Les entitats demanen suport als ciutadans

1. La pobresa s'ha cronificat?

2. Com afecten les retallades?

3. Quin és el repte més urgent?

4. Citi una imatge de pobresa.

Enric Morist Coordinador de Creu Roja Catalunya

"Estem en una situació d'emergència social"

1. Absolutament. És una situació d'emergència social perquè afecta un gran volum de població i no se circumscriu a un sector o un àmbit laboral. La pobresa és estructural i afecta diferents franges d'edat i territoris. I també s'ha cronificat en el temps. L'atur ha anat creixent els últims dos anys i mig, hi ha persones sense cap tipus d'ingrés i aquesta situació sobrepassa els serveis públics. Les últimes dades -que indiquen que tres de cada deu catalans viuen en una situació de risc de pobresa- ens donen la raó a les entitats socials que estem afrontant des de fa temps una situació sense precedents.

2. Entenem que és una dificultat molt gran també per a les administracions. Davant d'això, hem de planificar i prioritzar. Que persones grans tinguin problemes per alimentar-se no és només culpa de les administracions, sinó de tota la societat. Tots ens hem d'implicar més: la ciutadania i les administracions. Qui més té, ha d'aportar més. Creu Roja ha crescut en socis i voluntaris, i això és un bon indicador. No és el moment de no fer res, cadascú pot ajudar amb els recursos que tingui.

3. Com a organització humanitària, el repte a llarg termini és el mes que ve, no podem pensar més enllà. Aquesta setmana ens ha vingut gent que no podia menjar perquè no han cobrat. Aquest és el nostre repte immediat. No existeixen solucions d'avui a demà. Aquesta etapa de dificultats potser empitjora i ens hem de preparar i prioritzar.

4. La nostra imatge de pobresa és la de famílies que per primer cop han de demanar ajuda a les entitats socials. I una altra més concreta: un dels avis a qui repartim àpats a domicili no se'l menja per guardar-lo per al seu nét, que no té beca menjador. Això està passant: gent gran que està fent de mur de contenció en moltes llars. És un moment de molta dificultat i ningú pot quedar-ne al marge. Intentem ser positius però el que tenim davant és tan gros que s'ha d'explicar.

Jordi Roglà Director de Càritas Barcelona

"El repte és crear ocupació"

1. Les últimes xifres de pobresa confirmen el diagnòstic de Càritas: la pobresa és cada cop més intensa, més extensa i es cronifica. Persones que estaven en situació de pobresa ara estan en un procés de pobresa greu o severa. La realitat és que l'any passat vam atendre 60.000 persones.

2. Les retallades són un contrasentit perquè es continua posant la persona al servei de l'economia. I això es veu en les persones que atenem. Moltes són persones que abans no estaven en risc de pobresa però que la falta de feina i l'aprimament de l'estat del benestar les ha portades aquí. Es fan retallades perquè no hi ha diners però sí que n'hi ha per rescatar un banc. Això deu ser legal però és immoral. Una part dels recursos que s'estan destinant a salvar la banca poden salvar les persones i ajudar a cobrir les necessitats bàsiques. La gent s'està deteriorant i les persones pobres estan emmalaltint físicament i psíquica.

3. El repte és crear ocupació. La gent que ve a Càritas diu que el que necessita és feina i hem de donar oportunitats a les persones més enllà del sistema assistencial. Proposem crear un mini-FROB, que un 5% dels diners d'aquest fons es destinin a ajudar les famílies, així com un pacte de totes les forces polítiques, econòmiques i socials sobre l'ocupació.

4. Hi ha dues imatges que reflecteixen la pobresa: les persones que la pateixen, i els que no hi són indiferents i són generosos. Pobresa és la persona que dorm en un banc i perd l'orientació de la seva vida i també la que ve a Càritas a fer un donatiu.

Àngels Guiteras Presidenta de la Taula del Tercer Sector

"Més retallades es tradueixen en més exclusió"

1. Quan parlem d'una malaltia crònica és per dir que ja està instaurada per sempre. I em nego a acceptar que la pobresa estigui cronificada, perquè semblaria que no hi podem fer res i no és així. No obstant, hi ha un índex de pobresa que va més enllà de l'estructural i que ja teníem en època de bonança. És preocupant i denota que no estem assolint els objectius de lluita contra la pobresa.

2. Les retallades són totalment contradictòries, perquè aquests ajustaments en polítiques socials es tradueixen directament en més exclusió. La política de reducció del dèficit no crea més creixement però sí que genera més atur, més exclusió i més pobresa. No s'ha vist enlloc que els ajustaments pressupostaris generin una societat més justa i més equitativa. En canvi, generen més atur, més pobresa i més patiment. No és coherent.

3. Per mi el principal repte és donar prioritat a les polítiques socials i d'atenció a les persones. Es poden fer moltes coses i el primer és prioritzar la inversió en política social i en prevenció, i no retallar-la, per fer una societat més inclusiva. Pel que fa a la pobresa severa, hem d'establir les mesures necessàries perquè tota la gent que està exclosa tingui les necessitats bàsiques cobertes: un sostre sota el qual dormir, menjar i els drets a la salut i l'educació. Per fer això, calen més polítiques actives d'ocupació i una política fiscal més redistributiva. I ens hi hem d'implicar tots. Per això hem fet la campanya Suma't a les ONG socials . Hem d'exigir a les administracions que el compromís de lluita contra la pobresa no sigui d'un departament, sinó que s'abordi des d'una visió més àmplia.

4. Qualsevol desnonament d'una família és una imatge de pobresa. Són persones que han perdut el dret a l'habitatge i que no han fet res malament ni per sobre de les seves possibilitats, sinó que els van anar a buscar perquè d'altres guanyessin rèdits i ara no tenen res.

Jordi Peix Vicepresident Banc dels Aliments

"La societat col·labora i respon"

1. Sempre hi ha una pobresa crònica, una bossa que és difícil de resoldre i que implica problemes estructurals, però hi ha una altra pobresa que és temporal, i és la que tenim ara, que està, a més, en el seu nivell més alt. Encara és conjuntural, però la crisi s'està allargant i hi ha el perill que es torni estructural.

2. Amb les retallades hem vist més gent que ha recorregut al Banc dels Aliments. Entre el 2008 i el 2009 vam experimentar un creixement del 100%. Vam doblar el nombre de beneficiaris i encara continua creixent. Hi ha un escàndol que s'ha de resoldre i és que mentre hi ha pobresa s'està llençant el menjar. El 80% dels supemercats ja treballen amb nosaltres i també estem buscant noves vies de subministrament.

3. El nostre repte és buscar més aliments, no diners. Per això hem impulsat una xarxa solidària i de proximitat. Estem posant en contacte els veïns amb les entitats de barri. El país té un problema i s'ha de solucionar. Li toca a l'Estat fer-ho, però, com que no ho fa, hi ha una colla de gent que ho està fent i la societat hi col·labora. Per exemple, en el Gran Recapte del Banc dels Aliments de l'any passat la gent va respondre molt i estem segurs que enguany encara hi respondran més. Hem de demanar solucions a l'Estat i, si no, implicar-nos nosaltres. Qui es vulgui fer voluntari que comenci pel seu barri.

4. Per mi, la imatge de pobresa més cruenta és la de la gent que recull fil de coure. La seva vida també penja d'un fil de coure.