El maig és el mes per excel·lència de la música i el cant. Especialment de la protagonitzada per infants i joves en esdeveniments multitudinaris. Són dies en què es pot comprovar que, a l'escenari, la unió -a part de fer la força- fa la música. Alumnes, educadors, directors, compositors, intèrprets, cantants, guionistes i músics aconsegueixen, amb molta feina i esforç, arrencar l'aplaudiment i l'orgull d'un públic entregat.
Dimecres passat L'Auditori de Barcelona va presentar la 23a edició de la Cantània amb l'obra 50 milions de segons , amb la qual es mobilitzaran més de 38.000 alumnes de primària amb diferents concerts al llarg dels mesos de maig i juny. El dia 13, el Palau Olímpic de Badalona acull la 45a Trobada de Corals Infantils de Catalunya, amb l'estrena de la cantata Set dies que van canviar el món , protagonitzada per 3.000 cantaires de 115 corals. I a aquesta activitat cal afegir-hi els concerts d'òpera juvenil dels estudiants de secundària organitzats pel Liceu de Barcelona els dies 7 i 8 d'aquest mes, que també apleguen centenars de participants.
50 milions de segons és una obra encarregada al compositor Joan Vives amb text de Piti Español i que es representarà a L'Auditori en 25 concerts protagonitzats per criatures d'entre 9 i 12 anys de 650 escoles.
L'espectacle coral també s'estendrà per tot el territori, tant a Catalunya (Olot, el Vendrell, Mataró, Manresa, Figueres, Vilafranca del Penedès, Vic i Granollers) com a la resta de l'Estat (Valladolid i Parla) i en diferents poblacions alemanyes amb una cinquantena d'actuacions i davant d'uns 70.000 espectadors. "La Cantània és, juntament amb La Masia del Barça i el Club Super3, una de les tres iniciatives relacionades amb l'ensenyament i la infància que més bé funciona en aquest país des de fa anys. És una moguda impressionant i estic molt orgullós de participar-hi!", exclama satisfet Español, amb 30 anys de guionista televisiu i de cinema al darrere. Ha treballat colze a colze amb Vives per bastir un musical divertit i emocionant que fa vibrar un públic format per pares, germans, avis i tiets, principalment. " 50 milions de segons és el temps que passem a l'escola al llarg de la nostra infància. La cantata és un repàs a les experiències viscudes durant aquest temps i, amb un to irònic i divertit, parla tant de la suposada mania que ens té una professora, com dels polls o d'un tema tan delicat com el bullying . Hem fet molta feina per trobar un text equilibrat i atractiu", destaca Espanyol.
Que els espectadors de la Cantània no s'esperin un espectacle estàtic de corals. Vives hi ha donat molta marxa. "A dalt de l'escenari hi tenim 800 cantaires, vuit instrumentistes i dos cantants intèrprets. He compost una música eclèctica i teatral per oferir la posada en escena d'un musical en què es combina tant el pop com el rock'n'roll, les marxes i el rag-time ". Però al compositor i lletrista el que més l'impressiona d'aquesta experiència és que tot i que tenen "poc més d'una hora per assajar amb els alumnes a l'escenari i que provenen de diferents escoles, amb diferents maneres de fer, es produeix una sincronia de veus espectacular". La codirectora de la Cantània, Elisenda Carrasco, argumenta que no es tracta de màgia, sinó que "els mestres que hi participen fan una molt bona feina i assagen molt amb els alumnes des de principi de curs. Van tots en la mateixa línia i tot i que els nens són diferents cada any, cada cop veiem que es treballa millor perquè hi ha mestres veterans, molt ben formats i d'escoles on ha arrelat aquesta tradició".
Carrasco és directora musical, especialitzada en cant coral infantil, i està convençuda que "la música és una gran eina pedagògica", però lamenta que a primària i secundària "s'ha de confiar amb la bona voluntat dels mestres perquè s'hi destinen pocs recursos i costa mantenir la salut educativa, musical i artística" d'escoles i instituts.
Aquesta professional també està implicada en els concerts d'òpera d'alumnes de secundària organitzats pel Liceu per als pròxims 7 i 8 de maig. "Tot i que la Cantània i l'òpera juvenil són diferents, sempre treballo musicalment a través de l'emoció, amb un missatge cognitiu. En els dues iniciatives hi ha molta energia i per a mi és una gran satisfacció dirigir aquest jovent", argumenta.
45 anys de corals
On també hi haurà molta energia i de primera qualitat serà al Palau Olímpic de Badalona el diumenge 13. Enguany, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC) compleix 45 anys i per celebrar-ho estrena l'obra Set dies que van canviar el món , amb música d'Antoni Ros Marbà, text de l'escriptor Ramon Solsona, la veu solista de la cantant Nina i la participació de 3.000 cantaires d'entre 7 i 16 anys de 115 corals federades. Aquest concert-trobada se celebra cada cinc anys i suposa "feina, esforç i moltes il·lusions de tots els implicats en un gran projecte", explica l'Anna, una participant. Des del SCIC estan convençuts que el cant coral és "un mitjà que contribueix a la formació dels infants i adolescents en el gust per la bellesa de la música i el goig de dominar un mitjà d'expressió com la veu, a més de l'amor per la llengua del nostre país, l'amistat entre cantaires, la disciplina i el treball en equip".
Ramon Solsona ha gaudit redactant l'obra i ha creat un protagonista, el professor Picapoll, que és "un personatge eixelebrat que en una conferència explica els set invents que, segons ell, són els més extraordinaris de la humanitat: el llenguatge, el pa amb tomàquet, els números, el mambo (juntament amb el txa-txa-txa i el rock'n'roll), l'amor, la mandra i el futbol", destaca. En tot moment, l'espectacle musical va de bracet de la diversió.
Projecte innovador
Amb els anys, canvien les maneres d'aprendre la música i, per tant, han de canviar les maneres d'ensenyar. A l'Escola de Música de l'Orfeó Lleidatà (EMOL) aposten per una nova pedagogia de la música que s'adapti a les necessitats de cada persona i que es basa en l'aprenentatge funcional: aprendre música fent música. "En lloc d'estudiar llenguatge musical, cant coral i instrument, aquí es fusiona tot des del primer dia. Escolten diferents estils de música, en trien un i comencem a treballar en equip per compondre lletra i música i crear la seva pròpia cançó, que després cantaran i interpretaran amb instruments", expliquen els impulsors.
Es tracta d'un projecte pioner a Lleida en què els estudiants adopten des del primer moment el rol de músics i tot el seu aprenentatge es fa des de la pràctica. Aquest procés d'innovació pedagògica comprèn la formació del professorat i compta amb el mestratge de la doctora en didàctica musical de la Universitat Autònoma de Barcelona, Teresa Malagarriga. El nou mètode s'està implantant progressivament a tots els nivells de l'EMOL i escoles municipals d'Alcoletge, Alpicat, Artesa de Lleida, Torrefarrera, Puigverd de Lleida i l'aula de música de l'escola Sagrada Família.
Justament en l'etapa adolescent -en què més s'abandona la música amb els mètodes tradicionals- és quan la nova pedagogia està resultant d'allò més motivadora", detallen des de la direcció. Els joves músics estan més engrescats que mai, fan les seves pròpies composicions d'inici a fi. De nou, la unió fa la música.
