Cal mantenir les rutines a l'estiu?

L'última setmana de juny i la primera de juliol, la Joana i la Mercè van fer un trencament amb totes les rutines escolars. Ni llevar-se ben d'hora ben d'hora, ni anar-se'n a dormir aviat. "Han fet una pausa absoluta per descansar", diu la mare, la Marta Ballester. Passades les dues setmanes, han reprès algunes rutines. "Han començat a fer un repàs general de matèries a ritme tranquil i amb propostes engrescadores", comenta la Marta, que treballa com a editora a l'editorial Grup Promotor Santillana (www.santillana.cat)

En aquest sentit, el Pere Macià, director de la mateixa editorial, comenta que els quaderns d'estiu tenen un enfocament lúdic molt marcat, a tot color i amb il·lustracions molt dinàmiques, "fetes per poder competir amb el món de les pantalles". Així doncs, el disseny, molt meditat, permet repassar matèries específiques o habilitats, com ara la comprensió lectora, fonamental tant a primària com a secundària. "A l'estiu també és un bon moment de fer cal·ligrafia, càlcul i altres propostes que els infants poden fer autònomament", assegura el Pere Macià.

Canvi de terç

Mateu Servera, professor del departament de psicologia de la Universitat de les Illes Balears i responsable de la unitat d'assessorament psicològic infantil, sosté la idea que "hi ha d'haver una clara diferència entre les vacances i la rutina escolar, però sempre controlada". Dit amb altres paraules, Servera proposa establir una nova rutina a l'estiu, que a la pràctica consistiria a suavitzar els horaris de llevar-se al matí i d'anar-se'n a dormir al vespre, i també concentrar hores de treball acadèmic durant els dies laborables.

"També és molt interessant planificar el temps: en alguns casos els mateixos nens quan veuen que tenen quaderns de vacances proven d'acabar-los d'una tirada. Ara bé, la idea és no perdre hàbits, no perdre coneixements, no perdre continguts, de manera que el retorn a l'escola al setembre no sigui com entrar en un món desconegut en què no es recorda res (un fet molt habitual)", assegura el professor Mateu Servera.

D'altra banda, el divulgador científic i professor de genètica David Bueno, que l'1 de juliol va fer una classe magistral a l'Escola d'Estiu per a professors organitzada per les Escoles Thau sobre neurologia i aprenentatge, assenyala que les criatures aprenen sempre i sovint de manera inconscient. "Fer colzes no ho fan fins que arriben a l'ESO, a primària s'hi van acostumant".

A més, l'aprenentatge el fan amb l'exemple dels altres, del que s'explica i es repeteix. "I sobretot aprenen amb tot allò de què, al mateix temps, gaudeixen". En aquest sentit, David Bueno comenta que el docent és molt important perquè els coneixements arribin. "Si el professor gaudeix amb tot allò que explica i s'ho passa bé amb el contacte, tot és molt fàcil". Per què? Perquè "tenim un conjunt de neurones, les neurones mirall, que ens permeten reproduir les accions dels altres, tant les físiques com també els sentiments".

Si l'alumne veu que un adult s'ho passa d'allò més bé amb la matèria que explica "se li activen les neurones de passar-ho bé i ho aconsegueix". Dit això, a l'estiu, el professor David Bueno no és partidari de trencar cap rutina perquè "la mateixa rutina normal ja és prou rica i variada per no haver-la de trencar". És a dir, si algú necessita trencar-la dràsticament és que alguna cosa no rutlla.

Així doncs, un alumne que a l'estiu no vol obrir un llibre i no vol dedicar temps a les matèries escolars és perquè no s'ho passa bé durant el curs. I en aquest punt David Bueno enllaça amb la seva tesi principal: "Els aprenentatges han de ser més lúdics, perquè és com s'activaran les neurones mirall, que voldran copiar tot el que veuen, llegeixen i observen".

Hàbits de son

Tot això pel que fa a les rutines vinculades a l'estudi. Però, què passa amb els hàbits de son? ¿Cal mantenir al peu de la lletra les rutines o es pot ser una mica flexible? El metge Òscar Sans, de la unitat de trastorns del son del departament de neurologia de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, recomana que no hi hagi una pèrdua de rutines i horaris de dormir, tot i que entén que és difícil anar a dormir quan encara és de dia. "L'ideal és anar-se'n a dormir una o dues hores més tard del que es feia durant el temps escolar i, per tant, llevar-se més tard, també". És a dir, que els dies d'estiu es poden considerar com si fossin caps de setmana, amb els horaris més laxos.

En canvi, "si cada dia se'n van a dormir a una hora diferent, el cervell, que és el gran regulador del son, tindrà dubtes i no sabrà què haurà de fer, i al setembre li serà molt difícil recuperar la rutina". I el cas és preocupant perquè no és el mateix que un adult vagi privat de son que no pas que hi vagi una criatura. "Estan irritables, irascibles, els costa concentrar-se", diu Sans.

El metge de l'Hospital Sant Joan de Déu atén famílies que li expliquen que els fills es lleven cada dia a la mateixa hora, a les 7 del matí, com si haguessin d'anar a l'escola. "És cert, però al cap de tres setmanes de vacances, amb uns horaris en què l'hora d'anar a dormir s'endarrereix, ho deixaran de fer", els respon Òscar Sans.

En resum, el debat sobre les vacances no s'ha de centrar en la necessitat de tenir rutines o hàbits, sinó en les opcions per fer activitats diferents, que s'adaptin a les circumstàncies generals i a les necessitats de les criatures. "Sovint, a l'estiu, sense les presses i l'estrès del curs escolar, en un ambient més lúdic, s'aprenen, s'entenen i s'elaboren coneixements que abans no ha estat possible adquirir", conclou el professor del departament de psicologia de la Universitat de les Illes Balears Mateu Servera.