The challenge of multilingualism

A L'ESCOLA

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, té el seu propi pla de llengües estrangeres, que posarà en marxa a partir del curs que ve 2012-2013. Fins a 170 centres de primària i secundària, públics i concertats, es podran acollir al pla, que ofereix ajuts durant dos cursos perquè els alumnes duguin a terme "projectes de competències" en anglès.

El govern tripartit va posar en marxa l'any 2005 el Pla Experimental de Llengües Estrangeres, al qual fins al 2010 s'havien apuntat 1.345 centres escolars catalans. Consistia principalment a avançar l'edat d'aprenentatge de l'anglès a P-4 i impartir algunes assignatures no lingüístiques en aquest idioma. El programa va quedar congelat el 2011 i, per al curs vinent, Rigau impulsarà un Pla Integrat de Llengües Estrangeres (PILE) que incorpora alguns canvis respecte de l'anterior.

Per començar, ja no s'avança a P-4 l'ensenyament de l'anglès, sinó que es torna a començar a primària. "Començar abans no és determinant, i hem prioritzat el que resulta més rendible, que és treballar per a projectes que integrin diferents competències i continguts", va explicar a l'ARA la subdirectora general de Llengua i Plurilingüisme, Mònica Pereña. Això vol dir que, en lloc d'impartir assignatures senceres en anglès com fins ara, es farà treballar els alumnes en grups per dur a terme projectes, en anglès, que integrin continguts de diverses matèries i on hagin de posar a prova diverses competències. Segons Pereña, les hores d'anglès que acabaran fent aquests alumnes amb el nou programa dependrà de la decisió autònoma de cada centre, però els mínims "ideals" serien de quatre hores setmanals a primària i sis a secundària.

Ensenyament compta amb un pressupost màxim de 510.000 euros per a aquest pla el 2012. Cada centre rebrà 3.000 euros per dos anys.

Falta de continuïtat

Alhora que posa en marxa el nou pla, Rigau ha anunciat també una revisió del pla antic per saber quantes matèries no lingüístiques s'estan fent en anglès a les escoles catalanes ara mateix, una dada que no està comptabilitzada. Falta també saber quants dels 1.345 centres que es van unir al programa segueixen fent assignatures en anglès perquè alguns no han donat continuïtat al projecte, admet Ensenyament.

La conselleria ha posat en marxa també unes noves ajudes per a activitats extraescolars en anglès, que ha concedit per a aquest estiu i el curs que ve a 93 escoles. Des del curs 2011-12, a més, tots els cicles de formació professional tenen l'anglès com a assignatura obligatòria.

Tot plegat per tractar de millorar un nivell d'anglès encara molt baix dels alumnes catalans. Segons l'avaluació del Govern, un terç suspenen l'anglès de primària i un 24% acaben l'ESO sense el nivell mínim.

A LA UNIVERSITAT

Els alumnes arriben a la universitat cada cop amb un millor nivell d'anglès, segons constata la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en les proves que fan, de manera voluntària, als estudiants que comencen una titulació. El 21,75% dels que es van examinar aquest 2011-12 tenien com a mínim un nivell B2 (First Certificate), mentre que el 2009-10 eren el 4,12%. Des de la implantació de Bolonya, els universitaris són cada cop més conscients que necessiten l'anglès.

Tot i que l'espai europeu d'educació superior no inclou cap norma sobre llengües estrangeres, la integració i la mobilitat que incorpora porten implícites la necessitat de cert domini de la llengua anglesa. Per això, les universitats públiques catalanes van acordar, en la junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), que tots els títols de grau han de preveure "l'exigència del coneixement d'una tercera llengua, preferentment l'anglès" i cada universitat fixarà "els mecanismes que facilitaran aquest aprenentatge i les formes d'acreditació que s'han previst".

A la pràctica, això no vol dir que es requereixi acreditar un determinat nivell d'anglès per obtenir la titulació de grau, tal com apunten des de la UAB. Aquesta universitat només "recomana" als seus estudiants que assoleixin un nivell B2 d'anglès.

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha optat per incloure assignatures obligatòries en anglès a partir del tercer curs de tots els seus graus. Així, tot i no exigir una certificació de nivell d'anglès, quedarà acreditat que "sense saber prou anglès per seguir les classes en aquest idioma no hauran pogut aprovar", explica el vicegerent de docència de la UPF, Pere Torra.

Estudiar en anglès

En els últims quatre anys, la implantació dels graus ha introduït l'anglès a les universitats públiques catalanes. Però fins ara només tres titulacions de les 451 que hi ha s'imparteixen íntegrament en aquesta llengua: estudis anglesos de la UB, administració i direcció d'empreses a la UAB i international business economics a la UPF. Als postgraus, l'ús de l'anglès està més estès: 67 dels 460 màsters públics són en anglès. L'any que ve, a més, la UAB impartirà el grau d'educació primària íntegrament en anglès perquè els futurs mestres es formin preparats per fer classe en aquest idioma.