Bona part dels consellers i ministres d'Interior, aquí i a Madrid, tenen una destacada animadversió envers els adolescents i joves. L'exemple d'aquests dies és la nova proposta de llei per a la seguretat ciutadana. Sense entrar en l'anàlisi de la ideologia i l'oportunitat política que hi ha darrere, una hipotètica lectura amb ulls adolescents descobriria amb facilitat que d'allò que es tracta és de no deixar-ne passar ni una. O es comporten com està manat o se les veuran amb el poder.
En un país que ja ha col·locat gairebé totes les conductes desviades al Codi Penal (modificat prop de 30 vegades en temps de democràcia), no volen de cap manera que els més joves facin una cosa no prevista. I per això obren una via administrativa per sancionar tot allò que alteri el seu ordre, "pertorbi la tranquil·litat", diuen, i posi molt nerviosos els seus policies. És a dir, bona part de les conductes públiques adolescents. Trobo estimulador imaginar com mesuraran els diferents polis la infracció de "manca de respecte" i quin serà el resultat quan s'enfronten prepotència amb uniforme i bretoleria passada de voltes.
Protestes amb instància prèvia
També és interessant veure com segueixen preocupats per l'ocupació de l'espai públic, pel vandalisme en el mobiliari i pel consum públic de drogues. El seu lema és que els adolescents han de ser on estan obligats a ser. No s'hi val treure els pupitres al carrer si no hi ha qui aguanti un ensenyament com el que retallades i normes els imposen. Han de protestar al passadís i amb instància prèvia. ¿Encara no s'han assabentat que sempre es tracta de contestar el fons i les formes? La qüestió dels porros en públic ve d'abans, d'un altre home d'Interior oblidable i, a vegades, la batalla per perdonar multes que imposava ens servia per construir relacions amb xavals difícils. Però estava fora de lloc i ara ho estarà més.
Parlen del consum de drogues "tòxiques" per mirar de preservar l'alcohol oficial i acaben embolicant-se per intentar reprimir el "botellón" . Amb el vandalisme, res d'actuar per generar la seva responsabilitat o per descobrir-los com afecten aquests actes a la comunitat. No es refien ni dels jutges de menors. Tot s'arregla amb multes... que hauran de pagar uns pares superats. Si per Interior els adults sembla que ja no som ciutadans, els més joves no poden ser ni aspirants a ser-ho.
