L’Amèrica Llatina vol ser el gran proveïdor de Rússia

ArgentinaDues setmanes abans que Rússia prohibís importar productes agroalimentaris de la Unió Europea, el president rus, Vladímir Putin, apareixia fent una forta encaixada de mans a la cap d’estat argentina, Cristina Fernández de Kirchner, a la Casa Rosada, la seu presidencial a Buenos Aires. Vist el que ha passat des de llavors, es pot sospitar que ja estava en marxa el pla per substituir els productes nord-americans i europeus pels llatinoamericans. L’Amèrica del Sud ja és el gran aliat comercial de Rússia, que ha respost així a les sancions que tant els EUA com la UE li han imposat per haver ajudat els separatistes pro-russos a Ucraïna.

Conscients de l’oportunitat, els funcionaris argentins dels ministeris d’Agricultura, Indústria, Economia i Relacions Exteriors han treballat a contrarellotge per enviar a Moscou una àmplia delegació comercial d’empresaris. L’objectiu era enfortir els contactes per vendre immediatament el que els russos necessiten: fruita, vedella, pollastre, xai, porc, vi, oli, olives, pa, pastes, lactis i peix. La Cambra de Comerç russo-argentina de Buenos Aires s’ha encarregat de donar a conèixer el bon moment per als productors argentins. “Convidem tots els sectors productius del país a capitalitzar aquesta extraordinària oportunitat”, es pot llegir a la web d’aquesta organització. És el que opina també el portaveu de la Casa Rosada i cap del Gabinet de Ministres, Jorge Capitanich, que va destacar que “l’Argentina té els productes que Rússia necessita i s’ha d’aprofitar l’oportunitat”.

El Brasil també espera ser un dels principals proveïdors de Rússia, sobretot de soja, blat i carn. Això promou Seneri Paludo, secretari de Política Agrícola del govern del Brasil, que ja treballa amb la diplomàcia russa destacada a Brasília.

A l’Amèrica Llatina ha arribat el malestar de la UE per la reacció dels països sud-americans que volen aprofitar l’ocasió per guanyar posicions. Però, mentre que alguns estats no tenen cap mena de remordiment, n’hi ha d’altres, com l’Uruguai, que lamenten guanyar protagonisme d’aquesta manera. En aquest sentit, el president de la Unió d’Exportadors de l’Uruguai, Álvaro Queijo, confessava que “les millores en les relacions comercials amb Rússia per aquesta via no són les ideals” i que hauria preferit que fossin fruit de la “competitivitat”. Tot i això, el ministre d’Agricultura de l’Uruguai, Tabaré Aguerre, viatjarà al setembre a Moscou per mostrar els productes uruguaians. Els sud-americans aspiren a esgarrapar un pessic d’entre els 6.000 i els 9.000 milions que Rússia gastava a la UE i als EUA.

Els altres beneficiats

Però el veto rus no només beneficia els països sud-americans. El Marroc i Tunísia també esperen duplicar els enviaments de fruita i hortalisses cap a Moscou. Aquesta situació no agrada a les cooperatives productores espanyoles, que han reclamat suspendre els avantatges que la UE dóna a Rabat i a Tunis per col·locar els seus productes a Europa. Ho destaca el president de la sectorial de fruites i hortalisses de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya, Cirilo Arnandis, que ha alertat de les greus conseqüències d’aquesta situació en la pròxima campanya dels cítrics.

I Turquia, etern candidat a entrar a la UE, també ha vist una oportunitat per vendre els seus productes, tot i les protestes de Grècia, que els acusa d’estar al costat de la UE només quan els convé.