Gabriel García Márquez vist per ell mateix
BarcelonaPolítica
El compromís polític no és només de l’escriptor, sinó també de tothom que tingui consciència dels problemes del seu país i d’aquest temps. A l’escriptor se li exigeix més per pur hàbit mental. En realitat, existeix el dret a exigir-li més, perquè és una persona amb una audiència, i això li permet tenir influència social. [...] En última instància, el fet d’escriure bé ja és una forma d’activitat política. Al cap i a la fi, la millor feina política que cadascú pot fer és fer bé la seva feina.
Els periodistes s’han extraviat en el laberint d’una tecnologia disparada sense control. [...] Les sales de redacció són laboratoris asèptics per a navegants solitaris, on sembla més fàcil comunicar-se amb els fenòmens siderals que amb el cor dels lectors. La deshumanització és galopant.
Dones
Crec que les dones aguanten el món com poden perquè no es desmunti, mentre que els homes empenyen la història. Al final, em pregunto quina de les dues opcions és la menys sensata.
Corrupció
La corrupció és immensa, enorme, i la seva temptació està per totes bandes. Ja s’ha introduït en l’esperit de Colòmbia. És molt greu, com si estiguéssim vivint una pesta. Tot això es resoldrà d’una manera molt senzilla: un dia passarà de moda. Però, mentrestant, els danys que ha causat i les morts que ha deixat són enormes.
Literatura
Mai parlo de literatura, perquè no sé què és i, a més, estic convençut que el món seria igual sense ella. En canvi, seria completament diferent si no existís la policia. Penso, per tant, que hauria estat més útil a la humanitat si, en comptes d’escriptor, hagués estat terrorista.
Matrimoni
El matrimoni, com la vida sencera, és una cosa terriblement difícil, que cal tornar a començar des del principi tots els dies de la nostra vida. L’esforç és constant i esgotador, però paga la pena.
Poesia
La poesia, en fi, aquesta energia secreta de la vida
quotidiana, que cou els cigrons a la cuina i contagia l’amor i repeteix les imatges als miralls. En cada línia que escric procuro sempre, amb més o menys fortuna, invocar els esperits esquius de la poesia, i tracto de deixar a cada paraula el testimoni de la meva devoció per les seves virtuts d’endevinalla i per la seva permanent victòria contra els sords poders de la mort.
Socialisme
Crec que el món ha de ser socialista, ho serà, i hem de contribuir perquè ho sigui com més aviat millor. Però estic molt desil·lusionat amb el socialisme de la Unió Soviètica. [...] Ells proven d’imposar a altres països la seva pròpia burocratització, autoritarisme i falta de visió històrica. Això no és socialisme, i aquest és el gran problema d’aquest moment.
Escriure és un ofici suïcida. Cap altra professió exigeix tant de temps, tanta feina, tanta consagració. Després d’aquesta revisió d’infortunis, resulta elemental preguntar-se per què escrivim els escriptors. [...] S’és escriptor, simplement, com s’és jueu o negre. L’èxit resulta encoratjador, el favor dels lectors és estimulant, però són guanys suplementaris. Un bon escriptor seguirà escrivint encara que tingui les sabates trencades o que els seus llibres no es venguin.
