Mas i Junqueras han pres una decisió astuta: centrar-se a aconseguir que el 9-N surti bé. Tenen diferències, lògiques, però també necessitat de resoldre-les. Una baixa afluència en el procés participatiu, que hauria de tenir efectes similars als de la consulta, seria un llast per a Mas, per a la resta de líders -coresponsables del fracàs- i per al procés en el seu conjunt. Tots necessiten que el 9-N sigui un èxit, com les Diades. Mas i Junqueras s’agafen temps i intenten temperar el debat, però serà inevitable que es parli de llistes, independència i avançament, entre altres coses perquè el president presenta el nou 9-N com la primera volta d’unes plebiscitàries. I els interessa convocar-les l’endemà. A ICV perquè com més tardin més temptada estarà Podem de presentar-s’hi, i a ERC perquè no li convé que el momentum independentista s’evapori. Al seu torn, Mas necessita arribar a les municipals amb un escenari parlamentari definit i retallar el temps que Duran tingui per bastir un projecte centrista. Ara, però, toca 9-N.
