Inici de curs escolar: una normalitat que penja de dos fils

Professor de pedagogia de la UBÉs evident que recuperar la normalitat amb el nou curs escolar és l’aspiració de professionals, famílies i infants, sobretot dels més petits. La normalitat també és el desig dels governants, que esperen reprendre el curs amb el mínim de problemes. Enguany, però, aquesta normalitat penja de dos fils: una reforma educativa i un reguitzell de sentències judicials.

La reforma educativa del govern de Rajoy torna a sacsejar l’escola: desballesta el model d’escola democràtica i treu del calaix plans d’estudis antics i caducs. Amb la Transició, el sistema educatiu s’havia dotat d’un model de governança que pivotava sobre la participació de les parts interessades (professionals de l’escola i famílies, especialment) per mitjà dels consells escolars. La filosofia que l’inspirava és que la qualitat de l’educació millora quan acostem les decisions a l’escola. Malauradament, la nova llei elimina les minses atribucions dels consells escolars i dóna un cop mortal a l’escola democràtica. Les famílies se’n poden tornar a casa.

D’altra banda, la llei presenta canvis importants en el currículum. En contra de les recomanacions de l’OCDE, que promouen metodologies actives i constructivistes, el disseny del pla d’estudis, amanit amb les revàlides de final d’etapa, consolida pràctiques docents passives i repetitives, pensades perquè es llueixi el professor i gens centrades en l’alumne. En els nous currículums proliferen màximes pedagògiques ja superades: es trenca el principi de globalitat, segons el qual la vida no admet parcel·lacions en assignatures independents, i s’anul·la del tot el pensament crític, amb la recuperació de la religió en la versió més dogmàtica. Un model allunyat de la realitat i contraposat amb el que reclama el professorat.

L’exemple finlandès

En aquest sentit, mestres i professorat acostumen a queixar-se, amb raó, que no són consultats a l’hora de renovar els plans d’estudis. Mirem a Finlàndia. Amb la perspectiva de posar en marxa un currículum nou a partir de la tardor del 2016, les escoles finlandeses han iniciat un procés amb la participació dels professionals de l’educació i també de famílies, infants i joves. Sens dubte, als antípodes del que s’ha fet aquí.

Paral·lelament, la normalitat de l’educació a Catalunya penja del fil de sentències judicials surrealistes, totalment faltades de sensibilitat pedagògica, que dinamiten el model d’escola catalana. A ningú se li escapa que l’oportunitat política d’aquestes reclamacions es troba ben lluny de qualsevol consideració de caràcter educatiu: qui les ha promogut no ha pensat en els nens i nenes afectades.

La implantació d’un arbitrari 25% del temps lectiu en llengua espanyola no se sosté per enlloc i no es pot fer amb criteris identitaris. El plantejament lingüístic de les escoles ha de partir de criteris psicopedagògics i sociolingüístics i apartar-se de criteris geopolítics de curta volada. Convertir la llengua en una qüestió essencialista ens torna a allunyar dels sistemes educatius més avançats, que comencen a treballar segones i terceres llengües a edats avançades. Sigui com sigui, en un context de minorització social del català, els més perjudicats seran els infants que no rebin una formació sistemàtica en aquesta llengua perquè a la llarga es trobaran en situació de desavantatge social i laboral respecte als que sí que ho facin.

Repensar el calendari escolar

La normalitat es pot assolir des de la confiança, però les condicions actuals no ho afavoreixen. Una última mostra: informes recents de l’OCDE alerten que els “elevats” sous del professorat i el “poc”nombre d’alumnes per classe redueixen l’eficiència del nostre sistema educatiu. Sense comentaris. Bé, una nota final: sisplau, repensem el calendari escolar, que mig Europa ja ens porta un mes d’avantatge.