Brussel·les vol evitar que la banca endeuti més l'Estat
Barroso diu que està favor d'un sistema que eviti la "contaminació" entre el deute financer i el de l'Estat per al rescat espanyol. El G-20 saluda la intervenció i apunta a separar el "risc bancari i sobirà".
BARCELONA.La fórmula de rescat bancari desitjada per Luis de Guindos i Mariano Rajoy, que passa per una intervenció directa dels fons europeus a les entitats, sense passar per l'Estat, va rebre ahir el suport més o menys directe de la Comissió Europea. Aquest tipus d'intervenció de moment no es preveu als tractats comunitaris i els estatuts dels fons de rescat europeu ho rebutgen, però el president de l'executiu comunitari, José Manuel Durao Barroso, va assegurar que està a favor d'un sistema que eviti "qualsevol contaminació entre deute financer i deute sobirà". Tot i això, la mesura compta amb el rebuig frontal de la cancellera alemanya, Angela Merkel.
En una jornada de turbulències en els mercats, que aguditzen la seva desconfiança en la capacitat d'Espanya per pagar els seus deutes, aquesta possibilitat va centrar ahir els comentaris en la cimera que el G-20 manté a Los Cabos, Mèxic. Barroso no va ser l'únic que en va parlar. Segons l'agència Efe, el G-20 (que agrupa les 20 economies més poderoses del món) treballa amb un esborrany en què, entre altres coses, es planteja instar l'eurozona a "trencar la vinculació entre el risc bancari i el risc sobirà". Malgrat que no parla específicament de la vinculació del deute, el G-20 apuntaria també a la necessitat d'una separació més gran entre les finances públiques i els bancs. Els líders dels 20 països reunits també han inclòs el seu suport al rescat financer espanyol en l'esborrany.
Tot i els dos poderosos aliats, el problema per al govern espanyol és que la Comissió no pot decidir els termes del rescat bancari, que s'han de discutir a l'Eurogrup, tal com va reconèixer el mateix Barroso. A més, perquè això es faci efectiu cal que els països comunitaris aprovin un canvi en la normativa dels fons de rescat, que han d'entrar en vigor d'aquí menys de dues setmanes. Els terminis són molt ajustats, i el mateix president comunitari va instar Espanya a fer la demanda explícita de rescat sense perdre més temps.
Canvis en els tractats
La normativa actual dels dos fons de rescat de la Unió -l'EFSF, que va intervenir Grècia, Irlanda i Portugal, i el MEDE, que entrarà en vigor l'1 de juliol i té caràcter permanent- deixa molt clar que l'única via d'intervenció bancària passa per donar ajudes als estats i que ells les destinin a recapitalitzar les entitats. En el cas espanyols es canalitzaria a través del FROB. Això vol dir que el deute de l'estat intervingut augmenta i que, probablement, els interessos que s'hagin de pagar per aquest crèdits incrementin el dèficit.
Espanya volia evitar aquests dos escenaris en previsió que un augment del deute de l'ordre d'un 10% -que és el que correspondria als fins a 100.000 milions que va aprovar l'Eurogrup- alimentés la desconfiança dels creditors i fes pujar la prima de risc. Aquests temors es van materialitzar des de l'endemà del rescat amb el diferencial entre el bo espanyol i l'alemany a 10 anys en plena escalada, i que ahir va posar la capacitat d'Espanya per finançar-se en dubte.
Però Barroso va deixar oberta la possibilitat que el rescat se salti el FROB: "Esperarem que Espanya presenti la petició formal i discutirem la millor manera de fer-ho amb l'Eurogrup". Per fer-ho caldrà convèncer Alemanya, que ha mostrat diverses vegades el seu rebuig, i també caldrà evitar que els estats que fins ara han sigut intervinguts se sentin maltractats pels canvis de criteri i demanin renegociar les condicions de les seves intervencions.
