Josep M. Aguirre: "Catalunya hauria d'aprovar la seva pròpia llei de costes"

Què se li hauria de demanar a una nova llei de costes?

No retrocedir pel que fa a l'àmbit de protecció, i aquest és justament el gran risc de la nova llei.

Anirem enrere?

Per l'escassa informació que s'ha publicat, sembla que es permetrà edificar en l'àmbit comprès dins de la servitud de protecció, entre 20 i 100 metres des del límit del domini públic marítimo-terrestre o que, com a mínim, es vol evitar l'enderroc de les edificacions existents en aquesta servitud. Amb el pretext de la crisi, es vol deixar edificar en espais on ara no és viable, serà un pas enrere de conseqüències irreversibles en la protecció de la costa.

L'actual voluntat recentralitzadora apareixerà en la nova llei?

De fet, la llei de costes del 1988 i el seu règim de servituds s'inspirava en el model francès, que és molt centralista. No crec que la nova llei ho corregeixi i menys en l'actual context recentralitzador. Un litoral com el de l'Estat, amb 7.800 km i zones tan diferents, fa de molt mal regular de manera global.

I què pot fer Catalunya?

Catalunya va fer passos molt importants en la protecció del seu litoral amb l'aprovació dels PDUSC fa set anys, que van protegir milers d'hectàrees de la urbanització. Ara la meva proposta seria l'aprovació d'una llei catalana d'ordenació del litoral. Una llei pròpia pot servir per blindar l'aspecte competencial.

Es pot revertir la situació actual?

Sobre el sòl urbanitzat els elevats costos per indemnitzacions impedeixen els processos de recuperació, tot i que hi ha hagut excepcions com l'antic programa d'adquisició de finques, que va permetre adquirir el Club Med de Cadaqués. Amb la crisi tot això s'ha acabat.