Suplements 13/12/2014

Un edifici soterrat amb una torre far per orientar-se a la plaça

C.s.
2 min

BarcelonaGran part de l’edifici del Dhub no està a la vista i això fa que a vegades sigui difícil d’entendre. El que la gent té a l’imaginari és “la grapadora”, la petita torre amb dos grans voladissos que de fet només representa una quarta part de la superfície total del conjunt, uns 30.000 metres quadrats. “El fet que sigui subterrani té molts avantatges”, explica Francesc Gual, soci de l’estudi MBM i l’arquitecte que ha fet el seguiment més directe d’aquesta obra. D’una banda, inicialment estava pensat per guardar-hi moltes col·leccions, i això exigia zones fosques i àmplies. De l’altra, l’edifici soterrat és més sostenible -l’edifici té categoria A- perquè manté millor la temperatura. I, a més, això permet que la teulada d’aquest gran vano que és l’edifici soterrat sigui espai públic. “Però també pensàvem que es necessitava un senyal, i d’aquí va venir l’edifici alt amb voladissos que tenen una clara direcció mar-muntanya i donen una orientació en el caos que era Glòries”, comenta Gual. També destaca que com que la torre s’alinea amb el carrer Àvila -fins i tot té la mateixa amplada, 20 metres- en marca el final i també la continuació, ja que és aquí, a la part de Poblenou, on hi ha el vestíbul principal a partir del qual, amb escales automàtiques, s’accedeix a la plaça de Glòries i es connecten tots dos barris.

Quan van començar les obres es debatia el futur disseny de Glòries, però fins i tot amb l’opció de treure del tot l’anella viària rodona, van considerar que no calia modificar-ne el disseny. A Gual li preocupa el tramvia, que passa massa arran de l’entrada de Glòries, i confia que algun dia se’n canviï el traçat per permetre, a més, la connexió interna i soterrada amb el metro. El que sí que va haver de canviar va ser la distribució interior. “Al principi era un centre només museístic i a poc a poc s’han anat introduint variacions de projecte i canvi d’usos”, comenta. Així, la Biblioteca del Clot es va encabir on estaven previstes les oficines, que van passar a ocupar la part més lluminosa de les reserves. També ha variat l’organització conceptual del museu. Inicialment, l’exposició permanent que reunia totes les col·leccions en una sola presentació transversal ocupava la gran sala de la planta principal, i les temporals anaven a la torre. Ara això ha canviat i aquell enorme espai, de més de 3.500 metres quadrats, té funcions polivalents. Tot plegat és prova de la versatilitat d’un edifici que ara haurà de demostrar la seva flexibilitat.

stats