L'economia serà un pou sense fons almenys fins al 2014

Francesc Raventós "El dèficit no se situarà per sota del 3% abans del 2015"

Mancança "Falta un projecte clar de país per iniciar un camí de creixement" Prioritat "S'hauria de pressionar més fiscalment les grans fortunes i no la resta de ciutadans"

¿Si Rajoy reconeix que amb la pujada de l'IVA la recessió s'allargarà també al 2013, quan podrem començar a parlar de recuperació?

La situació és tan difícil que el dèficit no se situarà per sota del 3% almenys fins a l'any 2015.

¿El govern espanyol està prenent mesures equivocades?

D'entrada cal tenir en compte que les últimes decisions que ha pres Espanya demostren que està intervinguda per la Unió Europea. El govern no té capacitat per decidir i, per tant, l'únic que fa Rajoy és transmetre les ordres que ha rebut. És cert que hem viscut anys de bonança i cal redreçar-ho amb alguns ajustos, però s'està fent indiscriminadament i sense prioritzar. Falta un projecte clar de país per iniciar un camí de creixement.

Què caldria prioritzar?

S'han d'aplicar polítiques de creixement i no només d'austeritat. El cas de l'exportació n'és un bon exemple, caldria afavorir-la més. També s'hauria de pressionar fiscalment les grans fortunes, perquè és injust que el pes de la crisi recaigui sobre els ciutadans, que tenen una situació menys favorable.

¿Vostè, com a pare del sistema sanitari, creu que aquesta àrea ha de ser intocable?

Pel que fa a la sanitat, esclar que es poden reduir despeses, però hi ha aspectes essencials que no es poden tocar per evitar que es degradi el sistema. També crec que retallar en recerca i desenvolupament i en educació és un gran error, ja que són les àrees de futur del nostre país.

¿Hi ha alguna mesura que s'hagi pres correctament?

Cal eliminar les beneficències. Les diputacions i els consells comarcals són necessaris, però segur que es poden fer ajustos.

Núria Bosch "Encara estem caient, no veig motius per a l'optimisme"

Recepta "Hem de millorar la competitivitat, créixer i fer baixar l'atur" Valoració "Disminuir les cotitzacions socials és una bona mesura, però arriba tard"

Quines condicions s'han de donar per començar a deixar enrere la recessió?

Falten mesures per estimular el creixement. Hem de millorar la competitivitat, créixer i disminuir l'atur. Per això cal fer reformes estructurals importants, com ara la del mercat laboral; s'ha fet alguna cosa, però no n'hi ha prou.

S'ha reaccionat massa tard?

Sens dubte, i això genera falta de confiança. Hi ha reformes que s'haurien d'haver pres quan es van elaborar els pressupostos. Aleshores s'hauria d'haver apujat l'IVA i no l'IRPF. Ara ens trobem amb els dos incrementats i l'impacte és més alt per al consum. Disminuir les cotitzacions socials sí que és una bona mesura, però també s'ha decidit tard i només podem comptar amb una disminució tímida, d'un punt, per a l'any que ve.

Què més caldria fer?

Abaixar els costos laborals, o bé augmentar la producció. També caldria procurar una reforma laboral que faci més àgil les contractacions. Al contrari del que molts diuen, a mi no em semblen malament les contractacions per hores. Podrien ser una sortida. L'altra via és rebaixar les cotitzacions socials, cosa que ja s'està començant a fer.

¿Trigarem molts anys a parlar dels primers brots verds?

L'horitzó el veig lluny. Aquest any portarà més recessió i abans del 2014 segur que no sortirem de la crisi. Ja veurem què passa a partir d'aleshores, perquè ara per ara res fa pensar que estiguem en una situació acceptable. La recuperació es preveu molt lenta perquè hem anat molt enrere, estem molt enfonsats i, de fet, encara estem caient, la situació no està estabilitzada. Per això no veig motius per a l'optimisme ni ara ni en dos anys.

José María Gay de Liébana "El més important és que l'economia real tiri del carro"

Tisorada "Genera encara més desconfiança en l'economia" Intervenció "Cal un rescat del deute sobirà d'Espanya, que doni confiança als mercats"

Què cal fer per sortir de la crisi?

Tenim un problema importantíssim en els comptes públics, amb un dèficit impressionant, i s'ha d'arreglar, però no amb les mesures que proposa el govern de Rajoy. Cal aprimar l'estructura de l'Estat, que és molt pesada, però retallant la despesa improductiva: la política. Des dels ajuntaments fins als ministeris. Però també cal un rescat per a Espanya. Jo tinc cada vegada més dubtes que el rescat que han fet sigui bancari, però cal que es rescati amb fons europeus el deute públic -que passa del 60% del PIB- per calmar els mercats. Per això fan falta uns 300.000 o 400.000 milions d'euros.

I fora de la macroeconomia?

L'important per a un país és que l'economia real tiri del carro. Si no, anem malament. I no pot ser que els bancs demanin molts diners al BCE però després no donin crèdit. El govern els ha d'obligar a donar-ne. Pel que fa a l'atur, calen mesures de xoc, com bonificar el 100% de la Seguretat Social a les empreses que contractin, perquè no estem en condicions d'escollir i cal treure un o dos milions de persones de l'atur amb urgència. Amb crèdit i la gent treballant, el creixement arribaria abans.

¿I les mesures de Rajoy van en la bona direcció?

No. El govern espanyol està demostrant una ineptitud que espanta i les retallades que ha aplicat van en la direcció contrària i encara generen més desconfiança en l'economia.

