Dues realitats paral·leles i confrontades

BarcelonaLes preguntes

1. Què ha canviat amb la reunió d’ahir?
2. Qui en surt més reforçat?

Germà Bel

1. Crec que la reunió ha respost a les expectatives que qualsevol es podia crear. Rajoy va deixar clar que no vol parlar de res, mentre que Artur Mas va fer tot el que s’espera d’un president d’un govern democràtic: defensar els seus arguments i traslladar-los després als periodistes. Com a únic aspecte positiu podríem dir que hi va haver menys enemistat entre ells que en l’última trobada, però sospito que això no farà que s’obri cap procés de diàleg, pel que fa a la consulta del 9-N. D’altra banda, d’aquests 23 punts que va presentar Mas, sembla que Rajoy tampoc tenia cap interès a parlar-ne. En resum, crec que aquesta trobada no canvia el guió ni res. Com es podia esperar, el govern central no ha fet ni farà cap moviment.
2. Artur Mas es va comportar com un president d’execució moderna, democràtica i avançada. La roda de premsa que va fer, de més d’una hora i mitja i responent a totes les preguntes que se li van plantejar, ho avala. Per contra, Rajoy va demostrar que forma part d’un govern amb greus problemes democràtics. Fets com no informar els ciutadans o no donar la cara davant dels periodistes semblen més característics de governs autoritaris. I no passa res, i la gent ja ho viu amb normalitat. Crec que Artur Mas ha sortit reforçat de la reunió. La immensa majoria de catalans es van sentir ben reflectits i ben representats pel president, independentment que coincideixin amb ell en tot o no. Mas va demostrar una actitud digna i visió democràtica.

José Antonio Zarzalejos

1. Fonamentalment, penso que el que va canviar ahir és el context, molt diferent de l’última entrevista que havien mantingut. L’ensorrament del pujolisme ha creat una manifesta situació de debilitat interna de Mas a Catalunya. I, d’altra banda, Rajoy ha assumit que, a Catalunya, el govern d’Espanya té un problema. I un canvi de context porta necessàriament a un canvi d’actituds. Els dos presidents es van protegir mútuament en defugir la imatge d’un cop de porta, perquè cap dels dos s’ho pot permetre.
2. La sensació és que Mas està més debilitat. El president de la Generalitat hi va plantejar dues coses contradictòries: el reconeixement de l’existència de l’Estat a Catalunya, amb la llista de 23 demandes, d’una banda, i el desig de secessió, de l’altra. D’aquesta manera, evita haver de reconèixer el fracàs de la conversa. La màxima debilitat ara és la de CDC i Artur Mas. Això no vol dir que no pugui persistir el moviment secessionista a Catalunya. Però Convergència ha perdut molta autoritat moral en el seu lideratge. Vam veure un president Mas que no pot absorbir més impactes.

Pilar Rahola

1. En primer lloc, ha canviat el fet que s’han vist i han parlat i es veuran i parlaran més. I després, fa la sensació que el president espanyol s’ha adonat que aquest és un procés seriós, que va de veritat i que és imparable. Calia el moment en què el president Mas li digués en persona, de forma clara i rotunda, que el procés és imparable, i la consulta, irrenunciable. Jo diria que després de la trobada d’ahir ha augmentat alguns decibels en l’oïda de Rajoy el fet que el que està passant a Catalunya és seriós.
2. Mas ha guanyat per golejada des del moment que ha anunciat amb determinació al president del govern espanyol que la consulta es convocarà. Rajoy, en canvi, ha fet d’estàtua, de convidat de pedra, ha quedat clar que no escolta i que repeteix com un autòmat el seu discurs de sempre. Ha quedat clar que, a diferència de Mas, el president espanyol no té ni estratègia, ni projecte, ni alternativa. Tot el contrari de Mas, que ha demostrat lideratge, projecte i estratègia per arribar-hi.

Jordi Muñoz

1. Es fa difícil pensar que la reunió d’ahir a la Moncloa hagi suposat cap canvi significatiu. Les posicions polítiques ara ja estan molt marcades i difícilment es modificaran si no és directament per la via dels fets. Que el govern espanyol no vol ni sentir a parlar de la consulta i que el president català vol tirar-la endavant igualment són coses que ja sabíem i, per tant, ningú s’ha mogut substancialment de les seves posicions conegudes. D’altra banda, el marge de maniobra de l’un i l’altre és més aviat limitat: després d’haver arribat fins on som, Mas no pot fer altra cosa que signar el decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre. Rajoy, per la seva banda, necessitaria una gran dosi d’audàcia política per oferir una resposta diferent al no que ja coneixem. I no sembla que l’audàcia sigui precisament una de les virtuts de Mariano Rajoy.
2. Possiblement els ha reforçat a tots dos. Però especialment reforça Mas, que és qui més ho necessitava després que esclatés l’afer Pujol i el consegüent terratrèmol que ha ocasionat a Convergència Democràtica. El fet que hi hagi diàleg entre els dos presidents reforça la figura tant de Mariano Rajoy com, especialment, d’Artur Mas, perquè ahir podia aprofitar la trobada i la roda de premsa que va oferir després a la delegació de la Generalitat a Madrid per enviar un senyal clar que, malgrat les dificultats, ell segueix al capdavant d’aquest procés polític. La reunió ha donat a Mas l’oportunitat de remarcar la seva posició d’autoritat i lideratge.

Josep Ramoneda

1. No em sembla que amb la reunió d’ahir hagi canviat res significatiu. Ni que fos per una qüestió d’imatge, cap dels dos no es podia permetre que la reunió acabés amb un nou cop de porta. Havien de simular que han parlat i seguiran parlant. Hi ha un cert acord que la situació ha de madurar encara i que no parlaran seriosament fins que això passi, potser fins al 9 de novembre. Encara no sembla que se senti guanyador cap dels dos per creure que ha arribat el moment d’acordar una sortida per prendre el mínim mal possible. Les terceres vies solen ser la via pròxima al guanyador. I ara Rajoy satisfà un ampli sector de la societat espanyola i Mas manté la posició de fermesa compromesa amb els socis. La sensació és que no canvia res.
2. Honestament, em costaria dir si algú en surt més o menys debilitat. Les fortaleses o debilitats dels dos presidents no vénen pas per aquesta reunió, sinó que ja existien abans que es produís. En el cas de Mas i Convergència, clarament l’afer Pujol. I Rajoy també arrossegava d’abans les seves pròpies circumstàncies.