CRISI CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
Dossier 03/09/2012

La 'CIA a l'ombra' tem "la implosió" d'Espanya

L'empresa privada d'espionatge Stratfor veia a finals del 2010 riscos socials derivats de l'evolució econòmica. El 15-M, l'atur, un possible rescat, el terrorisme o la immigració eren els focus d'atenció.

Enric B. Abelló
3 min
L'APERITIU DEL 15-M  La tensió evident al carrer en les protestes del moviment del 15-M podria augmentar exponencialment, segons la 'CIA a l'ombra'.

PALMAL'empresa nord-americana Stratfor -batejada com la CIA a l'ombra per la revista econòmica Barron's el desembre de l'any 2001- ordena vigilar a Espanya "el malestar social derivat de les dures condicions econòmiques i les estrictes mesures de seguretat" en una guia d'intel·ligència per als seus analistes. Aquesta comanda consta a l'apartat de "seguretat" de l'informe Europe OSINT guidance , que està ple d'alertes sobre l'augment de la inestabilitat social a Espanya a causa de la crisi, l'atur i les retallades, i fins i tot apunta possibles brots de violència contra els immigrants. Diu, directament, que "Espanya implosiona".

El document, datat el desembre del 2010, consta en un correu electrònic enviat per Marc Lanthemann, un dels coordinadors de l'agència, i és un dels cinc milions de missatges interns que van aconseguir de Stratfor els activistes d'Anonymous. L'ARA ha tingut accés als correus a través de Wikileaks.

En l'apartat de seguretat el document cita el moviment 15-M com a exemple d'aquest malestar social que cal vigilar. Publico.es ja explicava al març que la directora d'intel·ligència geopolítica de Stratfor, Rheva Bhalla, havia decidit fer un seguiment dels moviments del 15-M, però un informe analitzat per aquest diari va més enllà. Crida a observar què passa quan les mesures d'austeritat comencin a fer efecte. "Recordeu -diu- que Espanya té un alt percentatge d'atur [llavors del 20%]", i avisa que així que es comencin a retirar les prestacions als que no tenen feina "hi ha una possibilitat de greu malestar social". I posa l'accent en els joves. Recorda que a un 40% els afecta l'atur, cosa que pot causar "protestes juvenils".

L'agència d'espionatge situa l'Estat com "l'ull de la tempesta econòmica d'Europa" i creu que "no és clar que Europa tingui prou diners per rescatar Espanya i Portugal". Admet que hi ha prou capital per als dos, però que això "exhauriria" els recursos per a la resta del continent. Apunta que un col·lapse de l'economia espanyola pot repercutir en l'Amèrica Llatina, sobretot a Mèxic, i a tota la UE.

De fet, el document insisteix que cal estar molt atents a qualsevol notícia econòmica que vingui d'Espanya i observar de prop tot el que passi amb els bancs, les nacionalitzacions, les hipoteques i fins i tot el preu de l'habitatge. En l'apartat de seguretat, alerta que, a causa de la situació econòmica, els immigrants perillen, i també parla d'ETA, de terrorisme islàmic, i de les possibles protestes socials. La multinacional de la intel·ligència diu que hi ha molts immigrants al país -musulmans i llatinoamericans- i que poden ser un "objectiu" de la "violència antiimmigrants" a causa de la recessió econòmica.

El document, que un cop seleccionat i analitzat per l'ARA serà fet públic per Wikileaks avui mateix, té seixanta pàgines i amb prou feines en dedica tres a Espanya i, a més, la situa en segona fila d'importància geopolítica, per darrere de Polònia. En una guia dels estats europeus classificats en cinc nivells d'interès, al primer grup hi ha els estats més importants, "que són jugadors globals". Espanya, però, és al nivell dos, dedicat a "poders" que importen "en un sentit regional" i que sols "de vegades" actuen a escala global. A més, en aquesta llista, feta en un aproximat ordre d'importància, Espanya hi consta en quart lloc, darrere de Suècia, Itàlia i Romania i just per davant de Sèrbia i Lituània. Al nivell tres hi ha països que són importants pel seu rol en organitzacions regionals; i el grau quatre és per a països que no cal lligar curt però que de vegades poden interessar. Els estats del nivell cinc són els menys importants.

stats