Encara no camina! Està creixent bé?

L'aventura de ser pare comença fins i tot abans de ser-ne: quan el ginecòleg confirma l'embaràs i el període de gestació passa a comptar-se en setmanes i no en mesos com, fins llavors, et pensaves. Perquè els nou mesos dels quals parlen els llibres i la majoria de mortals passen a ser, en el món dels pares i dels metges, 40 setmanes. Aquest sistema només torna al metratge original a les quatre setmanes de vida, quan la criatura en qüestió té un mes. A partir de llavors, els progenitors segueixen l'evolució dels seus fills en etapes que es poden agrupar en mesos o, fins i tot, en anys: de 0 a 1 mes, d'1 a 3 mesos, de 3 a 6 mesos, de 6 a 12 mesos, de 12 a 24 mesos, de 2 a 4 anys, de 4 a 5 anys, de 5 a 6 anys i de 6 a 12 anys.

La raó d'aquest agrupament, segons la psicopedagoga valenciana i membre de Coordina-2 Marta Collado, és pràctica i intenta establir uns paràmetres de creixement comuns a tots els infants: "El desenvolupament d'una criatura sol dividir-se en etapes, amb certes característiques comunes, que permeten establir patrons normatius de creixement. Les divisions amplien la seva franja de temps a mesura que avancem d'edat i això és perquè, en edats més primerenques, hi ha més avenços, fites o aspectes evolutius a tenir en compte en menys temps". Una divisió en la qual coincideixen pediatres, psicòlegs i educadors i que els pares s'afanyen a assimilar per no perdre's ni un detall del creixement dels seus fills. Però, quan els professionals parlen d'avenços, a què es refereixen exactament? Bàsicament, a tot desenvolupament físic, cognitiu i psicològic que experimenta un nen des dels 0 fins als 12 anys: des de l'augment en el pes i en l'alçada fins a la seva capacitat per caminar i per parlar o la seva manera de relacionar-se amb l'entorn.

Pes i alçada

Malgrat que en els primers mesos de vida es registren esdeveniments tan importants com la capacitat del nen d'aguantar el cap o de seguir amb la mirada o amb l'oïda un objecte o so, aquesta etapa ve marcada, tant per l'interès i la preocupació dels pares com per la insistència d'avis i familiars, per una única fita: el creixement físic del nen. Un creixement que, com indicava Collado en la seva exposició i confirma la pediatra catalana i autora del blog Diario de una mamá pediatra , Amalia Arce, sol ser més evident en els quatre primers trimestres de vida de l'infant que en anys posteriors i que tendeix a relacionar-se, a més de la genètica, amb tres aspectes fonamentals en el dia a dia d'un nen: el descans, l'alimentació i l'afecte. "Durant el primer any de vida, les criatures solen triplicar el pes del seu naixement. La talla sol augmentar un 50%, que correspon de mitjana a uns 25 centímetres, i el perímetre cranial augmenta un 45%, uns 11 centímetres aproximadament", explica aquesta metge, que recorda als progenitors que aquests indicadors -alçada, pes i perímetre cranial- augmenten de manera paral·lela i que no és tan important en quina mesura s'incrementen com que aquest increment es produeixi de manera equilibrada, sense que pari o retrocedeixi l'evolució. A partir d'aquest moment, segons comenta la mateixa Arce, els nens segueixen creixent, però ho fan de manera més pausada: en el segon any de vida, la longitud s'incrementa de 10 a 12 centímetres i el pes uns 2,5 quilograms; dels 3 als 5 anys, l'alçada augmenta de 6 a 8 centímetres per any, i dels 6 als 12 anys, com a mínim es poden créixer de 4 a 5 centímetres anuals. I així fins a la pubertat, moment en què el desenvolupament torna a accelerar-se i el nen adquireix el pes i la grandària d'un adult. "Molts pares creuen que el seu fill no creix prou i que menja molt menys, ja que tenim tendència a comparar-ho amb el que passava en mesos anteriors -explica aquesta professional fent referència al primer any de vida del nadó-. Malgrat aquests pensaments, els pares han de pensar que, entre els 0 i els 2 anys, el nen aconseguirà pràcticament la meitat de la seva mida adulta".

Qui també atorga la justa importància a indicadors com el pes i l'alçada és Jesús Martínez, pediatre madrileny i autor del blog El médico de mi hij@ . Per aquest facultatiu, no existeixen unes mesures pròpies de l'edat. "Una criatura serà com l'herència li dicta: de pares hòbbits no en sortirà un gegant. El pes no és mai un determinant. L'alarma, insisteixo, sorgeix de la malaltia, de sentir que el teu fill no està sa, i no pel fet que estigui prim. Són dues coses diferents", comenta l'expert, que, quan parla de creixement, fuig de percentils i tria conceptes com qualitat alimentària .

Motriu i cognitiu

Però, com hem comentat anteriorment i els professionals insisteixen a recordar, el desenvolupament d'un infant no es redueix a un simple augment de talla. Un nen creix a tots els nivells i, de la mateixa manera que passa amb el pes i l'alçada, existeixen paràmetres que el pare ha de tenir en compte per conèixer el desenvolupament cognitiu, psicològic i motriu que experimentarà el seu fill i detectar, en cas que n'hi hagi, anomalies o retards en l'adquisició de certes habilitats, però mai per obsessionar-s'hi. La psicopedagoga Marta Collado parla d'alguns indicadors que els pares han d'atendre els primers mesos de vida del nadó. "Durant el primer mes s'ha de parar atenció a la interacció del nadó amb els progenitors: la manera d'adaptar-se al cos de l'adult quan l'abracen, la mirada... Encara que no serà capaç de mantenir el cap, sí que podrà observar i seguir amb la mirada un objecte. Al segon mes ha d'aparèixer el somriure i començarà a emetre sons quan li parlen. A nivell auditiu, ha de poder orientar-se cap a un so". Posteriorment i de manera gradual, vindran altres fites. Unes habilitats que, com indica Collado, es poden estimular a través activitats concretes i del joc. "El joc té el valor de treballar la part física i psicològica del nen de manera simultània. Ajuda al seu desenvolupament global". Té la mateixa opinió la psicòloga infantil Sara Tarrés, que parla de l'estreta relació que hi ha entre el desenvolupament físic dels nadons i la seva evolució cognitiva i psicològica. "El coneixement que el nen es va formant del món depèn de la informació que rep del seu cos".