Cal silenci a l'aula? La mestra de Primària Teresa Gilbert, jubilada, que va treballar 46 anys a l'escola Mas Clarà de la Bisbal d'Empordà creu que sí i per això tenia més d'un recurs per aconseguir-lo. "Cantava cançons tranquil·les i relaxants, i a poc a poc els petits la volien escoltar i es feia el silenci". Altres vegades, es posava a escriure a la pissarra. El dibuix tenia un argument, i com que aquella història dibuixada els atreia, els alumnes callaven. En les situacions de més xivarri, la Teresa els proposava xisclar una lletra. "Els deixava triar una lletra, per exemple, la A, i després els deia que la podien xisclar, però quan acabessin, havien de fer silenci perquè començarien una nova activitat".
Encara tenia més recursos, la Teresa. N'hi havia un que era infal·lible, malgrat que pugui semblar contradictori: parlava molt fluixet. Els anava dient amb una veu suau tot el que farien, i a poc a poc els alumnes agafaven interès per escoltar el que la mestra els deia. La parla suau i tranquil·la l'acompanyava amb exercicis de respiració. Els deia: "Fem una respiració ben fonda, ens estirem", i ells ho repetien. Just quan acabaven, arribava el silenci i, per tant, el moment de treballar.
La Teresa tenia clar que cridar no li servia de res. Ni tan sols alçava la veu quan havia de renyar un alumne. Com ho feia? Cantant. S'inventava la lletra i l'hi posava a una melodia coneguda que en aquell moment li vingués al cap. Així podia anar dient a un nen que mirés de millorar la seva actitud, cantant-li "El Miquel no va on ha d'anar, ha de deixar de fer el que està fent". A la Teresa li funcionava, perquè aconseguia el que volia, que arribés la calma.
Mètodes personals
Justament, l'Àngels Gonzálvez, d'Elx, recorda que tenia un professor a 4t d'ESO que li impartia l'assignatura d'ètica que, per aconseguir el silenci, anava dient "trirurí" o "tralalà" com si cantés. Fins i tot tenia una frase màgica, que era: "El primer que parli el converteixo en una barreta de lluç". Ho deia perquè sabia que els alumnes li havien posat el malnom de "capità Pescanova", així que en feia una bona broma. L'Àngels opina que a la classe tots callaven perquè esperaven escoltar "la següent burrada que diria", i esperant, esperant, el professor explicava la matèria.
Per la seva banda, el mestre de 4t de primària Jaume Comas i Vives, de l'escola dels Salesians de Badalona, afirma que el silenci és el gran dilema a l'aula. "Em genera dubte si els alumnes han d'estar en silenci". Esclar que hi ha situacions silencioses obligatòries, com ara a l'hora de fer un control, però n'hi ha moltes altres que no. "Trobo molt més important que aprenguin a escoltar els companys més que a estar en silenci, perquè un alumne pot estar callat però tenir el cap en una altra banda". En canvi, si la classe és participativa, si els alumnes parlen i s'escolten entre ells, s'aconsegueix que estiguin centrats en el que s'està fent a l'aula. "El silenci no garanteix res", es reafirma el professor.
L'ideal, segons continua opinant Jaume Comas, és anar combinant tots els recursos: "Si vull el silenci, els trucs que a mi em funcionen a primària és explicar-los contes o vivències personals en què ells es poden sentir reflectits. És a dir, quan surts del guió, quan els dius «Ara us he d'explicar una cosa», el silenci apareix". I és que el professor té clar que a primària el més important és educar amb valors, en allò que farà ser persones als alumnes, a més de fer totes les matèries que marca el currículum.
Que s'expressin
El Lluís Vallvé, que ha treballat durant 30 anys com a professor de plàstica amb alumnes de 6 a 12 anys, sosté la idea que l'objectiu en una aula no és el silenci, sinó que els alumnes s'expressin, que parlin. "Si tradueixen amb paraules, amb gestos, amb dibuixos el que aprenen, hi tenen més interès". Alerten alguns mestres que l'aspiració de silenci a l'aula pot acabar convertint la classe en un espai on el professor imparteix una classe magistral i l'alumne ha d'estar callat tota una hora sencera. I coincideixen que "no és la millor manera d'aprendre perquè no hi ha participació, no hi ha diàleg". Els alumnes, en una aula, també aporten coneixements, no només ho fa el professor.
L'Elisabet Costa, directora de l'escola La Serreta de Santpedor, considera important el silenci però no el que és imposat, sinó l'inherent a l'activitat que s'està fent. Quin és? El que apareix quan es llegeix individualment, quan s'escolta una música, quan un company exposa un treball, quan es fa càlcul mental. "El silenci indica que hi ha activitat mental i es crea de manera natural", explica. L'únic silenci imposat, en canvi, seria el que els professors i la directora demanen quan entren a la biblioteca de l'escola.
A secundària, el professor d'ètica i filosofia a l'IES El Calamot de Gavà, Gerard Prieto, explica que la informació arriba de moltes maneres als alumnes. "La passiva, en què l'alumne només escolta i el professor parla, és una il·lusió". Si es té en compte que els alumnes de secundària tenen unes 7 hores de classes diàries, si sempre haguessin d'estar en silenci perquè els professors fan classes magistrals, voldria dir 7 hores d'escoltar conferències. "Ni un adult ho ha aguantaria", opina Prieto.
"La matèria d'ètica que imparteixo la baso molt en el diàleg amb i entre l'alumnat, m'esforço perquè hi participin, perquè així aconsegueixo la seva concentració". Ara bé, a filosofia sí que necessita estones de silenci, sobretot per concretar els conceptes. "Però un cop explicats, busco que hi diguin la seva", explica. Així que a la classe de filosofia combina les dues opcions, una de més expositiva -en què l'alumnat escolta en silenci-, i una altra en què hi han d'intervenir.
I és així perquè el professor Gerard Prieto no troba essencial el silenci absolut. "Moltes vegades, fins i tot, és contraproduent, perquè no garanteix que efectivament el missatge està arribant; l'únic que garanteix és que els alumnes s'allunyin del que s'està explicant a l'aula i desconnectin". De manera que el diàleg és l'únic garant de l'aprenentatge.
Finalment, el professor de matemàtiques Toni Argent Ballús comenta les tècniques que fa servir amb els alumnes d'institut quan necessita el silenci a l'aula. En fa servir unes quantes, com ara quedar-se ell en silenci una estona, fins que tothom calla. Una altra és no entrar a l'aula fins que està en silenci, fer escriure 500 cops a l'alumne que parlava "No parlaré quan m'hagin dit que he d'estar en silenci", o copiar al costat superior dret de la pissarra els minuts que els alumnes trigaran a sortir al pati (poden ser 2 minuts, 5 minuts o, fins i tot, no sortir-hi). El més dràstic és posar negatius a aquells alumnes que no fan silenci (fet que té repercussió en les notes finals) o bé posar-los notes a les agendes, perquè les llegeixin els pares. "Sobretot mai no crido i m'esforço molt per explicar-los què significa respectar el fet que una persona està parlant, què vol dir saber escoltar", conclou. De mètodes i trucs no en falten. Xiiiit...
