CDC i ERC, l’hora de fer pedagogia a les ambaixades

BarcelonaEl catalanisme s’ha passat 130 anys fent pedagogia a Espanya. Per fer-ho, tant valien campanyes institucionals com també grans iniciatives polítiques per crear un entorn receptiu a Madrid i aprovar estatuts o negociar nous models de finançament. Ara la partida per l’estat propi també es juga a l’exterior. Madrid, i concretament el Congrés, continuen sent un escenari important per buscar algun aliat o generar contradiccions, però cal explicar-se a fora. És el que fan els partits independentistes. Amb base a Madrid, representants de CDC i ERC han intensificat en els últims mesos contactes amb ambaixades establertes a la capital espanyola. Els republicans ja s’han reunit amb una trentena de representants diplomàtics i els convergents n’han vist una dotzena i, just després de les europees del 25 de maig, preparen una segona tanda amb dotze ambaixadors més.

En nom de CDC, i amb el “marge més ampli” que permet fer-ho com a partit, lidera els contactes el secretari d’organització, Josep Rull, a qui sol acompanyar algun dels diputats de CiU a Madrid. En nom dels republicans són el portaveu al Congrés, Alfred Bosch, i el també diputat, Joan Tardà, els que fan les visites. Convergència ha prioritzat trobades amb països de la UE, l’Amèrica del Nord i l’Àsia. Els republicans s’han centrat en Europa, però també han visitat gairebé totes les ambaixades sud-americanes i alguna africana, com la d’Egipte. Diverses iniciatives de Tardà al Congrés en els últims anys en temes sobre Cuba, Veneçuela i Equador han facilitat complicitats prèvies, que ara es tradueixen en un bon clima per explicar-se.

Rull i Bosch coincideixen a assegurar a l’ARA que les trobades, algunes a petició dels seus partits i altres de les ambaixades, atès l’“interès creixent”, serveixen als diplomàtics estrangers per “contrastar” el que els diu el ministeri d’Exteriors espanyol i preguntar i escoltar molt. El dirigent de CDC afirma que cap entrevista ha durat menys d’una hora i el republicà diu que els més “informats” (també per Margallo) són els europeus, gairebé tots amb cònsols a Barcelona. Els llatinoamericans tenen menys informació, amb alguna excepció com el d’Equador, que va viure a Catalunya.

Els enviats de CDC i ERC donen explicacions, però ni reben ni esperen “copets a l’esquena”. Tampoc el contrari, “si no no serien diplomàtics”, i no demanen “ni adhesió ni opinió”. La consulta centra les converses i Rull els explica que hi ha cinc vies per poder-la fer, “cosa que sorprèn a alguns, que parteixen de la base que tot el procés és il·legal”. Així, mentre Bosch constata l’interès que genera ERC com a “força emergent”, Rull exhibeix als diplomàtics el full de serveis de CiU com a element d’estabilitat a Espanya que ha pres el camí de l’estat propi “després d’anys buscant l’encaix”.

La CUP també busca complicitats

La CUP no és a Madrid, però també ha explicat de primera mà el procés a l’exterior buscant complicitats en el seu camp. El seu poliglot diputat Quim Arrufat va ser al març a Bolívia i a l’Argentina, on es va reunir amb representants dels governs i de l’esquerra política. Preveu una gira i contactes a l’Equador, l’Uruguai, Veneçuela, Irlanda, Escòcia, Alemanya, Portugal i Itàlia.

El que se sembri ara es pot recollir en el futur. Els partits del sí ho tenen clar.