El joc és present a la vida des de molt aviat. Aproximadament des dels tres mesos, quan l'infant interactua amb les seves pròpies mans o amb el llenguatge i després amb objectes. I tot es converteix en un joc. L'escola bressol ho fomenta primer amb els jocs d'exploració i manipulació com la panera dels tresors o les safates d'experimentació.
Els jocs motrius agafen el relleu quan l'infant gateja o adquireix verticalitat i estan relacionats amb la descoberta del seu propi cos. Sandra Ruiz, directora de l'escola bressol El Rial de Sant Cebrià de Vallalta, afirma que "l'infant viu jugant, no deixa de jugar en cap moment" i afegeix que "amb el joc, pot interioritzar les seves vivències, expressar el seu món interior i fer aprenentatges". Tots aquests jocs, remarca la jove directora d'aquesta escola bressol del Maresme, "són el motor del seu desenvolupament psicomotor" i es treballen a l'aula, però sobretot a la sala de psicomotricitat. En aquest cicle, el joc no es pot dissociar de l'aprenentatge perquè "és el que li permet construir-se, relacionar-se i conèixer el seu entorn".
El joc simbòlic és el següent estadi i es comença a visualitzar a partir dels divuit mesos, quan l'infant representa escenes quotidianes com dormir o menjar. Francesc Martín, mestre de cinquè i cap d'estudis de l'Escola Sant Jordi de Vilanova, explica que el joc simbòlic va evolucionant fins que "representen algú que no són, fan de pare o de metge, aprenen a situar-se en un altre lloc per viure diferents situacions". Martín, que ha fet cursos de formació sobre el joc a l'Escola d'Estiu de Rosa Sensat, sentencia que "és la millor eina educativa perquè gairebé tot es pot aprendre amb el joc, amb l'avantatge que sempre els motiva". El mestre vilanoví exposa que "s'aprenen actituds, valors, comportaments" i no té cap dubte a l'hora de subratllar que "veient com juga un nen veus com és". El joc esdevé reparador: "Si el nano és introvertit i s'inhibeix en el joc, cal esperonar-lo a participar-hi i alhora oferir-li altres jocs amb els quals se senti més còmode".
El joc reglat, que apareix al voltant dels cinc o sis anys perquè requereix una assimilació de normes, és l'últim que sorgeix. D'aquí provenen els jocs de taula però també els motrius com el futbol, un esport que ho envaeix tot: "La majoria de nens juguen a futbol i les nenes també s'hi afegeixen, però a mesura que es fan grans, elles simplement passegen pel pati". Martín atribueix la preponderància d'aquest esport a la influència social que té i al fet que "és un joc senzill fins i tot per als principiants i només cal una pilota".
Joc cooperatiu
Davant d'aquesta situació, l'Escola Sant Jordi ha establert, com molts altres centres de primària, torns de pati perquè la pista central no la monopolitzin els més grans. També per motivar-los a jugar a altres jocs. En aquest sentit, ofereixen un servei de préstec de jocs tradicionals (baldufes, bales o xapes) gestionat pels mateixos alumnes. "És un espai de pati que els serveix per provar coses noves i evitar que portin jocs de casa" explica Martín. Sense impedir mai que el joc sigui espontani, es busca que a banda de jugar a futbol, a perseguir-se o matar-se , les pràctiques més habituals al temps d'esbarjo, la canalla tingui interès a descobrir que es poden divertir fent altres coses. Martín aposta de manera clara per fomentar el joc cooperatiu davant el competitiu: "Cal incentivar aquells jocs en què guanyem tots si aconseguim l'objectiu". Un d'aquests jocs és la teranyina, que consisteix a posar una goma elàstica entre dos pals perquè la canalla passi entre els forats: "No poden tocar la goma ni repetir cap forat per on ja hi hagi passat algú i això els obliga a organitzar-se en funció de les seves habilitats perquè tot el grup assoleixi aquesta fita". A l'aula també utilitzen el joc com a eina educativa amb tallers de matemàtiques o llengua: "Fem servir l'Scrabble o el Rummi per fer operacions, o el parxís ortogràfic o el dòmino de síl·labes per aprendre a escriure". El problema de fomentar l'aprenentatge amb el joc és que "cada cop hi ha menys mestres i recursos i fer un joc amb 25 nanos és complicat".
El pati, un espai de joc
Sandra Gallardo, directora de l'Escola La Roureda de Sant Esteve Sesrovires, està impulsant una reforma a fons del pati per convertir-lo en un gran espai de joc. Bàsicament perquè té molt clar que "el joc no és només un contingut, és el mitjà, és una eina educativa de primer ordre perquè els aspectes psicomotrius afavoreixen un desenvolupament integral de l'infant, especialment a infantil i primària". Sota aquesta premissa, han instal·lat dos rocòdroms i una xarxa en un racó del pati perquè els alumnes treballin l'habilitat, han dibuixat jocs tradicionals a terra com la xarranca o el tres en ratlla i a l'hora de l'esbarjo sempre treuen unes capses amb gomes, cordes llargues i curtes i raquetes amb l'objectiu que la canalla pugui jugar al que més li agrada. Ara, a més, han podat les moreres que tenen al pati perquè les fulles caiguin cap avall i així crear coves naturals on la mainada es pugui amagar. També aixecaran monticles de sorra compactada perquè puguin pujar i baixar o posaran troncs tallats perquè puguin passar-hi per damunt. Gallardo justifica la remodelació: "El joc no es genera si no hi ha el context, cal posar tots els mecanismes a la seva disposició perquè ells en gaudeixin a la seva manera".
Aquesta variada oferta permet que el futbol no acapari tot el temps d'esbarjo. També que hagin optat per obrir la pista central als diferents cicles en lloc de prohibir jugar a pilota certs dies com fan algunes escoles: "Fem assemblees amb els alumnes per distribuir l'espai per grups i un dia juguem a futbol, un altre a bàsquet, voleibol, hoquei i fins i tot patinatge, a banda de jocs tradicionals. Poden jugar al que vulguin, però intentem que ho provin tot". A les classes també hi ha jocs: "L'aula no permet jocs motrius, però sí jocs de taula, i fem anglès jugant a cartes o als escacs". Gallardo és taxativa a l'hora d'afirmar que "amb el joc es mostren tal com són" i apunta que "a banda de millorar les habilitats motrius, fomenta el diàleg i el respecte".