Quan en sortirem?

Quan hi hagi un govern amb dos dits de front, de no polítics i que apliqui les mesures que calen. Si es fes això començaríem a sortir-ne l'endemà mateix. A banda d'això, és previsible que comencem a créixer el 2014.

Miquel Puig "La pitjor manera de sortir de la crisi seria abandonar l'euro"

Futur "Sortirem de la crisi quan aclarim on anem i reajustem preus, salaris, rendes i impostos" Incertesa "S'està actuant a batzegades i això empitjora la situació"

Com es pot sortir de la crisi?

La pitjor manera seria abandonar l'euro, devaluar i impagar, perquè ens condemnaria a la mediocritat perpètua. No es pot descartar, perquè el grup dirigent espanyol pot acabar considerant que és la manera que garanteix la seva preeminència i perquè el món anglosaxó ho veu amb bons ulls. Descartada la solució anterior, sortirem de la crisi quan hàgim aclarit on anem i hàgim reajustat preus, salaris, rendes i impostos, en conseqüència.

Rajoy ja hi ha ficat cullerada...

S'està actuant a batzegades, cosa que empitjora la situació perquè manté la incertesa. Cal explicar i aplicar un pla coherent. Entre altres coses, cal racionalitzar de debò l'aparell públic, reduir prestacions, tancar infraestructures supèrflues (AVEs i aeroports), imposar peatges a les autovies, liquidar la banca nacionalitzada i impulsar un pacte per reduir preus i salaris en el món privat.

Quan es veuran els resultats?

En la primera solució, la sortida seria relativament ràpida: potser dos anys. En la segona, dependrà de la velocitat amb què es facin els reajustaments.

Vicenç Navarro "Les grans depressions se superen a base d'inversió pública"

Comparació "Espanya no és un país pobre, el PIB és el 94% de la mitjana de l'Europa dels 15" Conclusió "Els impostos depenen massa del treball i poc de la renda de capital"

¿Veurem algun dia la llum al final del túnel amb les polítiques del PP?

Amb aquestes polítiques és impossible sortir de la crisi. Quan el sector privat està estancat cal que el sector públic faci despesa per estimular l'economia. La història demostra que les grans depressions se superen amb inversió pública. El Crac del 29 es va superar amb el New Deal i la crisi de la Segona Guerra Mundial amb el Pla Marshall. Tot a base d'augmentar la inversió pública. Ara que estem també en un moment de gran depressió, Rajoy, en lloc d'invertir, retalla i no crea ocupació. Les seves polítiques són suïcides.

Per què s'actua en sentit contrari?

Perquè el govern espanyol creu que la despesa pública és la culpable de la crisi i això és fals. Espanya no és un país pobre, el seu PIB és el 94% de la mitjana de l'Europa dels 15. El problema és que la despesa social per habitant, és a dir, el que va a l'estat del benestar, és només el 74% de la mitjana que destina l'Europa dels 15. Si aquest percentatge pugés fins al 94%, tindríem 66.000 milions d'euros més.

I què fa que el govern no aposti per aquesta via?

Aquests 66.000 milions existeixen però no es recullen. La gent que està en nòmina ja paga en impostos més o menys igual que la mitjana de l'Europa dels 15. Però hi ha un 1% de població, la de la franja de les rendes més altes, que només paguen un 10% efectiu de la mitjana que paguen les grans fortunes europees. Els impostos depenen massa del treball i poc de la renda de capital. A més, el frau fiscal està concentrat en les grans fortunes, les grans empreses que facturen més de 150 milions i la banca. Cal canviar aquesta política fiscal, però hi ha falta de voluntat política, perquè Hisenda té aquestes dades.

Quines alternatives hi havia a la pujada de l'IVA?

Apujar l'IVA en un moment de recessió és un error perquè disminueix la demanda i el consum. Amb aquest augment es volen aconseguir 4.000 milions d'euros. Si s'hagués mantingut l'impost de patrimoni, es recaptarien 2.500 milions i si no s'hagués rebaixat l'impost de successions se'n recollirien 2.500 milions més. Uns 2.500 milions més es podrien obtenir eliminant la baixada d'impostos als que ingressen més de 120.000 euros a l'any.

Gonzalo Bernardos "El 2013 veurem un canvi en la política del BCE i d'Alemanya"

Creixement "Cal incrementar la despesa posant més diners en circulació" Retallades "No serien necessàries si es reduís dèficit per la via del creixement"

Quina ha de ser la fórmula cap al creixement?

Cal incrementar la despesa. I això es fa posant més diners en circulació, és a dir, que el BCE posi la màquina de fer diners a tota marxa i compri deute, hi hagi més despesa pública i es depreciï l'euro.

Si el sentís Merkel...

Ara els països del nord d'Europa han de fer de locomotora dels del sud. No poden oblidar que fa uns anys era exactament al contrari.

¿Amb aquesta recepta caldrien retallades?

No, perquè podríem complir els objectius de reducció del dèficit per la via del creixement, i no la de la contenció de la despesa. Les retallades s'han fet a tot arreu i enlloc han anat bé. Ensopeguem amb la mateixa pedra que Grècia, Portugal i Irlanda.

I quan ens n'adonarem?

Quan s'acostin eleccions a Alemanya. Merkel no es pot presentar a les votacions amb la promesa de creixement zero, i quan li baixin les exportacions haurà d'incentivar el creixement intern. El 2013 veurem un canvi en la política d'Alemanya i del BCE.