Sovint els docents creiem que el futur dels alumnes és a les nostres mans. Per sort no és així. Si bé és cert que a les aules s’hi passen moltes hores, és només qüestió de temps que vagin oblidant tots els continguts que hi hauran après. Això no és nou ni un drama. A mi em va passar el mateix, i només les inquietuds constants han permès que tingui un nivell acceptable de cultura general. Més enllà de les nostres capacitats, el que ens quedarà per a la vida seran les maneres de fer. El que realment em preocupa dels alumnes és que, més enllà de la protecció de pares i de tutors, sàpiguen defensar els seus drets. Els que els quedin. Si als adults ja ens n’han pres molts, potser per manca de coratge, què passarà amb els que en els pròxims anys vulguin forjar un pla de vida amb l’esperança que el pas per la universitat els garanteixi, almenys, un plat a taula?
Passar a l’acció
Fa un parell de setmanes tenia classe amb alumnes de batxillerat. Estaven especialment alterats perquè a aquelles hores la consellera d’Ensenyament estava visitant l’institut. Davant meu rondinaven per les decisions polítiques que s’han pres en els darrers anys. De les retallades, de si tindran beques o si la universitat els servirà de res. Alguns estaven molt indignats, tot i que la majoria estaven pendents del sorteig en directe de la Champions. Més o menys enfadats, la totalitat de l’alumnat de batxillerat va fer vaga dos dies de la setmana següent a la visita. Quan els vaig demanar deures em van dir que no pensaven fer res, ni tan sols a la tarda i a casa. Vaig intentar fer-los entendre que ja tenien una edat per, en primer lloc, reflexionar sobre què esperaven del curs -són estudis postobligatoris- i dos, que si volien que les coses milloressin havien de passar a l’acció. Sense dir-los què havien de fer o què no, els vaig suggerir que si no estaven d’acord amb les polítiques que es duien a terme hauria estat més adequat mobilitzar-se quan tenien la consellera precisament al centre, fins i tot per obtenir una resposta directa de la màxima responsable. Si el seu futur no els agrada l’han de començar a canviar ells. La meva tasca com a docent és fer-los crítics, que raonin amb arguments. I que les eliminatòries del Barça i el Madrid no estiguin en el mateix nivell d’importància.
