La primavera també altera les 'telecos'
Orange, Vodafone i Yoigo preparen un paradoxal desplegament d'infraestructures malgrat la crisi
Un cop arribada la primavera, ja se sap que la sang s'encén i a molts el cap els balla. Però el normal en aquestes èpoques és patir d'astènia (cansament, depressió) i no d'una compulsió maníaca hiperactiva. No obstant, en el mercat de les telecomunicacions, els mateixos actors que l'any passat es van quedar bocabadats davant l'aposta de Telefónica per Movistar Fusión, enguany responen com si estiguessin hiperhormonats.
Ni Orange, ni Vodafone, ni Yoigo, els operadors alternatius a Telefónica a Espanya, semblen disposats a llançar el barret al foc. Ja sigui per la quantitat d'infraestructura desplegada en els últims deu anys, o perquè Espanya és un país amb un volum de població i una afició al telèfon gens menyspreable, el cas és que tots tres han decidit que es queden i contraataquen amb noves infraestructures.
Així, enmig de la crisi més gran dels últims cent anys i amb una sagnia contínua de clients cap a Telefónica i els operadors mòbils virtuals, tots tres es disposen a apostar pel desplegament de fibra, per la telefonia 4G o per totes dues alhora, en el cas d'Orange. Hi ha analistes que creuen que les pèrdues de clients el 2012 no són tan terribles com s'esperaven els operadors, i fins i tot volen veure en la reacció estudis de mercat secrets que parlen en clau de recuperació.
Cinc xarxes de fibra
A mitjans de març, en una roda de premsa conjunta, els consellers delegats d'Orange i Vodafone, Jean Marc Vignolles i Antonio Coimbra, van anunciar que col·laborarien en el desplegament d'una xarxa de fibra òptica fins a la llar (FTTH) participada per les dues empreses, en què cada companyia invertiria 500 milions d'euros. L'objectiu era aconseguir que, a final del 2013, hi hagués 800.000 llars connectades; tres milions el 2015 i sis el 2017.
L'ambiciós projecte pretenia plantar cara al desplegament de FTTH de Movistar, que està sent el principal portal d'entrada de clients a la factura única de Fusión, i que tant de mal està fent als seus competidors. També relegar a llocs residuals el negoci de fibra de Jazztel i Ono, que tenen xarxes molt locals.
No obstant això, poques setmanes després, el conseller delegat d'Orange es presentava en solitari en una altra conferència per anunciar que la companyia apostaria per la tecnologia d'internet mòbil 4G, sense deixar gaire clar si això suposava una renúncia al desplegament conjunt de fibra amb Vodafone.
En el cas de trencar l'acord amb Vodafone i continuar amb la seva extensió de fibra -ja ha començat-, Espanya seria l'únic país desenvolupat que tindria cinc xarxes independents de FTTH, un panorama que, per molts analistes, és insostenible en aquests temps de crisi.
El 4G, més barat
Vignolles no va parlar dels diners destinats al projecte de 4G, cosa que fa difícil conèixer la dimensió del projecte, però sembla clar que hauran de ser més que els 130 milions que Yoigo té promesos al govern central per al desenvolupament d'aquesta tecnologia al país. La filial de Telia Sonera tenia el dilema d'abandonar Espanya i pagar les multes per incompliment de contracte, o quedar-se i apostar pel 4G, i això és el que finalment ha fet.
A totes dues empreses el terreny els és propici per diversos motius. El primer és que el desplegament d'aquesta tecnologia és menys car que el de la fibra, en què cal fer innombrables rases en sòls urbans, amb el cost consegüent d'obres i permisos. El 4G permet una connexió a la xarxa en condicions semblants a les del FTTH.
A més, amb aquesta tecnologia es pot entrar en zones suburbanes i rurals, on el retorn de la inversió no està tan garantit, gràcies a l'ús de la banda de freqüències dels 800 megahertzs, l'antiga UHF de la televisió analògica que va quedar relegada per la TDT. D'altra banda, les dues companyies serien pioneres en 4G a l'Estat, i deixarien Telefónica fora de joc, cosa fins ara insòlita.
Emissores alliberades
Tot i així el desplegament anunciat serà a la banda dels 1.800 megahertzs per dos motius: el primer és que la banda dels 800 megahertzs encara està ocupada per algunes emissores de televisió, que tenen de termini fins al març del 2014 per alliberar-les.
El segon és que els 1.800 megahertzs entren dins de l'espectre 3G, de manera que les modificacions d'antena per emetre aquesta tecnologia en aquestes freqüències són menys importants. Una manera barata d'arrencar.
Però el ball de bastons promet seguir fins a l'agost, ja que davant les intencions proclamades per Orange, Yoigo es va declarar dimarts, per mitjà del seu conseller delegat, Eduardo Taulet, l'únic propietari de les freqüències de 1.800 megahertzs que fins ara han estat subhastades, i per les quals va pagar 300 milions d'euros a l'Estat.
