La V encara la recta final: “Ha de ser la Diada definitiva”

BarcelonaL’Onze de Setembre ja és a la cantonada i els arguments per a la mobilització es multipliquen. Després de dues manifestacions històriques -la concentració massiva a Barcelona del 2012, que va situar la consulta sobre la independència al centre del debat polític, i la Via Catalana de l’any passat-, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) es planteja aquesta Diada com la “definitiva”. A partir d’aquí, tot estarà en mans de les decisions que prenguin els representants polítics que comanden el procés sobiranista. En aquests termes es va expressar la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, que va ser l’encarregada d’estrenar el primer dels tres ARA Bassas especials preparats específicament per analitzar un Onze de Setembre que serà clau.

“Ens agradaria que la Diada de l’any vinent fos de celebració”, va indicar Forcadell. De moment, les crides a la participació estan funcionant i, al tancament d’aquesta edició, els inscrits a la V ja sumaven 485.000 persones. Els trams plens superen el 92%. Els organitzadors preveuen que avui al llarg del dia se superi el mig milió de registrats. “Segur que sobrepassarem aquesta xifra”, va assenyalar la presidenta de l’ANC, que va deixar clar que la “fortalesa” més gran del procés és el 80% de catalans que, segons ella, avalen la consulta. Els estrategs de l’Assemblea sempre volen remarcar que, de la mateixa manera que la Via Catalana de l’any passat va servir per pressionar a favor de fixar la data i la pregunta de la consulta, la mobilització d’aquest any ha de servir per garantir que se celebri. “Hem de posar totes les energies aquí”, va argumentar Forcadell, que no va voler avançar esdeveniments en cas que el Tribunal Constitucional (TC) suspengui el decret de convocatòria que el president de la Generalitat, Artur Mas, signarà les pròximes setmanes.

La resposta a un possible veto del TC al 9-N ha generat polèmica en el bloc sobiranista. L’últim a fer-hi aportacions ha sigut el mateix Mas, que en una entrevista a El Temps aposta per no fer la consulta “de qualsevol manera”. “De què serviria que Catalunya fos un dia un estat independent si no el reconegués ningú?”, es pregunta. El debat se situa en si caldrà treure les urnes al carrer incomplint la legalitat espanyola o bé convocar unes eleccions plebiscitàries. Forcadell va evitar entrar-hi i va indicar que en tot cas no són el TC ni el govern espanyol els que han de decidir sobre el 9-N. Ahir Mariano Rajoy ja va deixar clar als seus barons que ho té tot preparat per combatre la convocatòria de la consulta.

El mirall d’Escòcia

El bloc sobiranista observa amb molta atenció l’evolució de les enquestes a Escòcia, on el sí avança fins a situar-se al capdavant després de mesos de remuntada. Els partits pro consulta insisteixen a comparar una vegada rere l’altra l’actitud del govern espanyol i la del govern britànic, que no només ha permès el referèndum sinó que s’ha mostrat predisposat a millorar l’autogovern escocès. “És una decisió política molt intel·ligent”, va apuntar la presidenta de l’ANC, que va considerar “molt envejable” l’actitud de l’executiu liderat per David Cameron. “Allà fan lleis per assegurar la democràcia i aquí ho fem al revés, utilitzem les lleis per frenar la democràcia”, va afegir. El dia 18 de setembre, data del referèndum, se sabrà el desenllaç del cas escocès.

Un cas que ha estat basat, especialment, en la normalitat del debat democràtic. No hi ha hagut enfrontaments entre els partidaris del sí i del no a mesura que avançava la campanya. ¿Es mantindrà a Catalunya el tarannà pacífic de les mobilitzacions dels últims anys? ¿Hi haurà provocadors a la V? Forcadell va negar que l’ANC estigui enviant missatges als inscrits a la mobililització per advertir-los de possibles infiltrats i va atribuir aquestes comunicacions a persones que volen “desprestigiar” el moviment sobiranista.

Forcadell va fer la mateixa acusació en referència a l’avís del consolat dels Estats Units a Barcelona, que va enviar als ciutadans nord-americans la recomanació d’evitar les mobilitzacions de la Diada. Tot i no preveure incidents, el consolat fa una indicació que Forcadell va considerar “inadmissible”. Des del sobiranisme sempre es destaca que el que més impressiona arreu del món de les mobilitzacions dels últims anys és el fet que en la concentració del 2012 no es trenqués ni un vidre i que la Via Catalana fos un exemple de civisme democràtic.

Reunió amb Unió

D’altra banda, Forcadell té previst reunir-se, al costat de la seva homòloga d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, amb la cúpula d’Unió al llarg de la setmana. Seran Josep Maria Pelegrí -que fa el salt de secretari general democristià a president del seu consell nacional- i Toni Font -número tres de la formació- els que atendran Forcadell i Casals. En aquesta trobada no hi serà Josep Antoni Duran i Lleida, líder del partit, que tampoc serà a la V de la mateixa manera que tampoc va ser a la Via Catalana de l’any passat. “Millor que calli el perquè no assistiré a la manifestació”, va indicar Duran després de la reunió del comitè de govern democristià. Segons el cap de files de CiU a Madrid -des de la setmana passada ja no és secretari general de la federació, un càrrec que ocupa Ramon Espadaler-, aquests motius serien utilitzats per “independentistes i centralistes”, de manera que ha optat per la discreció en la seva absència. Duran sí que va assistir a la marxa del 2012 sota el lema Catalunya, nou estat d’Europa, però ho va fer insistint que era una mobilització que també defensava el pacte fiscal.

El líder d’Unió no hi serà, però Pelegrí i Font, de la mateixa manera que Montse Surroca -membre de la cúpula democristiana i diputada a Madrid-, seran al vèrtex de la V que acomodarà els representants polítics que s’acostin al mosaic multitudinari. Igual que l’any passat, la direcció ha donat llibertat als militants per assistir a la concentració.

Convergència presentarà avui els seus actes de la Diada i es bolcarà a omplir la V. De fet, a través de les xarxes socials ha fet seva la imatge de la campanya Ara és l’hora per cridar a la mobilització. Una mobilització que ha de ser la “definitiva”, segons els organitzadors, i que avui superarà els 500.000 inscrits. L’objectiu principal: que el 9-N, tot i els entrebancs, se celebri.

Interior té 53 manifestacions comptabilitzades

El departament d’Interior té comptabilitzades 53 manifestacions -que han sigut comunicades a la Generalitat-, entre demà i el dia 11. Així ho va explicar ahir el conseller Ramon Espadaler, que va detallar que 45 estan directament relacionades amb la Diada i les altres són reivindicacions de caire laboral. Espadaler, acompanyat pel director general dels Mossos, Albert Batlle, i el comissari en cap del cos, Josep Lluís Trapero, va presentar ahir el dispositiu de seguretat per a la Diada, que tindrà com a objectius fonamentals garantir la mobilitat, la seguretat ciutadana i l’ordre públic. L’operatiu policial es posarà en marxa el dimecres 10 de setembre i finalitzarà l’11 a la nit. Només en un dels casos s’ha hagut de modificar el recorregut d’una manifestació: es tracta de la marxa espanyolista d’Alianza Nacional -que començarà el dia 11 al migdia a la Rambla del Raval i s’acabarà davant de la plaça de Colom- i s’ha escurçat perquè no es produeixi una confluència de manifestacions d’índole oposat, i així garantir que “totes les sensibilitats puguin expressar-se”. El dia 11 treballaran 5.771 Mossos, 2.328 dels quals en el dispositiu específic.