Publicitat

La varicel·la

El més fotut de ser pare no és fer de pare. És haver de suportar els que han estat pares abans de tu. Uf! Que pesats i quina mandra que fan, sempre apuntant el que no fas bé (que és tot el que fas) i a continuació dient el que hauries de fer (que és tot el que fan ells). Sempre troben algun motiu per criticar-te: "Encara porta bolquers?" "Encara no has introduït el puré de fruita?" Sort en tenen que des que ets pare t'has apersonat, perquè si no els diries en quin orifici t'agradaria introduir-los el puré en qüestió. Ara bé, hi ha un dia en què els hi introduiries, fins i tot, l'escalfabiberons, i aquest dia és quan tenen les penques de retreure't que el nen no estigui malalt.

Sí, ja sé que sembla mentida, però es veu que hi ha una cosa que es diu varicel·la, i un nen com cal l'ha d'haver passat. "Com, que el nen encara no ha passat la varicel·la? I què esperes?" Tu, que no entens res, preguntes com s'agafa això, i es veu que te l'han d'encomanar. Desesperat, te l'emportes a casa d'un veí. "Perdona, m'han dit que el teu té la varicel·la. ¿Et faria res que el refregui amb el meu una estona?" Però l'home et tanca la porta als morros dient-te: "Pervertit!", i et desesperes perquè sense varicel·la no et donaran el nivell C de pare. Però arriba el dia en què el nen torna d'escola amb dos granets i tu, emocionat, vas al pediatre. "Ho és?" I ell et diu: "Sí, enhorabona, ton fill té la varicel·la!"

Sí! Ja ets un pare com cal! I preguntes al pediatre què s'ha de prendre i ell molt amablement et recepta una crema per a la picor i una capsa d'ansiolítics. "Cony -dius-, no és massa petit el nen per prendre ansiolítics?" I et diu: "No, si ell només s'ha de posar la crema, els tranquil·litzants són per a tu, ja ho entendràs". I te raó. I tant si te raó! T'esperen deu dies molt llargs, fent companyia a un nen engabiat a qui li pica tot i es rasca compulsivament on no toca. És molt dur. El meu la va tenir fa dos anys i encara recordo el pitjor moment. Tornava de la feina amoïnat perquè ho estava passant molt malament. Quan vaig obrir la porta me'l vaig trobar estirat al sofà. La meva dona li estava bufant la titolina. Es veu que patia un atac de rabior. Vaig provar de recordar el temps que feia que no em bufaven la titolina i tot seguit vaig trucar a la meva mare. Quan va despenjar la pregunta em va sortir sola: "Mare, sisplau, oi que jo no he passat la varicel·la encara?"

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT