La Marta ja fa uns dies que ha marxat amb les tres filles i el marit cap a Cork, al sud d’Irlanda, per fer-hi una estada de tres setmanes. La idea era fer primer una mica de turisme per conèixer el país abans que el pare, el Xevi, hagués de tornar cap a Mataró. Després, a la Juliana (9 anys), la Mariona (8 anys) i la Laia (6 anys) els esperava una experiència lingüística compartida amb la seva mare que han estat pràcticament un any preparant.
Cada vegada hi ha més famílies que opten pels viatges lingüístics en què tots els seus membres poden aprendre anglès. “Nosaltres tenim programes per a tota la família des de fa molts anys, però és des de fa tres que s’estan popularitzant”, explica Daniel Delgado, de l’empresa barcelonina British Summer, que fa 30 anys que es dedica a organitzar aquest tipus de sortides. No obstant, “això és més car que fer turisme i encara és minoritari”, puntualitza, sobretot pels preus, que s’enfilen per sobre dels 3.500 euros per a una família de quatre membres.
Per a la Marta és molt important que les nenes comencin des de ben petites a familiaritzar-se amb aquest idioma. “Actualment no n’hi ha prou parlant anglès, parlar-lo bé és el que marcarà la diferència en la generació de les meves filles”, assegura. Ho considera tan necessari que durant el curs, a casa, han tingut una mainadera neozelandesa que cada setmana passava unes hores amb les nenes i, fins i tot, els pares intenten que quan les filles miren dibuixos animats a la televisió ho facin en anglès. Volen que les nenes s’hi introdueixin però sense forçar-les, per no córrer el risc que l’avorreixin. És per això que per a l’estada irlandesa han triat un programa molt lúdic, ple d’activitats relacionades amb l’esport. Des de British Summer, Delgado confirma que “cada vegada els pares primen més la part experiencial d’aquest tipus de viatges per sobre, fins i tot, de l’idioma”. Per a ella, en canvi, la Marta ha triat un curs convencional a la Universitat de Cork per perfeccionar l’anglès i així “actualitzar el currículum”, tot i que les possibilitats per als adults també són infinites.
Per a tots els gustos
Durant les tres setmanes, la família de la Marta s’allotjarà en un dels apartaments del campus universitari de la ciutat que durant l’estiu, quan queden lliures dels estudiants, lloguen a “un preu molt raonable”. “No m’han posat cap problema pel fet d’anar-hi amb nenes”, puntualitza la Marta. És més: “Van ser els de la mateixa universitat els que em van proposar d’anar a aquesta mena de casal d’estiu, perquè s’ajustava al que estàvem buscant”. L’únic requisit que els van posar va ser que les nenes poguessin entendre un mínim d’anglès, perquè els monitors no parlaven cap altre idioma. “Era perfecte”, perquè la Marta i el Xevi volien evitar els viatges lingüístics massius que envien grups nombrosos del mateix país d’origen. Preferien que la Juliana, la Mariona i la Laia poguessin fer una immersió pràcticament total. És per això que no van contractar el viatge en cap agència ni cap escola sinó directament, a través d’internet, tot i que fer-ho així els creava una certa incertesa respecte al que es trobarien.
“No hi ha gaires empreses a Catalunya que s’hi dediquin”, afirma Delgado. En tot l’Estat només hi ha una associació que aglutini empreses que promouen cursos d’idiomes a l’estranger, ja siguin escoles d’idiomes o agències. Es diu Aseproce i Ignasi Mas de Xaxàs n’és el vicepresident. Explica que no hi ha una legislació clara per a aquest tipus d’activitat i que es fa difícil tenir un control de qualitat. És per això que les 45 empreses d’Aseproce han decidit autoregular-se, és a dir, complir uns mínims (assegurança de responsabilitat civil, contracte laboral per a tots els monitors, que han de ser més grans de 21 anys, complir ràtios d’alumnes, tenir un telèfon d’atenció les 24 hores del dia, etc.) i, a més, cada any han d’aprovar una auditoria externa. “És l’única manera de garantir un nivell de qualitat, tot i que sóc conscient que hi ha empreses que no formen part d’Aseproce que també fan les coses ben fetes”, reconeix Mas de Xaxàs.
Viatges a mida
El cas de l’Arnau i la seva família és molt diferent del de la Marta. Ell treballa en el món de la gestió cultural, en una empresa de Barcelona que s’està internacionalitzant, i veu important estar al dia, especialment pel que fa als idiomes. És per això que ha decidit invertir aquestes vacances en l’aprenentatge de l’anglès a l’estranger. També aniran a Irlanda, que és una de les destinacions més populars per fer-hi estades lingüístiques, juntament amb el Regne Unit, tot i que hi ha oferta per anar arreu del món: des d’Austràlia, els Estats Units o Canadà fins a Sud-àfrica, passant per Malta.
Faran una estada de dues setmanes a Galway, al nord-oest de l’illa, a finals d’agost. L’Arnau cada matí anirà a classe entre quatre i cinc hores, mentre la seva parella, la Raquel, farà turisme per la zona. Les seves dues filles, la Queralt (5 anys) i la Vinyet (3 anys), encara són massa petites per fer algun programa per aprendre anglès però perquè es comencin a introduir en l’idioma en companyia d’altres nens i nenes els han ofert la possibilitat de portar-les a una escola bressol durant els 15 dies. L’Arnau i la Raquel preferien lligar el viatge amb algú de confiança i per això van dirigir-se a una escola d’anglès, el British American Institute de Mataró, on ella havia estudiat feia anys. Roser Morgado, la directora, és la que s’ocupa de muntar totes les estades lingüístiques a l’estranger, tant per a nens com per a famílies, i assegura que cada vegada hi ha més demanda d’aquest tipus de viatges. Es passa l’any anant a fires i a escoles per conèixer de primera mà què s’està oferint. “Nosaltres, com a escola, donem un tracte més personalitzat perquè la majoria de vegades són famílies d’alumnes nostres”, explica Morgado.
Els programes més habituals duren dues setmanes i consten de 20 hores de classe a la setmana per als adults, un programa per als fills adequat a la seva edat, alguna activitat conjunta amb una família local i també activitats pel seu compte. Una altra opció és que tota la família s’allotgi a casa d’una família local que tingui fills de les mateixes edats, amb els quals conviuen i fan sortides. “Nosaltres insistim que, si poden, l’allotjament el facin en família”, diu Daniel Delgado, de British Summer, perquè d’aquesta manera poden practicar més l’anglès. Tot un món d’experiències lingüístiques que cada família pot ajustar al seu gust i pressupost.e
