no desentonarien a l'aparador de la botiga més fashion del Born.

A finals dels anys vuitanta Teresa Gimpera va fundar la seva pròpia escola i agència de models. Ara només queda l'agència, Gimpera Models, que dirigeix el seu fill. Quan ella va al despatx, de tant en tant, ho fa "sense maquillar, només amb els llavis pintats i les ulleres".

Avui, però, ha vingut "disfressada de Gimpera" i ha dut una bona part de les més de quaranta ulleres de la seva col·lecció. En té sempre al voltant de sis sobre una safata a l'entrada de casa: "N'escullo unes d'allà, fins que me'n canso i les canvio". Afronta la sessió de fotos divina i professional, però sempre propera. Veient com juga amb la càmera costa de creure que sigui besàvia.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT