Donald Tusk, nou líder d’una Europa dividida per la crisi

Brussel·lesUn comentari robat per les càmeres de televisió al president de Xipre a l’inici de la cimera europea d’ahir deixava entreveure que els líders havien fet els deures i havien aprofitat l’agost per pactar el nom del substitut de Herman van Rompuy com a president del Consell Europeu. “Entenc que Tusk és OK, oi?”, preguntava Nikos Anastassiadis a Van Rompuy sense adonar-se que a pocs metres hi havia càmeres gravant. El belga li responia: “Sí, però no ho diguis”.

Sense voler, el president de Xipre i Van Rompuy havien avançat la notícia quan la reunió encara no havia ni començat: el primer ministre de Polònia, el liberal-conservador Donald Tusk, de 57 anys, rellevarà el belga Herman van Rompuy l’1 de desembre en el càrrec de president del Consell, la cara més visible de la UE, juntament amb el president de la Comissió Europea. Era el candidat favorit en totes les travesses, tot i no pertànyer a un país de l’euro -alguns socis de la moneda única amenaçaven de vetar un president d’un país que no formés part de l’Eurogrup.

Per primera vegada, un país de l’Est ocuparà un càrrec a la cúpula europea. Era una reivindicació dels socis que van accedir al club europeu a partir del 2004, habitualment marginats a l’hora d’atorgar càrrecs importants a les institucions comunitàries. Tusk ha aconseguit el consens entre els líders europeus malgrat que el seu perfil no és habitual entre els presidents de les principals institucions europees: no domina cap dels dos principals idiomes de treball de la UE. No parla ni una paraula de francès i el seu anglès és bàsic. En canvi, es defensa bé en alemany. En la roda de premsa que va celebrar ahir al vespre, Tusk va parlar en polonès davant la premsa europea però va prometre que al desembre faria rodes de premsa en anglès.

Donald Tusk, europeista i pròxim a la cancellera alemanya, Angela Merkel, va accedir al govern de Polònia el 2007. La seva arribada al poder va suposar arraconar els temuts germans Kaczynski, profundament antieuropeistes. Ara haurà de deixar el càrrec de primer ministre per prendre possessió del de president del Consell. Per a Donald Tusk suposarà una sortida que l’allunyarà de la crisi política que viu el seu govern.

A favor de l’austeritat

A Brussel·les el polític de centredreta té bona fama, sobretot en el pla econòmic. Polònia és l’únic país europeu que no va caure en recessió el 2009 i en els últims dos anys ha tingut un creixement espectacular del seu PIB. Tusk, com tots els líders de la família popular europea, defensa l’austeritat, tot i que ahir va deixar clar que no és incompatible amb el creixement. “La meva experiència com a primer ministre em diu que combinar la disciplina fiscal i el creixement econòmic és possible”, va assegurar. Tusk haurà de pilotar una Europa que lluita per sortir de la crisi dividida pel debat entre austeritat i creixement.

El polonès formarà tàndem amb la italiana socialista Federica Mogherini, que ocuparà el càrrec de cap de la diplomàcia europea. El seu nom també sonava amb força des de feia mesos. Mogherini, de 41 anys, és una aposta personal del primer ministre italià, Matteo Renzi. Finalment ha aconseguit el vistiplau dels països de l’Est, que criticaven la seva posició massa tova davant Rússia, la seva poca experiència internacional i la seva joventut. Mogherini, que també serà comissària europea d’Exteriors, es va defensar ahir de les crítiques assegurant que hi ha caps d’estat i de govern més joves que ella i apel·lant a la il·lusió d’una nova generació de polítics europeistes. “Està emergint una nova generació de líders europeus”, va dir la italiana.

Amb els nomenaments de Donald Tusk i Federica Mogherini, la UE aconsegueix l’equilibri que buscava entre països de l’Est i del Sud, entre homes i dones, i entre conservadors i socialdemòcrates. Per completar el relleu a la cúpula europea, ara els socis europeus han de decidir el substitut de Jeroen Dijsselbloem al capdavant de l’Eurogrup. Si no hi ha sorpreses, l’escollit serà el ministre espanyol d’Economia, Luis de Guindos, però la decisió no es prendrà fins d’aquí uns mesos.

Pacte contra l’austeritat

Hores abans de la cimera, el president de França, François Hollande, es va reunir a París amb altres líders socialistes com Renzi. Hollande, enmig d’una crisi política per les retallades que ha impulsat el seu executiu, vol que els socialdemòcrates facin front comú contra l’austeritat a la UE. El president francès, en una maniobra per frenar les crítiques a les retallades, va demanar una cimera dels països de l’euro per parlar de creixement.