El gir melodramàtic que ha fet el cas Pujol al procés sobiranista fa que, paradoxalment, el 9-N es configuri ja, no sols com una data icònica, sinó com la fita clau, una mena de caixa o faixa en què tots els actors es juguen el seu crèdit. Com escrivia ahir Toni Soler, Artur Mas ja no té marge i qualsevol dilació pot ser interpretada com una resistència a trencar amb el passat i a fer foc nou d’una vegada. La il·lusió de dirigir un procés des d’un despatx, d’administrar els temps a conveniència, de jugar una partida d’escacs amb l’Estat, ha saltat pels aires. Ara tot s’accelera i tot esdevé més incert. Per això, Rajoy està convençut que després del 9-N la unitat catalana s’esvairà i començarà una mena de guerra civil. El PSOE també ho pensa. Per tant, ara ja tot depèn del que passi realment el 9-N. Depèn, un altre cop, de la gent.
