L'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans de l'any 1948 reconeix el dret a la salut, però desgraciadament el continent africà i especialment l'Àfrica subsahariana conviuen amb tot un seguit de malalties que afecten greument el seu desenvolupament. La pandèmia de la sida i el ressorgiment de la malària i la tuberculosi expliquen que l'esperança de vida arribi a ser 40 anys inferior respecte d'Europa. La falta de metges i centres sanitaris agreugen aquesta crua realitat.
Davant d'aquest escenari, les ONG Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi Catalunya han posat en marxa la campanya Dret a la Salut a l'Àfrica, que pretén abordar els diferents factors que impedeixen gaudir d'aquest dret al continent africà. Una de les potes educatives de la campanya que han portat a diferents centres educatius i de lleure del país ha estat l'espectacle Un petit gest, grans canvis , creat per la companyia de teatre Frec a Frec i que serveix perquè els joves vegin escenes que reflecteixen la seva vida quotidiana i que contrasten amb el dia a dia a l'Àfrica, un fet que els permet analitzar i reflexionar amb un debat posterior sobre les diferències entre el Primer i el Tercer Món.
Ara les dues entitats estan organitzant la segona activitat educativa amb el concurs Recreactiva't: projectem per Àfrica , adreçat a joves de 14 a 18 anys i que busca augmentar el coneixement que tenen sobre les principals problemàtiques en l'accés a la salut a l'Àfrica, amb un component de recerca, creativitat i implicació social. Laia Pibernat, coordinadora d'aquesta iniciativa educativa, deixa clar que l'objectiu general de la campanya és "defensar el dret a la salut com un dret universal, perquè és un dret oblidat i l'Àfrica és la gran oblidada". La implicació dels centres docents és, a parer seu, clau: "Fomentar el debat públic és l'essència de la campanya, i l'escola com a eina de transformació social n'ha de ser un dels pilars".
Fora falsos mites
L'afropessimisme és la visió que ha dominat la interpretació d'Àfrica. La fam, les guerres i les tragèdies humanitàries són alguns dels fotogrames que han configurat la imatge d'aquest continent les últimes dècades. Mostrar una altra visió d'aquesta zona castigada del planeta és un dels pilars del projecte: "Que els més joves tinguin un coneixement crític amb una mirada més optimista, perquè no tot s'explica dient que són pobres i estan malalts, cal trencar estereotips perquè més enllà de la pobresa i les malalties l'Àfrica té altres cares".
Explicar les iniciatives locals que estan funcionant és una manera eficaç d'allunyar-se dels prejudicis, tot remarcant prèviament que les malalties són fruit de les "condicions a les quals estan sotmesos els seus habitants" i la pobresa "de les relacions comercials amb el Primer Món", precisa la Laia Pibernat. El concurs, que consisteix en l'edició d'un curtmetratge i el disseny d'un projecte de sensibilització en l'entorn, se sustenta sota aquest plantejament de "promoure un debat crític per cultivar una altra mirada sobre l'Àfrica, que els alumnes donin una visió realista, crítica del que passa, però no pessimista", subratlla Pibernat, que advoca per "l'afrooptimisme com a contraeslògan, malgrat que no és fàcil canviar les coses". Les temàtiques abracen tres àmbits: l'accés a la salut, els drets sexuals i reproductius i l'accés a l'aigua i les condicions dels habitatges. D'aquesta manera els alumnes poden saber que molta gent ha de caminar quilòmetres i quilòmetres per anar a un centre mèdic o que centenars de milions de persones no tenen aigua potable.
Tota aquesta informació consta al dossier pedagògic, que ofereix alguns enllaços per ampliar coneixements, així com una guia per fer un audiovisual des d'un punt de vista tècnic: "Hi ha tots els recursos necessaris per dur a terme el curt". El grup o els alumnes que dissenyin un projecte per fer activitats al barri o al poble relacionades amb el dret a la salut a l'Àfrica i amb la implicació de nouvinguts d'aquests països rebran acompanyament tècnic per fer-lo realitat més un premi econòmic de 300 euros i una càmera digital. El millor curt s'endurà un projector ecològic per a l'escola i la participació, juntament amb els altres quatre millors, a la Mostra de Films i Documentals de Montcada del 2013.
Treballar per projectes
L'Institut de Sils és un dels centres que s'han inscrit al concurs, tot i que encara hi ha temps fins al 19 de novembre -omplint el formulari de la pàgina web de la campanya (www.dretalasalutalafrica.org)-. Marta Guillaumes, coordinadora pedagògica del centre de Sils, explica que van rebre la proposta per correu electrònic i ho va comentar als tutors de tercer, i els va semblar bé apuntar-s'hi". No és la primera iniciativa d'aquest tipus que fan, perquè la idiosincràsia d'aquest institut de Girona és treballar els valors a partir de projectes. "La transmissió de valors és un dels nostres pilars, sobre el qual se sustenta tot" apunta Guillaumes.
La millor prova n'és el particular bon dia que han ideat: alumnes de primer i de segon parlen de cooperació, solidaritat o d'algun altre valor a partir d'un fet o d'una notícia. Aprofitant que els alumnes de tercer treballen els drets humans, alguns prendran part en el concurs. El projecte es durà a terme a les classes de tutoria, ja que disposen de dues hores a la setmana, més que la majoria d'instituts, per afavorir aquesta mena d'iniciatives. Guillaumes destaca els beneficis de treballar d'aquesta manera: "Treballem per projectes des del primer dia i els alumnes estan acostumats a abordar problemàtiques".
Noves realitats
Un dels motius que ha portat l'equip docent a sumar-se al concurs té a veure amb el perfil del seu alumnat: "A Sils no tenim gaire immigració africana, a diferència de Girona o Salt, i per a nosaltres suposa la possibilitat de conèixer una realitat desconeguda i que els alumnes se sensibilitizin". Aprendre a tenir un pensament universal i prendre consciència sobre la importància de canviar d'actitud davant les desigualtats perquè totes les persones puguin viure en condicions i gaudeixin del dret a la salut és el pòsit que quedarà d'aquesta campanya. I també conèixer noves realitats culturals.
