L’ANC prioritza la llista unitària però no es tanca a res
Exigeix la convocatòria immediata d’eleccions amb caràcter plebiscitari
Barcelona“Hem de trobar la manera que ningú que vulgui votar la independència en quedi fora”. Aquesta és la premissa que la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, ha defensat davant les insistents apel·lacions de l’entorn del president de la Generalitat, Artur Mas, a la llista unitària de l’independentisme. Insistents sobretot després de la proposta -“valenta”, reconeixia Forcadell- que va llançar el president en la conferència de dimarts i que passa per assolir la independència política del país en un termini màxim de 18 mesos. I aquesta ha sigut una de les premisses que han presidit el debat intern de les assemblees territorials de les últimes setmanes sobre la idoneïtat que l’organització independentista actualitzi, en funció de la conjuntura post 9-N, el full de ruta aprovat a l’assemblea general de l’abril a Tarragona, en què apostaven perquè fos una candidatura unitària de l’independentisme la que concorrés a unes eventuals eleccions de tall referendari si l’Estat impedia una votació el 9-N. Al final es va votar però no es va obtenir un mandat democràtic homologable per iniciar el procés de secessió formal.
L’Assemblea Nacional farà públic avui a Cornellà, després de reunir el consell sectorial, territorial i d’exteriors, el que anomenen el Manifest de novembre,en què, segons ha pogut saber l’ARA, faran una exhibició de flexibilitat i equilibris que ha de donar resposta a la gran transversalitat ideològica que conforma la base social de l’organització que ha canalitzat l’auge de la mobilització sobiranista dels últims anys. L’entitat que presideix Forcadell seguirà apostant per prioritzar una candidatura unitària -escenari que incomoda ERC i que rebutgen tant la CUP com ICV-EUiA- en unes eleccions amb caràcter referendari, tal com recull l’itinerari aprovat a Tarragona al mes d’abril, malgrat que acceptarà també la fórmula de llistes separades amb un sol punt en comú i explícit sobre la independència, si aquesta és la fórmula que els partits conclouen que més pot eixamplar el suport al projecte de ruptura democràtica amb Espanya. Sigui com sigui, però, dirigents consultats per l’ARA admetien ahir que en el full de ruta dibuixat per Mas dimarts calen encara concrecions com, per exemple, la fórmula per confeccionar una hipotètica llista unitària i qui decidiria en quina posició va cada candidat. També assenyalen que una de les incògnites per resoldre és de quina manera s’acorda l’orientació política amb què s’encararà la construcció de cadascuna de les estructures d’estat imprescindibles per a una transició ordenada, que al capdavall és la clau de l’èxit del procés d’independència.
“Les brúixoles marquen un destí amb un terreny recte, però ja sabem que entremig hi ha entrebancs. Si els partits consideren que és millor anar separats, no ho combatrem i ens hi adaptarem”, explicaven fonts coneixedores del posicionament que es defensarà. De fet, segons recorden, ho faran de la mateixa manera amb què es van adaptar a la pregunta encadenada, que no era la seva opció, o a la data del 9-N, que tampoc figurava en el seu calendari.
Eleccions inajornables
Ara bé, sigui quina sigui la fórmula, l’ANC exigirà una vegada més al president de la Generalitat que convoqui ja les eleccions que han de permetre obtenir un mandat democràtic inapel·lable per la independència política del país.
“Ja no ens valen dilacions”, deia Forcadell en l’acte del 19 d’octubre a la plaça Catalunya de Barcelona, que va contribuir a refer la unitat esquerdada pel 9-N. I aquest és el missatge que vol traslladar de nou l’Assemblea. Justament, la petició que els comicis se celebrin abans de la primavera que va fer l’entitat el 19 d’octubre va incomodar especialment CiU. Lluny, però, de fer-se enrere, tornaran a exigir-ho: “Fer les eleccions ja és tan o més urgent que la llista unitària. La gent té paciència fins a un límit, i per respecte a tota la gent que s’ha mobilitzat en els últims anys, els polítics han d’estar a l’altura”, defensen. Fonts de l’entitat recorden que l’estat independent cobra sentit com a eina per millorar l’estat del benestar i les condicions de vida dels ciutadans del país i que és per això que la convocatòria electoral no es pot ajornar gaire més. L’emergència social, segons diuen, deixa poc marge a les dilacions.
Si els últims dies Forcadell ha sonat entre els noms que eventualment poguessin integrar-se en el que l’entorn del president Mas anomena la “llista de país”, l’ANC assegura que no han rebut cap proposta “formal” per participar-hi i recorda que els estatuts de l’entitat no permeten que cap membre del secretariat, ja sigui en l’àmbit nacional o local, es pugui presentar a les eleccions. Això sí, sempre que no hi hagi una renúncia al càrrec a l’ANC i hi concorrin a títol individual i no en representació de l’entitat. ¿Però els estatuts no són modificables? “El full de ruta és flexible, però els estatuts són sagrats”, advertia una altra font de l’ANC. L’organització independentista vol evitar el risc de la instrumentalització política dels partits.
El record de l’Assemblea dels 70
El record del final de l’Assemblea de Catalunya dels anys 70, liquidada pels principals partits un cop van obtenir representació parlamentària, fa estar en alerta la cúpula de l’entitat. “La clau de l’ANC és ser al carrer, i entrar a l’arena política en desvirtuaria el paper”, alertava un altre dirigent del secretariat nacional de l’Assemblea.
Ara bé, en cas que els partits els demanessin la reactivació de la plataforma Ara és l’hora -l’espai de confluència amb Òmnium Cultural- per recaptar fons per a la campanya electoral de les eventuals eleccions referendàries, fonts de l’ANC aclareixen que s’arremangaran, però que ho faran per totes i cadascuna de les llistes que defensin obertament i explícitament la independència, integrades o no en una llista unitària. Perquè l’entitat, que es nodreix de les bases de l’ampli espectre polític de l’independentisme -la traducció política més exacta vindria a ser la fotografia per l’acord del 12 de desembre del 2013 sobre la data i la pregunta de la consulta, amb els líders de CDC, ERC, ICV, EUiA i la CUP-, vol mantenir el caràcter “col·legiat” del procés d’emancipació nacional català i compta amb “diversos actors imprescindibles” en l’àmbit polític. S’acosta l’hora de la veritat.
