Publicitat
Publicitat

José García-Montalvo: "Si no ho fem bé amb el deute, serem com el Japó"

Mentalitat "Està canviant radicalment, hi haurà més emprenedors i la gent començarà a llogar més habitatges" Crèdit "No es recuperarà. Haurem de créixer sense préstecs"

Quant durarà aquesta crisi?

Com que és una crisi eminentment bancària, el més normal seria que durés uns 8 o 10 anys, i necessitem que tingui un final. Però el que passa és que si no es fan bé les coses en l'àmbit del deute públic, podem anar cap al model japonès: una crisi que dura 20 anys i no s'acaba. De tota manera, és impossible saber amb exactitud quan s'acabarà la crisi. No tinc una bola de vidre.

¿I en sortirem amb un canvi de mentalitat?

Sí. Està canviant radicalment. D'entrada, en el tema de la propietat. La caiguda dels preus de l'habitatge, que seguirà, provoca canvis en la percepció sobre la propietat i el lloguer, i això serà positiu perquè fomentarà la mobilitat laboral. D'altra banda, també hi ha un canvi de mentalitat respecte a la funció pública, més afectada que els treballadors privats en la retallada de sous, tot i que els ha afectat menys la destrucció d'ocupació. Això farà que els joves s'animin a crear els seus propis llocs de treball i s'incrementarà l'emprenedoria. Els dos canvis de mentalitat són molt positius, perquè estem en mínims mundials, tant d'habitatges de lloguer com d'índexs d'emprenedoria.

Però perquè hi hagi emprenedors fa falta crèdit.

El crèdit no es recuperarà. Ni ara ni quan arribi el rescat, la recuperació haurà de ser sense més crèdit. I és possible. Les empreses poden funcionar amb els seus propis fons. I fins i tot es pot construir sense crèdit, amb una cooperativa. Pel que fa als emprenedors, tampoc no necessiten tant crèdit per funcionar com les grans empreses.

¿Les últimes retallades de Rajoy van en la bona direcció?

L'IVA és el més important de tot el que s'ha aprovat. La resta són pedaços. Però s'havia d'haver plantejat des del primer moment, perquè és el més previsible quant a recaptació. A mi m'agradaria saber qui va ser el llest que es va comprometre a reduir el dèficit al 3% en dos anys. Va ser el pecat original, i ara els mercats ja ho han assumit, i has d'intentar complir-ho. Per això les retallades són necessàries. El problema és que si redueixes la despesa econòmica i apuges els impostos hi ha més contracció. Si això es compensés amb una baixada considerable de la prima de risc, quedaria anul·lat l'efecte, però des que hi ha aquest govern, la prima de risc no ha fet més que pujar tot i els ajustos.

¿Quan arribarà la normalitat al sector immobiliari?

Quan el preu dels habitatges sigui 4 vegades la renda familiar. Ara estem en un 6,2 o 6,4, mentre que als Estats Units ja han arribat a aquest 4. Nosaltres sortíem de més amunt i, a més, hi ha un inconvenient afegit, perquè encara que el numerador, que és el preu de la vivenda, baixi, també ho fa el denominador, que és la renda familiar, i aleshores la ràtio no s'acaba mai d'ajustar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT