L’Estat amenaça penalment Mas

MadridA última hora del dia, el govern espanyol va acabar per donar una resposta d’ordre públic -el portaveu va ser el ministre de Justícia- a la massiva votació -política- que hi va haver ahir a Catalunya. El perfil baix que la Moncloa havia mantingut durant tota la jornada va acabar amb una amenaça que es podria concretar en els pròxims dies. Rafael Catalá va subratllar que la Fiscalia continua recollint dades per si el Govern català té “responsabilitats penals”. Si fos així, no descarta emprendre “accions legals”. Hores abans el president de la Generalitat, Artur Mas, s’havia carregat el pes del 9-N a l’esquena. El ministeri públic ja va obrir diligències dissabte.

La resposta ahir, a Madrid, va anar in crescendo. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va seguir els esdeveniments des del seu despatx. La seva prioritat era que Mas deixés el protagonisme a les entitats i s’apartés del focus. No va ser així. Una galleda d’aigua freda per a la Moncloa, que ja té assumit que no serà gens fàcil passar de pantalla i girar full a la reclamació dels catalans de decidir el seu futur en un referèndum.

Un acte de “propaganda”

Al matí l’executiu central va deixar la duresa discursiva en mans dels dirigents del PP, que havien organitzat un acte, teòricament, sobre els 25 anys de la caiguda del Mur de Berlín. No obstant, les intervencions es van centrar -amb molta duresa- en el 9-N. Fins i tot hi van convidar a prendre la paraula un representant de Societat Civil Catalana. Això no va servir per acontentar els sectors més espanyolistes, que denunciaven perplexos la invisibilitat del president. Més enllà de les consideracions sobre l’organització, les imatges eren rotundes i de mal pair per a ells: llarguíssimes cues de ciutadans votant amb normalitat, la fotografia que l’Estat havia intentat evitar amb les impugnacions al Tribunal Constitucional.

Al migdia, quan ja era una evidència l’èxit de la participació i la implicació directa del president i els consellers en la jornada -la clau era si la vicepresidenta Joana Ortega seria l’encarregada de donar les xifres-, els portaveus del govern espanyol van enviar un missatge a CiU, amb la vista posada ja en la nova etapa que comença ara. Segons van explicar, Rajoy creu que l’actitud del president català “dificulta molt el futur”. El dia abans, a través de la líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, l’havia advertit que “no s’equivoqués”. Ell havia estès la mà al Govern per reprendre des d’avui el diàleg, sempre dins de la legalitat espanyola -entesa des del punt de vista dels conservadors- i deixant-ne fora les qüestions que toquin la sobriania. Cap intenció, doncs, d’encetar converses per negociar un referèndum acordat com l’escocès.

De fet, ahir la Moncloa ja va subratllar que, per molt àmplia que fos la participació, això no reforçaria la posició política del president de la Generalitat per plantejar les reivindicacions sobiranistes a la capital espanyola. Madrid va procurar no sortir del guió marcat en els dies previs. Va insistir que el 9-N no tenia cap efecte jurídic ni polític. El va qualificar d’exercici “antidemocràtic i inútil”. Al vespre, el ministre de Justícia hi va afegir que era un “simulacre inútil i estèril”, en què el president Mas havia intentat “ocultar el seu fracàs personal” per no poder fer la pretesa consulta “il·legal”, suspesa pel TC. “Un acte de propaganda”, va dir en una compareixença per a TVE, malgrat que els altres mitjans esperaven a l’avantsala del seu despatx, on havien estat convocats pel seu gabinet de premsa. Un fet insòlit.

És previsible que a partir d’avui la valoració concreta dels resultats pivoti sobre dos grans arguments. El primer el va avançar ahir l’entorn de Rajoy. Adverteix que les dades que va anar desgranant la vicepresidenta Ortega no tenen, a parer seu, cap validesa perquè al 9-N no hi havia cap “mecanisme de control”. L’altra explicació és que la xifra no s’allunya gaire dels vots que van obtenir el 2012 els partits pro consulta.

La contundència de fons va anar a càrrec del cap de files del PP a Brussel·les, Esteban González Pons. Va comparar el 9-N amb el Mur de Berlín i va qüestionar la legitimitat de l’independentisme: “El plantejament democràtic és de tots units i no pas el dels uns separats dels altres”, va dir. Equiparant una Catalunya independent amb els països comunistes de l’Est, va pronosticar un país que viuria “sense relació amb la resta del món”. No passarà, va afirmar, perquè el PP impedirà que s’alci aquest suposat “mur”. “Cap espanyol haurà de marxar de Catalunya”, va sentenciar, recordant el neguit dels berlinesos fa 25 anys.

PSOE: “Us estimem”

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va evitar la confrontació amb els que votaven massivament: “Us estimem. Volem una Catalunya a l’avantguarda del canvi a Espanya”, va dir en català des de Toledo. Pels socialistes, toca obrir ja “un espai per a la política i la concòrdia” que culmini en una reforma federal de l’Estat. Toca saltar a una nova pantalla. També a Madrid.

PP titlla de “farsa” el 9-N i C’s l’assimila al franquisme i el nazisme

C’s i PP van coincidir a carregar ahir contra el procés participatiu del 9-N. Alícia Sánchez-Camacho, presidenta del PP, va titllar en un acte del partit a l’Hotel Rey Juan Carlos I de “farsa” i “engany” la votació, i va assegurar que el procés no tenia “cap credibilitat” a nivell internacional i que “ningú se’l prendrà seriosament”. Per la seva banda, Albert Rivera, president de C’s, en un acte del partit a l’auditori Axa de Barcelona, va dir que s’anava “en contra de les lleis de la democràcia”, mentre que Carolina Punset, eurocandidata de la formació, va assimilar les mobilitzacions del 9-N al franquisme i el nazisme.