Tornen les motos Bultaco 31 anys després

“DE VEGADES ELS SOMNIS es fan realitat”. Amb aquesta frase a la seva web, Bultaco preparava els fans més melancòlics per al seu esperat retorn a les carreteres. Ahir va fer-se oficial: les noves motocicletes de la històrica marca circularan a partir de l’any que ve gràcies a un projecte industrial que recupera la marca i l’esperit, però que mira cap al futur i s’arrisca amb un mercat encara en construcció com el de la motocicleta elèctrica. Els primers prototips de la moto, batejats com a Bultaco Rapitán, van mostrar-se ahir en primícia a Londres, coincidint amb el dia que va néixer la marca fa 56 anys. Per a principis del 2015, la companyia planeja llançar també una light bike elèctrica, a mig camí entre la moto i la bici elèctrica.

Bultaco reneix amb el llançament de dos models de moto 100% elèctrics, almenys una versió de carretera i una més esport, concebuts per un equip d’enginyers de Madrid, que és on es mantindrà l’R+D. LGN Design, que és com es diu l’enginyeria, ha triat Catalunya i més concretament Montmeló per produir per la proximitat amb la xarxa de proveïdors del sector. La inversió per engegar la fàbrica i la producció l’any que ve no s’ha fet pública. Darrere el grup d’empresaris i la mateixa família Bultó, fundadors de Bultaco que també estan dins del projecte, hi ha un fons de capital risc espanyol. També s’ha fet una sol·licitud de crèdit a l’ICF que pot oscil·lar entre un i dos milions d’euros i que la Generalitat està estudiant.

D’entrada, però, el que hi ha damunt la taula és un pla de negoci ambiciós que arrencarà amb una producció de 2.000 unitats a l’any i que donarà feina a unes 150 persones entre treballadors directes i indirectes. Entre l’equip, hi ha professionals que treballaven a Derbi fins que el grup Piaggio va decidir fa dos anys tancar la planta de Martorelles.

La nova Bultaco arrenca apostant per la tecnologia elèctrica, però ni els mateixos resurrectors de l’empresa tanquen la porta a treure al mercat motocicletes amb altres energies -fins i tot el motor de combustible fòssil convencional- que podrien estar circulant “abans del 2020”, segons consta en el comunicat de llançament del projecte. “No es descarta cap forma de propulsió”, assegura l’empresa. El pla de negoci també inclou la possibilitat de subministrar components per a altres fabricants.

La tria de Londres com a escenari internacional per a la resurrecció no és casualitat, ja que Bultaco arrencarà amb una xarxa de vendes no només a Espanya, sinó també al Regne Unit, França, Alemanya i als Estats Units. De fet, ja va ser una marca exportadora als EUA als anys 60 i 70, quan els triomfs en competicions eren la seva carta de presentació. “El mercat segueix la bandera de quadres”, solia dir el fundador Francesc Xavier (o Paco) Bultó per explicar la seva fe en el món de la competició. Els emprenedors que ara agafen el relleu i entre els quals hi ha el fill del fundador han fet seva la frase i aposten perquè la nova Bultaco també es faci un nom a les curses de motocicletes elèctriques en què participi.

El fort caràcter competitiu de Bultó va ser el que va trencar l’idil·li amb Pere Permanyer, l’empresari amb qui havia fundat Montesa el 1944. La marca catalana volia abandonar la competició per redreçar els seus comptes, però Bultó defensava que la innovació que necessitaven els nous models de moto anava directament lligada a la pressió que implicava haver de defensar títols a la pista de competició.

Així va néixer Bultaco el 1958, com una mena de spin-off de Montesa. L’adéu de Paco Bultó de Montesa provoca una fuga en cascada de gran part del seu equip, que va decidir seguir-lo i convèncer-lo per engegar un nou projecte. La feina va començar a la masia de Sant Antoni, una casa familiar dels Bultó a Cunit, i en un temps rècord de deu mesos va veure la llum la primera Bultaco Tralla 101. A poc a poc van arribar altres models, com la Mercurio, la Pursang i la Lobito, així com els èxits en forma de campionats del món (en va guanyar nou). L’empresa, però, no va poder superar la crisi dels 80, que va engolir també altres marques emblemàtiques catalanes. Va acabar desapareixent el 1983 i avui, 31 anys després, comença un nou capítol.